La UE carrega contra l’absència de Turquia i l’Azerbaidjan a Granada i els «actes de força militar» a Armènia

Brussel·les eleva el to contra l’Azerbaidjan pels seus «actes de força militar» i mostra el seu total suport Armènia. La incursió àzeri a l’Alt Karabakh ha provocat un èxode de més de 100.000 persones de la regió disputada pels dos països del Caucas meridional.

El màxim responsable de la política exterior comuna de la UE, Josep Borrell, ha criticat la cancel·lació a última hora de la presència prevista del president turc, Recep Tayyip Erdogan, i de l’àzeri, Ilham Aliyev. A la capital andalusa estava prevista una reunió clau per solucionar el conflicte, com a part de les reunions bilaterals previstes de la Comunitat Política Europea, auspiciada pel president del Consell, Charles Michel, i en la qual havien de participar França i Alemanya, però no Turquia, principal aliat de l’Azerbaidjan.

«És una pena que l’Azerbaidjan no sigui aquí. És una pena que Turquia, que és el principal país que el recolza, tampoc sigui aquí», ha dit l’alt representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat davant la premsa. «Per això no podem parlar aquí d’una cosa tan greu com el fet que més de 100.000 persones hagin hagut d’abandonar a correcuita casa seva fugint d’un acte de força militar. Condemnem els actes de força militar per resoldre els conflictes».

De moment, la UE ha decidit doblar l’ajuda d’emergència a Armènia, que està acollint aquests desplaçats, fins als 10,4 milions d’euros, i se’ls entregaran 15 milions més de suport pressupostari directe, dins del programa anual del país. Així ho ha anunciat Ursula von der Leyen, que ha recordat que la UE «condemna fermament» les accions militars àzeris a l’Alt Karabakh. «L’important per a nosaltres és recolzar Armènia», ha afegit la presidenta de la Comissió Europea, que demana «diàleg i una solució pacífica».

L’Europarlament carrega contra l’Azerbaidjan

En una resolució adoptada dijous, l’Europarlament critica l’«atac militar preplanificat i injustificat» de l’Azerbaidjan contra l’Alt Karabakh el 19 de setembre. Asseguren que «constitueix una violació flagrant del dret internacional i els drets humans i una clara violació dels intents anteriors d’aconseguir un alto el foc».

Els eurodiputats diuen que la situació actual equival a una «neteja ètnica» i denuncien les «amenaces i la violència» comeses per les tropes àzeris contra els habitants armenis de l’Alt Karabakh.

Mentrestant, a Granada, al voltant de mig centenar de persones s’ha concentrat davant la catedral en suport als refugiats armenis, informa Europa Press. Es produeixen en el marc dels actes de protesta que diferents col·lectius estan portant a terme amb motiu de la reunió d’aquesta III Cimera de la Comunitat Política Europea a la ciutat de l’Alhambra.

La convocatòria la feia la iniciativa Europeus per Artsakh, recolzada per representants de comunitats armènies de tot Europa i més de 500 associacions europees. Segons ha explicat als periodistes el representant de la Unió General Armènia de Beneficència Diran Guiliguian, «més de cent mil refugiats a Armènia han hagut de fugir de les seves terres ancestrals, on vivien des de feia milers d’anys».

Dissolució de la República d’Artsakh

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

L’autoproclamada República d’Artsakh està en l’epicentre d’aquest conflicte de dimensió europea. És una zona muntanyosa dins del territori de l’Azerbaidjan (un país majoritàriament musulmà), però de majoria armènia (cristians). Amb l’ajuda de l’Exèrcit d’Armènia, es va autoproclamar república independent a finals dels vuitanta. L’Exèrcit armeni va entaular amb l’àzeri una guerra de quatre anys, amb més de 30.000 morts, que va guanyar el 1994 de manera aclaparadora.

Però, des d’aleshores, les coses han canviat molt. L’Azerbaidjan és un país ric en gas i petroli, i està avalat per una potència militar, Turquia, que el proveeix de drons d’alta precisió. L’Exèrcit de l’Azerbaidjan va guanyar la segona guerra de l’Alt Karabakh el 2020. Es va firmar llavors un acord de pau. Rússia va posar «soldats de pau» a la zona per vetllar pel seu compliment. Però, enfangat en la invasió d’Ucraïna, Moscou ha perdut el focus en aquesta zona. Ja no protegeix Armènia, que s’ha llançat als braços de la UE i dels Estats Units, i s’ha allunyat del seu aliat tradicional. El Govern de Bakú, un sistema autocràtic, ha aprofitat l’ocasió per bombardejar l’Alt Karabakh, que s’ha rendit. Artsakh ha anunciat la seva dissolució abans que acabi l’any. El seu líder ha sigut detingut i exhibit a la televisió per les autoritats àzeris.