Entendre-hi més

Rània de Jordània, la veu de la causa palestina al Pròxim Orient

Rània de Jordània, la veu de la causa palestina al Pròxim Orient

DANIEL GONZÁLEZ / EFE

3
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

Des que va començar la guerra d’Israel contra Gaza, la reina Rània de Jordània ha canviat la seva foto de perfil a les xarxes socials al negre més fosc. Amb un missatge contundent i una oratòria impecable, la monarca s’ha erigit en una de les principals abanderades de la causa palestina en les últimes setmanes. L’esquinç que pateixen milers de palestins arreu del món, però sobretot a l’enclavament mediterrani, li toca de molt a prop. Tot i que nascuda a Kuwait, Rània al-Yassin és palestina. La història d’aquesta reina comença el 1967, tres anys abans de néixer, quan els seus pares, originaris de Tulkarem i Nablus, ciutats avui al nord de la Cisjordània ocupada, van haver d’abandonar casa seva durant la guerra dels Sis Dies que van donar pas a l’ocupació dels territoris palestins per les forces israelianes.

Malgrat la plataforma excepcional i tots els privilegis amb què compta la monarca, Rània no ha oblidat els seus orígens. Durant les últimes setmanes, ha aprofitat cada ocasió pública per demanar un alto el foc a Gaza i buscar l’empatia del món. «L’únic que volen escoltar són disculpes dels palestins», va denunciar diumenge passat en la seva segona entrevista amb la CNN. «Estàs sent bombardejat, és culpa teva; estàs passant gana, és culpa teva; t’atreveixes a néixer als territoris ocupats, és culpa teva… Ha sigut insuportable presenciar l’allau de patiment humà», assenyalava. Més enllà de la seva mirada humana, Rània també s’ha aturat a denunciar el «tracte doble» d’Occident i a assenyalar Israel, que «tot i que elimini el combatent, no matarà la causa». 

Amb consciència social

Rània, sovint reduïda a una icona d’estil i bellesa, és una de les primeres dames del Pròxim Orient amb un posicionament polític i humanitari. D’alguna manera, la seva consciència social la van modelar els seus pares. Nascuda tres estius després del seu èxode com la germana mitjana, la seva família va voler que creixés tan pròxima com fos possible als seus orígens palestins i àrabs. Els primers anys d’educació els va passar a Kuwait, on, abans de la guerra del Golf a principis dels 90, els seus 357.000 compatriotes palestins componien el 18% de la població de l’emirat. Després, Rània va completar els seus estudis superiors a la Universitat Americana del Caire. Una vegada graduada en Administració d’Empreses, va tornar a Amman per treballar a Citibank i Apple. 

Notícies relacionades

Va conèixer l’home que va revolucionar la seva vida en un sopar fa 30 anys. El príncep jordà Abdullah bin al-Hussein i ella reconeixen que va ser amor a primera vista. Sis mesos després, el 10 de juny de 1993, es van casar al palau Zahran a la capital jordana. En aquell moment, Abdullah no havia de ser rei i això els va permetre viure aquest idil·li fora dels focus durant uns anys, mentre anaven celebrant els naixements dels seus quatre fills. Setmanes abans de morir, el rei Hussein, pare d’Abdullah, va nomenar el seu primer fill home com a hereu al tron i el marit de Rània es va convertir en Abdullah II el 1999. Un mes després, ella va ser coronada com a reina consort i es va convertir en una de les reines més joves del món. 

Durant aquest gairebé quart de segle al tron, Rània de Jordània ha utilitzat la seva tribuna (i els seus 10 milions de seguidors a Instagram) per fer activisme per diversos temes socials. La seva principal batalla ha sigut per l’educació, però, a mesura que el seu país i el món s’han enfrontat a nous reptes, també ha trobat l’espai per parlar en suport dels refugiats sirians i de la causa palestina. Els drets de la infància i les dones, expressats en la seva batalla per abolir els crims d’honor, han sigut àrees en les quals ha mostrat interès la reina, de 53 anys. En una regió que ha condemnat a l’oblit els palestins, la veu de Rània suposa una llum entre la runa. «Tots hauríem de tenir clar que l’únic camí passa per la pau, no per la força militar més potent, ni els serveis d’intel·ligència més capaços», defensava a la CNN.