El Govern revocarà centenars de distincions del franquisme

"Vinc a revocar, a títol pòstum, la Medalla d’Or Llorejada al Mèrit i al Sacrifici en el Treball concedida al senyor Francisco Franco Bahamonde", diu el reial decret 633/2023. El 18 de juliol d’aquell any apareixia en el BOE amb la firma "Felipe R." i la de la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz. És el cas més prominent en el degoteig d’anul·lacions de distincions honorífiques que el Govern ha anat emetent en aplicació de la llei de memòria. Treball ha sigut el ministeri més actiu en el compliment del que envien els articles 40, 41 i 42 de la llei, però les seves revocacions de medalles del ram afecta una part menor dels centenars de distincions a dirigents civils i militars recollits en el supòsit que contemplen aquests articles, o sigui, que haguessin "realitzat actes o observat conductes manifestament incompatibles amb els valors democràtics i els principis rectors de protecció dels drets humans".

Notícies relacionades

Els republicans assumeixen el calendari de Montero tot i el retard

Pendents del Congrés

Un número encara no quantificat de premis i guardons, centenars segons els experts, no ha rebut revocació expressa del Govern i es mantenen, per tant, vigents. Però el que ha vingut sent excepció ara se sistematitzarà. L’Executiu portarà avui al Consell de Ministres un decret per elaborar un catàleg de vestigis, monuments i altres fites contràries a la llei de memòria. Aquest decret contemplarà la constitució d’una comissió tècnica. Entre les funcions d’aquesta comissió estarà també revisar els títols honorífics, confirmen a aquest diari fonts governamentals.

La medalla al Mèrit del Treball va néixer el 1926 sota Primo de Rivera, va ser anul·lada per la Segona República i recuperada pel franquisme el 1942; el seu reglament es va modificar 80 anys després. És destacable el cas de l’Ordre de Carles III, que inclou encreuaments, grans creus i un collar, l’última titular del qual és Leonor, princesa d’Astúries. Els presidents autonòmics socialistes recentment morts, Javier Lambán i Guillermo Fernández Vara, han estat els últims a rebre aquesta distinció aquest any, un període en què no s’han concedit moltes condecoracions: només quatre de la Carles III, en comparació amb 24 el 2021. El llistat d’aquell any ho és majoritàriament d’exmembres del Govern, com Pablo Iglesias, Màxim Huerta, Salvador Illa... També l’exministre José Luis Ábalos.