Balanç anual del 2025
Les ‘start-ups’ catalanes generen ja 3.000 milions d’euros de negoci i 30.000 llocs de treball
La comunitat compta amb 2.400 empreses emergents de base tecnològica, que facturen un 26% més i ocupen un 34% més de persones que fa un any
Les ‘start-ups’ de salut catalanes baten el seu rècord històric de finançament amb 517 milions d’euros captats el 2025
Uno de los espacios para startups dentro del Tech Barcelona /
Catalunya va guanyar un centenar de ‘start-ups’ el 2025. Se’n van fundar 378, però van tancar unes 90, van ser adquirides o van sortir a borsa 30 més i aproximadament 150 van sortir de la classificació per ser ja massa grans. Així que Catalunya ha guanyat 114 ‘start-ups’ en un any. No semblen gaires (és tot just un 5% més, en percentatge), però l’ecosistema es frega les mans igualment per tot el que hi ha més enllà d’aquest saldo: que el negoci que generen aquestes ‘start-ups’ s’ha disparat d’un any a l’altre, i més encara ho ha fet el nombre de persones contractades. Són gairebé 3.000 milions d’euros de facturació anual en total, un 26% més, i més de 30.000 treballadors, un salt del 34% que evidencia que aquestes empreses són cada vegada més importants per a l’economia catalana.
«Vam començar a tenir dades d’importància i pes dins de l’economia», ha resumit el secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Jaume Baró, que ha presentat l’informe elaborat per Acció aquest dilluns al costat del conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper. Es referia al fet que aquests 2.947 milions d’euros d’ingressos anuals equivalen al 0,9% del producte interior brut (PIB) de la comunitat. «Les nostres ‘start-ups’ ja no són tan ‘start-ups’, cada vegada s’engreixen més, i això té moltes conseqüències positives», ha afegit.
Entre tots dos han perfilat un teixit que compta actualment amb 2.403 ‘start-ups’, 429 de les quals són ‘scale-ups’, companyies que fa tres anys consecutius que incrementen més d’un 20% la facturació anual o que han tancat com a mínim una ronda d’inversió de més d’un milió d’euros. Són un 5% més que l’any anterior, nova «mostra de la maduresa de l’ecosistema».
També ho és que augmenti el percentatge d’empreses que ingressen més de mig milió d’euros a l’any (d’un 32% el 2022 al 52% que radiografia l’informe d’aquest any) o la taxa de companyies que tenen més de 10 empleats (del 30% el 2022, al 40% aquest any). Creix, així mateix, el nombre de societats que es dediquen a la tecnologia o ciència puntera (‘deeptech’) fins a les 374 i ja n’hi ha més de 300 que han nsacut de recerca universitària o procedent de centres de recerca (‘spin-off’).
Les primeres, ha dit Baró, són les que han d’ajudar que Catalunya respongui als principals reptes globals. «Entre tots hem de fer que aquest volum creixi», ha llançat el secretari a una audiència en la qual hi havia representades la Mobile World Capital, Tech Barcelona, Norrsken, 4YFN, Barcelona Health Hub, Biocat, Barcelona Health Hub, Biocat, Barcelona Activa… Les segones, les ‘spin-offs’, són les que permeten avaluar «com funciona el model d’innovació del país», ha afegit Baró, aprofitant per remarcar una altra fita: ser la segona regió de la Unió Europea que més d’aquestes empreses recompta.
Rondes de finançament
Hi ha encara un altre indicador que dona constància que Catalunya està fent avenços substancials en aquest objectiu de no ser només un ecosistema punter en creació d’‘start-ups’, sinó també que aquestes ‘start-ups’ tinguin pes en l’economia. La ronda d’inversió mitjana ja és de 5,6 milions d’euros.El 2025 s’han captat en total de 1.131 milions d’euros en operacions de finançament, un volum un 8% superior al de l’any previ, tot i que encara llunyà als rècords del 2021 i el 2022. Han influït en aquest creixement les dues rondes centmilionàries de SpliceBio i Perk, però, inclús sense aquestes, la tendència és de creixement, han remarcat Baró i Sàmper.
Notícies relacionadesEl conseller ha emfatitzat la bona notícia que és que el nombre de rondes d’inversió tancades hagi caigut menys a Catalunya que en altres ‘hubs’ rivals (aquí ha sigut un 25%, mentre que París registra un retrocés del 39%; Madrid, del 30% i Dublín, del 29%), una cosa que Baró ha atribuït al múscul que està agafant la indústria de la salut i les ciències de la vida. «Aquest sector ens ajuda a amainar algunes variacions», ha apuntat.
El de la salut és, de fet, el sector predominant en nombre d’empreses, seguit del de la tecnologia aplicada als viatges i a l’oci, el de les finances, el del comerç electrònic o el dels sistemes i solucions per a empreses. Quant a la comparativa europea, Catalunya ni avança ni retrocedeix en el llistat de regions més importants en termes d’emprenedoria: és el cinquè, per darrere de París, Berlín, Estocolm i Amsterdam. És el sisè pol que més rondes de finançament ha tancat i el vuitè, en volum de diners rebuts per aquesta via.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Club Entendre-hi + Animals i plantes ¿Què heu de fer si una eruga processionària del pi enverina el vostre gos?
- LA SITUACIÓ BLAUGRANA Flick no toca la idea, però sí que altera les jerarquies del Barça
- Diàleg social Illa aprovarà els pressupostos en el Govern aquest divendres malgrat no comptar amb el suport d’ERC
- Nova ajuda familiar Fins a 200 euros al mes per cada fill: així seria la nova ajuda universal que prepara el Govern
- Tribunals El jutge Santiago Pedraz es fa càrrec de la denúncia contra Laporta pel delicte de blanqueig de capitals
