Viatge a la frontera nord d’Israel: «Si Hezbol·là ens continua buscant, ens trobarà»

«Tot i que odio perdre’m el partit, no hi ha un altre lloc on voldria estar», explica un enginyer elèctric desplegat des del mateix 7 d’octubre a la frontera nord d’Israel. «Tinc amics que no són reservistes i que són a casa esperant amb il·lusió la crida a files», afegeix sense compartir el seu nom en un moment de descans. Tots coincideixen que segueixen ordres dels seus líders, se senten segurs i preparats per al moment en què l’escalada del nord sigui definitiva. Davant la porta tancada i barrada del quibuts Rosh HaNikra, l’última localitat abans de la frontera amb el Líban, espera un soldat solitari que, fins que la van evacuar, residia en aquesta comunitat. «Israel està esperant que l’ataquin i no ha començat a atacar ell», puntualitza per a EL PERIÓDICO.

Des del fatídic 7 d’octubre, Hezbol·là, aliat de Hamàs i l’Iran, ha disparat dotzenes de míssils guiats antitanc, coets i morters contra posicions militars i ciutats israelianes. També hi ha hagut incursions d’homes armats, alguns afiliats als grups armats palestins establerts al Líban. Cada un d’aquests atacs han sigut respostos per l’Exèrcit israelià. Hezbol·là ha confirmat que 25 dels seus militants han mort des de l’inici de l’ofensiva de Hamàs i tres civils, inclòs un periodista, han mort en el costat libanès. «En termes estratègics, no tenim intenció d’obrir un nou front en aquesta guerra amb Hezbol·là, però estan fent tot el que està en les seves possibilitats per desafiar-nos llançant-nos atacs específics i constants», diu Kaplan a aquest diari. 

Una amenaça més gran

«La pregunta és per a la població del Líban i la república libanesa: ¿volen posar en risc el seu futur per ajudar Hezbol·là i arrossegar tota la regió a una guerra?», increpa aquest capità israelià, nascut a Montevideo. Tot i que els soldats desplegats a la frondosa frontera amb el Líban, custodiada pels cascos blaus de l’ONU, es mostren confiats, no dubten a reconèixer que l’enemic és poderós. «Hezbol·là no és Hamàs, Hezbol·là sí que és una amenaça perquè són un exèrcit ordenat i capacitat», explica un altre recluta en la primerenca vintena apostat a tres quilòmetres de posicions del seu enemic. Sense xifres oficials, la milícia libanesa podria comptar amb 100.000 combatents ben entrenats i milers de coets apuntant Israel. 

Fa setmanes que aquests joves reclutes patrullen els boscos i camps de la frontera libanesa, que a l’altre costat també ha sigut evacuada. Alguns tenen més ganes d’acció que d’altres. «Si veig un terrorista d’Hezbol·là, tinc ganes de fer-li pum-pum», afirma divertit un soldat mentre assenyala el seu fusell. «Hezbol·là vol venir a ocupar el nostre país i matar civils, i no soldats», es justifica. L’atac massiu de Hamàs del passat 7 d’octubre que va deixar almenys 1.400 morts a Israel i 222 segrestats a Gaza, ha remogut les consciències israelianes. «Si em pregunten què vull, vull que matin l’enemic», afirma Yehuda, un agricultor de 70 anys que viuen en un quibuts al nord de Galilea». Soc massa gran per lluitar, però estic aquí ajudant una unitat», diu.

«Primera línia contra el terror»

Notícies relacionades

Els nens de Gaza, entre la por de les bombes i el desconcert: «No entenen res»

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Fins i tot, aquest moment històric està fent que alguns es replantegin la seva idea d’Estat. «Si fos per mi, aquest país, nascut impulsat per la culpa d’Europa per no haver actuat com tocava durant la Segona Guerra Mundial, no hauria de ser aquí, en mig de països àrabs, sinó que podrien haver-lo posat al Canadà, o en algun altre lloc així», declara Yehuda a EL PERIÓDICO. Kaplan recull una idea que repeteixen molts israelians aquests dies després de comparar els crims de Hamàs amb aquelles comesos per Estat Islàmic. «Som aquí per defensar les nostres famílies, la nostra ciutadania, com la primera línia de la lluita contra el terror a Occident i al món lliure», afirma a aquest diari. 

Des d’aquest paratge verd i silenciós, els esporàdics coets de Hezbol·là sonen amb força. Però ningú esmenta la creixent potència dels seus propis projectils que no han deixat d’impactar sobre la Franja de Gaza en els últims 17 dies amb les seves 17 nits. Ja són més de 5.087 els assassinats pels bombardejos israelians, entre els quals es compten 2.055 nens. Centenars de persones segueixen desaparegudes sota la runa mentre els pocs hospitals que encara poden operar enmig del bloqueig total israelià intenten tractar els 15.200 ferits. Hamàs ha alliberat dos ostatges més al pas fronterer de Rafah, amb Egipte. Fora de les fronteres israelianes, les veus nord-americanes comencen a advertir el seu aliat que potser la invasió terrestre de l’enclavament palestí no sigui la millor estratègia.