El fantasma de l’abstenció sobrevola les primàries a l’Argentina

A Tecka viuen unes 1.500 persones. Aquest poblet patagònic es troba 1.859 quilòmetres al sud de la ciutat de Buenos Aires, a la vora d’una carretera. El vent s’ho emporta tot. Només hi passen automòbils i gairebé mai s’aturen. Tecka ha adquirit una efímera notorietat a l’avantsala d’unes eleccions primàries que poden definir el rumb d’Argentina: el seu alcalde va ser derrotat pel vot en blanc (un 54%) i gairebé 10 punts de diferència. Va guanyar la contesa perquè va ser l’únic candidat. L’episodi ha cridat l’atenció a la capital. Molts analistes es pregunten si ha sigut tot just un cas aïllat o el símptoma d’un problema més gran, el de tot un país desencisat, que es revelarà diumenge quan s’obrin les urnes. Les Primàries Obertes Simultànies i Obligatòries (PASO) són una radiografia de l’estat d’ànim nacional. Un avançament bastant pròxim al comportament dels argentins a les presidencials previstes per a l’octubre en les quals el peronisme, el partit governant, corre amb desavantatge davant la dreta i la ultradreta amenaça de convertir-se en alguna cosa més que una dada estadística. Els sondejos li donen al seu candidat, l’economista Javier Milei, fins a un 20% de les preferències.

El fantasma de l’abstenció sobrevola les PASO i es barreja amb l’anomenat «vot bronca» (protesta), només als efectes que no guanyi el candidat que més aversió pot provocar. Sergio Massa, ministre d’Economia i bomber sense aigua enmig de l’incendi inflacionari, intenta convèncer l’històric electorat peronista que el pitjor ha passat i l’horitzó només ofereix bones notícies. L’alcalde de la capital, Horacio Rodríguez Larreta, i l’exministra de Seguretat Patricia Bullrich definiran qui és l’abanderat del tradicional espai conservador que lidera el magnat Mauricio Macri. Entre ells han saltat espurnes. Milei, mentrestant, busca pescar en riu revolt i brama «que se’n vagin tots», com una imitació de la gran crisi del 2001. A les últimes hores, el discurs punitiu ha guanyat terreny, especialment entre els opositors, després de l’atroç assassinat d’una nena d’11 anys a la pauperitzada perifèria de Buenos Aires, i, a més, en defensa de la policia de la capital, assenyalada com la responsable de la mort d’un manifestant. La promesa d’una mà més dura que l’actual s’ha instal·lat en el tancament de la campanya com la promesa més eficaç.

Incògnites

Però ni tan sols les ostentacions de bolsonarisme de diversos candidats, que inclouen, a més, l’aplicació immediata de la llei del talió, l’ull per ull, ofereix certeses de com es comportarà l’electorat el 13 d’agost, i molt menys aquells que sufragaran per primera vegada a l’haver complert 17 anys. Es tracta del 3% dels gairebé 34,5 milions de persones habilitades per participar en les primàries. Els participants de les PAS han acudit a TikTok i, amb les eines i la retòrica d’aquesta xarxa social, com si fossin veritables usuaris, miren de convèncer els joves.

La irreverència o l’acudit, la simpatia impostada o la serietat actoral a les xarxes no són a hores d’ara una garantia d’entusiasme en un país amb una pobresa pròxima al 40% i un augment del cost de la vida de més del 100% en els últims 12 mesos. Les enquestes, si és que encerten, detecten un nivell d’indecisos de fins al 8%.

«La campanya electoral actual es distingeix per la seva mediocritat», va assenyalar l’enquestador Hugo Haime. «El que no troba l’electorat són líders amb una visió estratègica del país en el qual reflectir-se». «La majoria dels candidats no genera empatia ni enamorament», sosté per la seva banda la consultora Analía del Franco. A aquest segment de la societat completament desapassionat se li suma el que ha decidit imitar els seus compatriotes del remot poble de Tecka i inundar de blanc les urnes. I, a més, hi són els que, sota el pes dels aclaparaments del present, només volen «castigar» un candidat i es quedaran a casa. Com més abstenció, assenyalen els analistes, menys oportunitats hi ha del peronisme. A les PASSO del 2019 va votar el 74,9% del padró electoral. La possibilitat d’un descens brutal no és descartada per ningú. Aquesta conjectura se sustenta en el que va passar en les recents primàries de la província de Santa Fe, la tercera en importància de l’Argentina, on la participació va ser del 60%.

Dilema peronista

Notícies relacionades

Maduro ofereix més guanys a les petroleres en la recta final de campanya

Biden justifica la renúncia amb una efusiva defensa de la democràcia

El peronisme va perdre quatre milions de vots a les parlamentàries del 2021. La pallissa va ser de tal fondària que va arruïnar les aspiracions d’Alberto Fernández de ser reelecte. El president és, a hores d’ara, una figura fantasmal. Des d’aleshores, la situació econòmica ha empitjorat al compàs de l’augment del preu del dòlar, la caiguda de reserves al Banc Central i les tirants negociacions amb el Fons Monetari Internacional (FMI). L’amenaça del col·lapse és latent i fa malbé en especial els sectors més castigats de la societat, històrics simpatitzants del peronisme i els que més pateixen la inflació, la inseguretat urbana i la falta de vivendes.

D’acord amb el Centre d’Implementació de Polítiques Públiques per a l’Equitat i el Creixement (Cippec), una de cada tres llars té condicions vulnerables o aglomeració. Li falten aigua potable, clavegueres i 1,3 milions de vivendes d’una sorprenent precarietat. En l’actualitat existeixen 5.697 barris informals, un univers de barraques. La gran majoria s’han aixecat a la perifèria de la capital. En un dels seus barris va perdre la vida una nena d’11 anys. Dos homes la van arrossegar per terra, només per arrencar-li de les seves la seva motxilla abans d’entrar a l’escola. «Aquests carrers són zones de ningú», va dir la mare. Ningú s’atreveix a predir si el comportament electoral es modificarà sota els efectes de semblant estupor col·lectiu.