No és pau per a Gaza

Totes les guerres acaben en algun moment, però la qüestió és com ho fan. Les parts bel·ligerants han de negociar aquest final, però aplicar aquesta lògica és trampós ja que en aquest cas no és una guerra sinó un conflicte asimètric entre un Estat sobirà, amb exèrcit professional, recursos elevats i una societat que ha recolzat la contesa militar de manera molt majoritària durant gran part del conflicte; i un grup armat, terrorista per a molts, sense exèrcit oficial ni cap sobirania.

Tot i així, el consens entre els que es dediquen a analitzar conflictes i dissenyar i acompanyar els processos de pau és clar: perquè hi pugui arribar a haver pau en un escenari de guerra el procés ha de complir unes condicions. En el cas de Gaza i Israel, no s’ha donat cap dels elements necessaris.

D’una banda, l’alto el foc va ser pràcticament imposat pels Estats Units però les violacions a aquest (bombardejos esporàdics, incursions militars, assassinats de civils, etcètera) no han sigut castigades de cap manera. En segon lloc, el procés de negociació no asseu les parts involucrades a negociar realment, amb el temps i l’espai necessaris, sinó que els dona un acord ja dissenyat i estructurat per terceres parts i se les pressiona perquè acceptin. A més, els que negocien un alto el foc i un possible acord de pau han de ser representatius de les parts en conflicte. Ni Hamàs ni l’Autoritat Nacional Palestina representen per si soles tota la seva població i el seu rol en aquest procés ha sigut limitat i obligat. Un acord de pau veritable ha d’incloure una sèrie d’elements mínims perquè hi hagi possibilitat d’èxit: oferir garanties a les parts (i, per tant, incloure mesures correctives en cas d’incompliment); ser clar, realista i assequible; incloure totes les parts rellevants en el conflicte i oferir garanties per al respecte dels drets humans fonamentals.

Notícies relacionades

Els palestins temen que l’actual partició de la Franja es faci permanent

El Consell de Seguretat de l’ONU aprova el pla de Trump per a Gaza

Els gazians reclamen que no coneixen on se situa l’anomenada Línia Groga (que marca les retirades planificades que anirà fent l’exèrcit israelià) de cada fase de l’acord i els soldats israelians disparen fàcilment. L’acord tampoc inclou què es farà amb els combatents (terroristes per a d’altres) de Hamàs, la Gihad Islàmica o el Front Popular. En un procés de pau real es preveuen mesures de Desmobilització, Desarmament i Reintegració (DDR en les seves sigles en anglès) perquè els que han participat en la violència armada tinguin una sortida que possibiliti viure en societat i perdin els incentius per a prendre les armes de nou. Res d’això és en l’acord de Trump.

Així que lamentablement no hi ha pau ni n’hi haurà aviat per a Gaza o Cisjordània però tampoc per a Israel. Seixanta anys de conflicte requereixen processos seriosos que disposin del temps i les voluntats necessàries per arribar a la pau.