Brussel·les renya Elon Musk i adverteix que Twitter està obligat a frenar la desinformació de Rússia

La Unió Europea (UE) continua preocupada per l’abast de la propaganda russa. És per això que aquest dimarts ha tornat a fer un toc d’atenció a Elon Musk, advertint el magnat tecnològic que la xarxa social X (abans coneguda com a Twitter) ha de complir amb les noves lleis i prendre mesures per frenar la desinformació.

A l’agost, Brussel·les va posar en marxa la llei de serveis digitals (DSA), que obliga les grans plataformes d’internet a posar límit a les notícies falses, considerades il·legals. Gegants com a Facebook, Google, TikTok i Microsoft s’han subscrit al codi de bones pràctiques de la UE per millorar els seus sistemes de verificació de contingut i obstaculitzar així la proliferació de mentides.

No obstant, Musk va optar per retirar-se d’aquest compromís. Al febrer, la UE ja va renyar Twitter per ser l’única empresa del sector que no els havia enviat un informe per detallar quines mesures posarien en marxa per posar límit a la desinformació. No sense relació, X és la plataforma amb més proporció de notícies falses d’entre totes les grans xarxes socials.

«Musk sap que no es deslliura d’abandonar el codi de bones pràctiques», ha advertit aquest dimarts la comissària europea Věra Jourová, responsable de l’aplicació de la nova llei. «Heu de complir amb la llei. Estarem pendents que ho feu».

«Guerra d’idees» de Rússia

Les autoritats europees han presentat un informe de 200 pàgines en el qual es detallen les mesures adoptades per les grans plataformes durant la primera meitat del 2023. Moltes hi han detectat activitat dirigida des de Rússia. Google ha retirat la publicitat de gairebé 300 pàgines web vinculades a «llocs de propaganda finançats» pel Kremlin, Youtube ha eliminat més de 400 canals «implicats en operacions coordinades d’influència» i Microsoft ha degradat informació dubtosa en 800.000 consultes sobre la guerra a Ucraïna.

La UE tem que la propaganda digital de Moscou pugui incidir en les eleccions que Eslovàquia celebra aquest diumenge i les del 15 d’octubre a Polònia. «L’Estat rus s’ha embarcat en la guerra de les idees per contaminar el nostre espai informatiu amb mitges veritats i mentides per crear la falsa imatge que la democràcia no és millor que l’autocràcia», ha denunciat Jourová.

Notícies relacionades

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Gerhard Ludwig Müller, cardenal: "Hi ha hagut cismes a l’Església causats per les divisions dels conclaves"

És per això que Brussel·les ha demanat a les grans plataformes d’internet estar atentes a la possible ingerència que la propaganda russa, «una arma multimilionària de manipulació massiva», pugui tenir en aquests i altres processos electorals. Meta –propietària de Facebook i Instagram– ha ampliat el seu sistema de ‘fact-cheking’ a 26 països de la UE i a 22 idiomes, mentre que TikTok ho ha fet amb 19 idiomes i s’ha associat amb l’agència Reuters per agilitzar la verificació de continguts.

Tot i que el conflicte a Ucraïna és el més abordat per la propaganda, les fins a 44 plataformes que compleixen amb el codi de bona conducta de la UE també han denunciat la proliferació de missatges d’odi relacionats amb el canvi climàtic, la migració o els drets de la comunitat LGTBI+.