Lluita en el ciberespai

Les armes de propaganda del Kremlin al segle XXI: mems, ‘influencers’ i videojocs

Les armes de propaganda del Kremlin al segle XXI: mems, ‘influencers’ i videojocs

ALEXEI DRUZHININ / SPUTNIK / AP

3
Es llegeix en minuts
Àlex Bustos
Àlex Bustos

Periodista

ver +

Fa anys que els mitjans estatals de Rússia funcionen a tot gas per difondre els principis del Govern, un fet que cala entre les generacions més grans, proclius a consumir els canals públics. Ara bé, per convèncer els més joves i també per arribar més enllà de les fronteres del país euroasiàtic es necessita recórrer a altres mètodes més propis del segle XXI, amb els quals difondre, entre d’altres, la imatge del Putin mascle que cavalca un os, una cosa que poca gent considera certa, però que ha transcendit en l’imaginari col·lectiu i que és utilitzada àmpliament tant per perfils prorussos com per altres de més políticament neutrals com un fet irònic o sarcàstic.

Twitter, ara rebatejada com a X, no és gaire popular a Rússia i el seu lloc l’ocupa Telegram, en què proliferen els canals de tot tipus, entre els quals destaquen els militars. Instagram , en canvi, és una de les xarxes més apreciades al país i allà perfils tant de mems i contingut graciós com ‘influencers’ han defensat mesures del Kremlin o han fomentat la crítica a líders occidentals. Una de les campanyes més sonades va ser en el marc de la mobilització parcial del mes de setembre del 2022, en el qual nombrosos ‘influencers’ van defensar la mesura dient que només s’estava reclutant un 1% dels homes disponibles i ho comparaven amb l’1% d’una bossa de llaminadures o d’una ració de patates fregides.

A més de comptar amb el suport de persones reals, hi ha també les anomenades «granges de trols» destinades a condicionar un determinat país o grup social, una situació que és sabut que Rússia ha utilitzat en el passat. Ievgueni Prigojin, el cap dels mercenaris Wagner que va morir després d’esclatar el seu jet privat aquesta setmana, va admetre públicament aquest any haver fundat les esmentades granges de trols a Sant Petersburg. «Es van fundar per protegir l’espai informatiu rus de la propaganda agressiva occidental antirussa», va argumentar el «cuiner de Putin» al recordar el seu paper en la creació d’aquestes organitzacions.

  

Videojocs per reforçar el discurs

Una altra de les armes del Kremlin per difondre la seva propaganda entre els més joves són els videojocs. Tot i que Rússia no és una referència en un mercat dominat pel Japó i els Estats Units, ha fet el seu intent de transmetre els seus paradigmes en aquest sector. El cas més emblemàtic és el joc d’ordinador Syrian Warfare, en el qual el jugador controla les forces de l’autòcrata sirià Bashar al-Assad i les tropes russes de suport, que lluiten contra els rebels sirians i els gihadistes d’Estat Islàmic. Tot i que el joc té bones crítiques de la premsa especialitzada i els usuaris de la plataforma digital Steam pel seu apartat tècnic, moltes valoracions apunten que és propaganda prorussa poc dissimulada. La companyia que l’ha desenvolupat, Cats Who Plays, és de Moscou i Syrian Warfare ha sigut la seva producció més important.

Notícies relacionades

Alguns mitjans occidentals, com ‘The New York Times’, han apuntat que la tasca de proselitisme va més enllà de crear el seu propi contingut, ja que perfils russos estarien utilitzant xats de Discord –una plataforma que utilitza la comunitat de jugadors ‘online’– i jocs en línia per difondre el seu missatge. «La propaganda principalment buscaria mostrar Wagner i els militars russos com a guais i amenaçadors», va explicar al rotatiu nord-americà Clint Watts, el cap d’anàlisi d’amenaces de Microsoft.

Rússia també ha demostrat prendre’s seriosament el que passa als mons digitals, com el 2022, quan les autoritats van condemnar un adolescent de 16 anys per voler construir a Minecraft una rèplica de l’edifici dels serveis secrets de Moscou per després destruir-la al món digital junt amb els seus amics. Aquesta iniciativa, tot i que no tenia intenció de traslladar-la al món real, li va costar al jove una pena de cinc anys de presó per un cas de «terrorisme».