Mines i cadàvers en descomposició: la difícil tasca dels rescatistes a Líbia

Els serveis de rescat i les missions internacionals ja al país seguien, aquest dijous, desesperadamentbuscant supervivents a Derna, la ciutat més afectada per les tràgiques inundacions que van afectar el nord-est de Líbia aquesta setmana. Però ja no queden gaires esperances. El temps de trobar persones encara amb vida, atrapades sota la runa, s’està acabant, confessen molts treballadors humanitaris.

El que ara apressa és la recuperació dels cossos, molts dels quals jeuen abandonats als carrers i estan en descomposició. Un escenari aterridor que també s’afegeix a la inquietant amenaça de les mines i municions sense detonar (de la brutal Guerra Civil viscuda pel país) que l’aigua ha mogut i que ara podrien aparèixer en qualsevol lloc, segons han alertat organitzacions internacionals.

«La destrucció és com la (provocada) per un terratrèmol i un bombardeig alhora», diu a EL PERIÓDICO Tommasso Della Longo, portaveu de la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja. «El gran problema, a més, són les infraestructures. S’han habilitat algunes escoles i edificis públics, però no hi ha prou refugis per a tots els desplaçats, i diversos hospitals han sigut destruïts o danyats», afegeix. 

Situació límit

Falta aigua, falta menjar, falta aiguapotable. I abunden els perills. La inundació «ha desplaçat municions sense detonar cap a àrees prèviament lliures de contaminació per armes», ha precisat Erik Tollefsen, el cap de l’equip de desminadors del Comitè Internacional De la Creu Roja. «Això significa un risc més gran per als supervivents i per a aquells que brinden assistència humanitària», ha afegit Tollefsen.

Una situació límit que, de moment, també està tenint efectes inesperats, com la inusual col·laboració entre els dos governs enfrontats que té el país: el d’aquest, la zona afectada i que controlen els milicians del general Jalifa Haftar, i el de Trípoli, reconegut per l’ONU i gran part dels països occidentals.

Precisament aquest últim Govern ha sol·licitat a l’ONU que coordini els esforços al terreny –a diferència del que va fer el Marroc–, segons va confirmar una font de l’organització a aquest diari. Amb això, l’ONU també es va comprometre a destinar aproximadament uns 10 milions de dòlars per recolzar els supervivents de Daniel, el cicló que va provocar les inundacions.

Ajuda internacional

A més d’això, en menys de dos dies (entrar a Líbia generalment és molt complicat a causa de l’exigència de visat), han aterrat al país més de 20 avions carregats amb ajuda, materials i personal, segons ha informat el diari digital Libya Herald. Procedeixen de països com d’Egipte, Turquia, Algèria, França, Itàlia, Espanya, el Japó, Jordània, Kuwait, Malta, Qatar i els Emirats Àrabs Units. 

Notícies relacionades

Un Hezbol·là debilitat es planteja el seu futur al Líban

El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza

Espanya, per exemple, ha mobilitzat tant grups de bombers com treballadors humanitaris de diverses organitzacions no governamentals. Per la seva banda, els Estats Units han anunciat l’entrega de més d’un milió de dòlars per a l’emergència. Mentre que Itàlia,expotència colonial de Líbia, ha enviat a la zona el vaixell San Giorgio, després que, ja en els passats dies, dos avions C-130J italians portessin assistència humanitària fins al país.

Els afectats, en veritat, són moltíssims. A més dels milers que han mort (6.000 morts només a Derna, segons l’última dada oferta per les autoritats locals), almenys 36.000 persones han perdut les seves llars, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM). I d’aquests, 30.000 són desplaçats de Derna, 3.000 d’Al-Bayda, 1.000 d’Al-Mukhaili i 2.085 de Benghazi, d’acord amb la mateixa font.