L’espectre de Cospedal continua volant sobre el ‘tancament en fals’ de l’operació Kitchen

Fonts jurídiques consultades assenyalen el fet que el jutge firmés l’esmentada interlocutòria pocs dies abans d’iniciar diligències relacionades amb la peça número 34, sota secret, en què s’investiguen noves proves o indicis de la participació en l’operació de la llavors secretària general del PP, María Dolores de Cospedal. El jutge ha citat per al 24 d’octubre la directora del diari ‘El País’, Pepa Bueno, i el director del digital Fuentes Informadas, José Antonio Hernández, ja que els seus mitjans van difondre el 23 i 24 de maig del 2022 els nous àudios sobre la participació de Cospedal.

El jutge va obrir la peça a petició de la Fiscalia Anticorrupció el 13 de setembre del 2022. La Unitat d’Afers Interns (UAI) de la policia va portar a terme un ofici, el 13 de juny, el número 1094/2022 –immediatament després de la difusió periodística de les gravacions– i va aportar, entre els annexos documentals, una sèrie d’àudios. 

No obstant, a banda de la unió a la peça 34 d’aquests àudios, a petició dels fiscals, les diligències que sol·licitaven per investigar la peça, segons el seu escrit del 2 de setembre del 2022 (declaració de Cospedal i de Francisco Martínez com a investigats), segueixen a expenses del ritme peculiar d’instrucció del jutge.  

Si els àudios ja són al jutjat i s’han incorporat a la peça separada, la declaració dels periodistes, que emparen la seva tasca en el secret professional, ¿què donarà de si? Es guanya temps. Mentrestant, el jutge ja ha dictat la interlocutòria d’obertura de judici sense Cospedal –no es podia fer una altra cosa segons funciona el nostre sistema processal– i així es dona a entendre que s’ha salvat definitivament. 

García Castellón va reaccionar amb duresa quan l’acusació popular del PSOE li va demanar que es verifiqués l’existència dels àudios i en tal cas la reimputació de Cospedal.  

«Sobre la base d’una afirmació feta per Cospedal es realitza la inferència a què s’arriba per les acusacions [PSOE i Podem], conclusió que no es pot compartir amb un mínim rigor professional», va assenyalar en la interlocutòria d’obertura de la peça separada. Però ja es posava la bena abans de la ferida sobre l’abast de l’àudio a l’apuntar que ell mateix havia plantejat de forma reiterada «la insuficiència indiciària que suposa sustentar acusacions sobre la base de gravacions trossejades, descontextualitzades i d’ignota procedència». 

Sobresous i donacions

En un dels àudios, de mitjans de gener del 2013, Villarejo rep una trucada de Cospedal. És el moment en què estan per publicar els anomenats papers de Bárcenas amb sobresous i donacions al PP en negre. 

Villarejo: «Jo, la llibreteta... té fotocòpia d’alguns fulls... Per on respiraran i què faran, i quina és l’evolució i mirar d’anticipar-nos una mica a la jugada» 

Cospedal: «Això és el més important». 

Villarejo: «Estaré súper al lloro» 

Cospedal: «Per això t’estic trucant... la llibreteta seria millor poder-ho parar» 

En un altre dels àudios, en una conversa del 22 d’agost del 2014, Villarejo refereix a Francisco Martínez que Cospedal i ell han acordat que avanci diners seus que després li tornaran de fons reservats per pagar al confident Javier de la Rosa una quantitat que se li abonaria el setembre del 2014. També hi ha en aquest àudio una referència a una trobada de Villarejo, juntament amb El Capillas –com anomenaven l’advocat Javier Iglesias– a la porta del despatx de Cospedal, a la seu del PP de Madrid, amb Mariano Rajoy. I a l’operació Kitchen i l’entrada de la policia de manera il·legal al taller de restauració de Rosalía Iglesias, la dona de Bárcenas.

