Brussel·les ofereix a Kíiv el senyal que esperava: obrir negociacions d’adhesió

«Han realitzat progressos excel·lents. És impressionant i serem testimonis d’això la setmana vinent quan la Comissió presenti el seu informe sobre l’ampliació». Amb aquestes paraules la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, anticipava aquest cap de setmana passat, durant la que ha sigut la seva sisena visita a Kíiv des de l’inici de la invasió russa per reiterar el suport infrangible europeu, la recomanació positiva que emetrà aquest dimecres l’escola de comissaris sobre una obertura de negociacions d’adhesió d’Ucraïna a la UE, tot i que una vegada que Kíiv compleixi totes les condicions exigides. La decisió final l’hauran de prendre els 27 caps d’Estat i de Govern de la UE, per unanimitat, en la cimera de mitjans de desembre. 

Brussel·les va concedir l’estatus de candidat el juny del 2022, després de considerar que el país tenia una democràcia parlamentària sòlida i una administració pública que funciona bé i que ha aconseguit que Ucraïna continuï funcionant. Any i mig després, amb el conflicte entre Israel i Hamàs centrant l’atenció de la comunitat internacional i alguns socis europeus començant a parlar de «fatiga» de la guerra, l’Executiu comunitari té previst adoptar un informe de progressos que espera que serveixi de baló d’oxigen per a l’Executiu de Volodímir Zelenski.

Segons el document avançat aquest dimarts per Radio Free Europe, i que encara podria tenir canvis, la Comissió considera que Kíiv ha complert plenament amb quatre dels set criteris, dos més dels que complia al juny quan el comissari d’ampliació, Olivér Várhelyi, va fer balanç davant els ministres d’Assumptes Europeus. Llavors Brussel·les va constatar que Kíiv havia completat els criteris destinats a reduir la influència política dels mitjans de comunicació i del sistema judicial. Ara en suma dos més com és el compliment de la legislació contra el blanqueig de diners i més garanties sobre la integritat dels candidats a membres del Consell Superior de Justícia i la creació de la comissió superior de qualificació de jutges.

En canvi, Kíiv segueix sense completar les restants tres condicions sobre les quals haurà de fer millores si vol començar a negociar la seva incorporació a la UE: un enfortiment més gran de la lluita contra la corrupció i particularment el nomenament d’un nou cap de la Fiscalia Especialitzada Anticorrupció, una llei sobre els grups de pressió per evitar l’excessiva influència dels oligarques i la reforma de la legislació sobre minories nacionals, d’acord amb les recomanacions de la comissió de Venècia, modificant les lleis sobre la llengua estatal, els mitjans de comunicació i l’educació. Malgrat aquest balanç agredolç von der Leyen és partidària de continuar donant oxigen al Govern ucraïnès que, segons va dir dissabte, ha completat «més del 90%» de les mesures reclamades.

Suport de Brussel·les

Notícies relacionades

Sense vacuna per al dolor

La deessa invisible

«Vull dir-los com estem d’impressionats per les reformes que han realitzat enmig d’una guerra. Mai hem d’oblidar que estan lliurant una guerra existencial i alhora reformant profundament el seu país. El país ha aconseguit moltes fites: reformar el seu sistema judicial, frenar el control dels oligarques, abordar el blanqueig de diners... i molt més», reconeixia dissabte von der Leyen des del cor de Kíiv insistint que si el país completa les reformes pendents «Ucraïna podrà arribar al seu ambiciós objectiu de passar a la següent etapa del procés d’adhesió».  

«Els comentaris sobre l’esperat informe de la Comissió Europea són plens d’emocions i de poca comprensió del camí que es va obrir davant de nosaltres el 23 de juny de l’any passat», ha comentat la vice-primera ministra d’Ucraïna per a la Integració Europea i Euroatlàntica, Olha Stefaníxina, a la xarxa social Facebook. «Pot ser que no ens agradi, pot ser que no estiguem d’acord amb això i fins i tot podem considerar-ho injust, però l’important és que nosaltres, Ucraïna, ja hem posat el llistó molt alt per a tots els països de l’ampliació», ha afegit. A més de l’informe d’Ucraïna, l’Executiu comunitari també emetrà la seva avaluació sobre Moldàvia, Geòrgia i la resta dels països dels Balcans occidentals.