Els Estats Units segellen una aliança històrica amb el Japó i Corea del Sud per contenir la Xina

Els Estats Units continuen pivotant cap a Àsia. El president nord-americà, Joe Biden, ha segellat aquest divendres una nova aliança trilateral amb el Japó i Corea del Sud que servirà per garantir la seva seguretat mútua, millorar la seva coordinació en àmbits estratègics com el militar i mirar de contenir l’avanç de la Xina.

En una cimera a tres bandes que han definit com a «històrica», Biden, el primer ministre del Japó, Fumio Kishida, i el president de Corea del Sud, Yoon Suk Yeol, han acordat un «compromís de consulta» segons el qual els tres països haurien de considerar com a pròpia qualsevol amenaça o atac a un d’ells i consensuar una resposta conjunta. Aquest compromís no els obligaria a prendre mesures davant una agressió, com sí que estableix l’article 5 de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), però reforça la cooperació en matèria de defensa.

El triumvirat ha pactat ampliar les maniobres militars tripartides que porten a terme cada any, compartir intel·ligència per reforçar els seus sistemes de ciberdefensa i contra els míssils balístics i desenvolupar un marc d’assistència al sud-est asiàtic i les illes del Pacífic. A més, els líders s’han compromès a fer reunions anuals «per sempre» –un acord institucional similar que els EUA tenen amb el Canadà i Mèxic– i s’inaugurarà una línia directa trilateral perquè puguin comunicar-se de forma segura en cas de crisi. «Si semblo content és perquè ho estic», ha celebrat Biden en una roda de premsa posterior a la trobada. «El món està en un punt d’inflexió i les nostres nacions han decidit estar juntes».

L’acord no inclou un marc conjunt sobre el potencial ús d’armes nuclears. A l’abril, Biden i Yoon van estrènyer llaços estratègics i van pactar més coordinació davant una possible resposta militar a les amenaces de Corea del Nord. No obstant, el Japó –l’únic país del món víctima d’aquest armament– s’ha negat a participar-hi.

Més enllà de l’element militar, la bateria d’iniciatives signades avui també accelerarà la cooperació trilateral en altres àmbits estratègics com la tecnologia, la ciència o l’educació. Així, crearan un sistema per detectar possibles problemes en la cadena de subministrament centrada en els materials necessaris per construir semiconductors, un component vital per a la informàtica de consum, però també per a l’automoció i la tecnologia militar. Corea del Sud, el Japó i els EUA són els principals fabricants de xips avançats del món per darrere de Taiwan. Els últims mesos, tant els EUA com el Japó han impulsat mesures de bloqueig perquè la Xina no pugui accedir a aquest element estratègic clau per a la seva economia.

Gir entre Tòquio i Seül

Tot i que Washington és un vell aliat de Tòquio i Seül per separat, les relacions entre els dos països asiàtics han sigut històricament problemàtiques, una tensió que neix de la brutal ocupació i repressió a què l’imperi japonès va sotmetre el poble coreà durant gairebé 35 anys. Aquesta animositat ha perjudicat els intents dels EUA d’unir els veïns de la Xina i Corea del Nord sota un mateix objectiu.

Welcome to Camp David, President Yoon and Prime Minister Kishida. pic.twitter.com/tZ3IsNIQhP

— President Biden (@POTUS) 18 de agosto de 2023

No obstant, això ha començat a canviar sota la presidència de Yoon Suk Yeol. Tot i que fins a un 64% dels sud-coreans demana més canvis en l’actitud del Japó per tancar la seva reconciliació, segons una enquesta de Gallup, el president ha optat per allargar la mà al seu antic enemic. Després de ser elegit l’any passat, el dirigent sud-coreà ha aconseguit que els dos països aixequin les restriccions comercials que havien imposat. Aquest gir ha obert la porta a un acord històric. És per això que la nova aliança s’ha escenificat a Camp David, el retir presidencial de Maryland, que fins ara mai havia obert les portes a líders estrangers.

Impacte geopolític

La nova aliança trilateral ha indignat Pequín, que hi veu l’enèsima operació dels EUA per frustrar el creixement del gegant asiàtic, la principal potència econòmica de la regió. «La pròxima cimera entre els líders dels tres països pretén formar una estructura de mini OTAN que serà destructiva per a la seguretat regional, fent la situació més complexa amb més conflictes», ha escrit ‘The Global Times’, controlat pel Partit Comunista.

El principal eix estratègic de la política exterior de Biden ha sigut teixir aliances amb països de l’Indo-Pacífic per mirar de debilitar el seu rival comú. Tot i així, l’Administració nord-americana nega que estigui mirant de construir una aliança militar similar a l’OTAN.

Notícies relacionades

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

Sunak esgrimeix la immigració de cara a les eleccions

Els experts coincideixen a assenyalar que aquesta fita diplomàtica respon, en part, a la desestabilització geopolítica global desencadenada per la guerra d’Ucraïna, que ha rellançat l’interès per la seguretat. Les nacions asiàtiques aliades amb els EUA com el Japó i Corea del Sud temen que en el futur la Xina pugui actuar com Rússia i envair militarment un veí, amb Taiwan en el punt de mira. L’any passat, Pequín i Moscouvan fer maniobres militars conjuntes al mar del Japó poc després que la nova aliança assagés amb míssils. Tot i que l’expansió xinesa se centra principalment en el seu poder comercial, la por d’un conflicte és rere l’acord segellat avui amb Washington.

«L’objectiu final a llarg termini hauria de ser connectar directament els sistemes de defensa antimíssils del Japó i Corea del Sud en lloc d’utilitzar els EUA com a intermediari», apunten Max Boot, analista del Council on Foreign Relations, i Sue Mi Kerry, exanalista de la CIA, a ‘The Washington Post’.