Tots aquests indicis, doncs, es corporitzen en l’espectre que sobrevola el que la Fiscalia Anticorrupció va anomenar el «tancament en fals» de l’operació Kitchen el 29 de juliol del 2021, quan el jutge va decidir arxivar la causa per a Cospedal per entendre que no «es podia criminalitzar el dret de reunió» entre Cospedal i Villarejo, en al·lusió a les trobades que havien mantingut. 

Els fiscals, al seu torn, van veure ratificats en els nous àudios els seus arguments contraris al tancament de la investigació. 

«No obstant, i tot i que en qualsevol cas les manifestacions dels investigats [Cospedal, Ignacio López del Hierro] faltant a la veritat [sobre les seves reunions amb Villarejo] es trobi emparada per l’exercici del dret de defensa [a no declarar contra si mateixos], el contingut dels nous àudios publicats no es compadeix amb el declarat en la instrucció per l’inicialment investigada María Dolores de Cospedal, ja que les gravacions de les seves trobades reflecteixen que l’autèntica finalitat de les reunions era el seguiment de les novetats i avanços de la investigació del cas Gürtel, arribant a donar-li a la policia en el curs d’una d’aquestes indicacions per recuperar i que desaparegui la «llibreteta» de Luis Bárcenas, amb unes anotacions que podrien afectar a un finançament irregular del Partit Popular», assenyalen en el seu escrit del 2 de setembre del 2022.

Connivència policial

Kitchen va ser possible perquè el Govern de Rajoy va convertir la policia, és a dir, la cúpula policial, en una sucursal del PP. La major part dels processats, precisament, són alts caps policials, començant per qui era el director adjunt operatiu, Eugenio Pino.  

Segons la interlocutòria de transformació dictada el juliol del 2021, l’objectiu de l’operació Kitchen era «accedir a documentació i informació en poder de Bárcenas per desviar-la del procés judicial en curs». Aquest era, assenyala la interlocutòria, «el vector» que unia els implicats i «el fonament de l’operació». És més: «I existeixen indicis que permeten afirmar que es va materialitzar l’accés a la informació que guardava [Bárcenas]».

La intervenció dels màxims responsables governatius del ministeri resulta solventment constatada», afirma el jutge, per qui Fernández Díaz està en «el vèrtex de la cadena que va ordenar la posada en marxa de l’operació». Segons el jutge, el número dos, el llavors secretari d’estat de Seguretat Francisco Martínez va tenir un paper actiu en la trama perquè va rebre «ordres concretes» de Fernández Díaz, que l’instruïa sobre la «prioritat» de l’operació. El relat destaca «l’ascendència [de tots dos] sobre els funcionaris policials de més rang que van materialitzar l’operació», cosa que «resulta evident i vertebra l’operació, des de la ideació fins a l’autorització de les despeses materials que van permetre que es materialitzés». 

A María Dolores de Cospedal s’afegeixen tres absents del banc dels acusats d’una operació que va comptar directament i indirectament amb la participació d’uns cinquanta policies. El jutge va considerar «innecessari i inútil» cridar a declarar per la «falta d’indicis que ho justifiquin» el llavors director general de la Policia, Ignacio Cosidó. El jutge assenyala a la fiscalia que «si ho considera necessari interessi la presència d’aquesta persona en el plenari per declarar com a testimoni».  

És a dir: García Castellón assumeix amb naturalitat que una operació d’espionatge com la portada a terme entre el 2013 i el 2015 per la cúpula policial per protegir el PP es va poder fer amb el desconeixement del director general de la Policia, aleshores un alt càrrec del PP. Cosidó no va ser convocat ni com a testimoni ni com a investigat durant tres anys de diligències d’investigació.  

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

El segon absent és el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va autoritzar el pagament de fons reservats per portar a terme una operació que va durar dos anys. El coronel va declarar, en qualitat de testimoni, que ignorava el detall del que havia pagat.  

I ‘last but not least’, Mariano Rajoy. Tampoc va ser citat a declarar com a testimoni o investigat.