Canvi geoestratègic

Rússia anuncia l’arribada des de la Xina del primer mercant per la ruta marítima àrtica

Rússia anuncia l’arribada des de la Xina del primer mercant per la ruta marítima àrtica

aRCHIVO eFE

3
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

Rússia va anunciar aquest divendres l’arribada des de la Xina d’un primer barco per l’anomenada Ruta Marítima del Nord o ruta àrtica que uneix Àsia amb Europa a través de l’Àrtic, una de les grans esperances de Moscou per desenvolupar el seu comerç internacional. «Avui ha arribat a la regió de Kaliningrad un primer barco per la Ruta Marítima del Nord», va dir a Telegram el governador regional, Anton Alikhanov. No va assenyalar quin carregament portava. Les fotos difoses pel funcionari rus mostren un portacontenidors anomenat Newnew polar bear, informa AFP.

El barco va sortir de Xangai i va recórrer la costa nord russa fins al port d’Arkhanguelsk (a l’extrem nord de Rússia), abans d’arribar a Baltisk, a la regió de Kaliningrad, enclavament rus a les portes de la Unió Europea. El seu destí final és Sant Petersburg (nord-oest), l’antiga capital imperial russa, va explicar Alikhanov.

Rússia espera que aquesta ruta, més practicable a causa de l’escalfament global i el desglaç, pugui competir un dia amb el canal de Suez, sobretot de cara al comerç d’hidrocarburs. «Serà més barata i ràpida que el canal de Suez», va dir Alikhanov.

L’ambició russa de desenvolupar el comerç a través d’aquesta ruta marítima ha guanyat encara més importància per al Kremlin amb l’adopció d’una sèrie de sancions econòmiques com a conseqüència de la invasió d’Ucraïna.

La importància d’un primer barco per la ruta russa de l’Àrtic suposa el principi de canvis rellevants tant des del punt de vista geoestratègic com per les conseqüències mediambientals. Des del primer punt de vista és rellevant en el nou pol de relacions internacionals entre la Xina i Rússia. L’escalfament global està afavorint l’activitat econòmica dels països situats més al nord i la zona de l’Àrtic, amb períodes de desglaç cada cop més llargs, n’és un exemple.

L’agència nuclear russa, Rosatom, va anunciar aquest any que té una flota de trencaglaços atòmics preparada per fer regular l’ús de la ruta àrtica. I que ja negocia amb empreses petroleres per redirigir el transport del cru rus des dels ports del mar Bàltic fins a la Ruta Marítima del Nord (RMN), que passa per l’Àrtic rus, per tal de portar-lo millor cap a Àsia. Els xinesos, per la seva banda, estan esperant per canalitzar els seus productes a Rússia per mar, i en el futur poder arribar fins i tot als ports del nord d’Europa.

L’embargament imposat pels països europeus al subministrament de petroli i productes petrolífers russos ha obert una nova finestra d’oportunitats per transportar més mercaderies per l’Àrtic.

Estalvi de costos

Notícies relacionades

La Ruta Àrtica va ser llançada el 2011 pel president rus, Vladímir Putin, però es considerava un projecte a mitjà o llarg termini. No s’esperava que aquest nou corredor mercantil pogués funcionar abans del 2035, per la qual cosa l’anunci d’avui suposa accelerar els terminis. Qualsevol barco ha de recórrer 10.600 quilòmetres per arribar pel nord des de la ciutat russa de Murmansk fins al port xinès de Xangai, mentre que si opta per creuar el canal de Suez necessitarà solcar 17.700 quilòmetres. A més, la travessia per Suez suposa 35 dies de mitjana, mentre l’artèria promoguda per Rússia suposa un estalvi de 10-12 dies per barco, que a més s’estalviarien fins a 500 milions d’euros a l’any gràcies al menor nivell d’emissions de diòxid de carboni. Tot i que això és teoria, ja que l’ús intensiu d’aquesta ruta marítima podria suposa un desastre mediambiental de difícil justificació. Les últimes previsions ja indicaven que a principis del 2024 la navegació durant tot l’any per la ruta àrtica ja serà possible. Si aquestes previsions es compleixen, al voltant del 80% del gas natural liquat (GNL) rus es podria enviar a la Xina per aquesta ruta.

No només empreses russes mostren interès en la Ruta Marítima del Nord, sinó també companyies dels altres països BRICS (Brasil, Rússia, l’Índia, Xina i Sud-àfrica) i del Pròxim Orient, segons Rosatom. Al voltant del comerç s’enfortiria un bloc econòmic interessat en la Ruta Marítima del Nord com una alternativa viable al canal de Suez.