Presons a Tailàndia: amb grillons, dormint asseguts i treballant sense cobrar

Com si es tractés d’un avís a navegants, al mateix aeroport de Bangkok poden trobar-se molts dels llibres que narren l’experiència en primera persona d’estrangers empresonats a les presons de Tailàndia que no són, precisament, les presons europees. No sense sorna, el principal centre penitenciari del país asiàtic, Bang Kwang, és conegut com a ’Bangkok Hilton’. Tot i que també té un altre sobrenom, ’El gran tigre’, per la capacitat de «menjar-se vius els homes».

Grillons de quatre quilograms col·locats a martellades als turmells –ho narra el britànic Colin Martin a ‘Benvinguts a l’infern’–, presos amuntegats en cel·les, dormint asseguts, amb un simple un forat a terra per fer les necessitats –tal com relata l’australià Warren Fellows a ‘El mal fet’ – i suborns als carcellers per evitar que el teu nom sigui el pròxim en la llista per a la injecció letal –diu Gary Graeme Jones en el blog ‘He sigut presoner al Bangkok Hilton’- són només un exemple de l’arxiconegut i temut sistema penitenciari tailandès.

El xef Daniel Sancho, fill i net de famosos actors espanyols, acusat d’assassinar i esquarterar el cirurgià colombià Edwin Arrieta al sud del país, ha ingressat en presó preventiva a l’espera de ser jutjat amb la fortuna d’haver aconseguit esquivar el ‘Bangkok Hilton’. Es troba al centre penitenciari Roh Samui, al sud de l’illa, allunyat potser de les monstruositats relatades sobre la presó de la capital però amb uns estàndards molt per sota del que marca la llei internacional en matèria de drets dels reclusos.

Un 339% d’ocupació

A l’haver-se convertit en un problema endèmic, la sobreocupació penitenciària a les presons de Tailàndia, entre la desena de centres més durs del món, apareix relatada any rere any als informes de diferents associacions defensores dels drets humans així com d’organismes internacionals com les Nacions Unides. D’acord amb les dades més recents, aportades per Prison Insider, plataforma d’informació sobre les presons del món, un total de 311.000 reclusos es reparteixen entre les 143 presons del país; dades que reflecteixen una taxa d’ocupació del 339%. Això suposa poc més d’un metre quadrat assignat a cada pres i els conseqüents escenaris de dormir asseguts abraçats als genolls o ajaguts de costat gairebé tocant l’esquena de l’altre. Deficiències greus en higiene, alimentació –mengen molt poc i molt malament– i assistència sanitària completen el quadro. Molts compren el menjar al supermercat del centre penitenciari a preus clarament abusius.

El director adjunt de Human Right Watch a Àsia, Phil Robertson, apunta que una presó tailandesa és el lloc «on ningú voldria trobar-se mai». «Els que tenen recursos poden buscar, pagar i, per tant, obtenir un tracte especial a la presó», diu amb referència a la corrupció general: «Els guàrdies rares vegades reten comptes dels seus actes, de manera que el tracte abusiu cap als reclusos queda en gran manera impune». L’alt càrrec de HRW assegura que l’accés dels reclusos a l’exterior està bastant restringit, i les limitades instal·lacions i la calor tropical de Tailàndia fan que els reclusos pateixin enormement per la calor i la humitat. «Més val que un estranger detingut a Tailàndia aprengui ràpidament tailandès, perquè a les presons no es parla gaire anglès, i molt menys espanyol», culmina amb referència al recent cas de l’espanyol Daniel Sancho.

La Federació Internacional pels Drets Humans (FIDH), creada pel Govern francès i alemany, dibuixa una recent radiografia que reflecteix la creixent explotació laboral a les presons tailandeses. Els reclusos són obligats a fer xarxes de pesca per a empreses privades per un dòlar al dia –si arriben a percebre alguna cosa–. Es donen casos en què els presos ja no només treballen a la presó sinó que són traslladats a naus industrials, segons l’informe de FIDH. Els beneficis, segons l’organització partint dels testimonis d’afectats, repercuteixin en els vigilants.

«¿Soc una reclusa o una esclava?»

Entre els testimonis de presos tailandesos recollits per FIDH, una dona reclosa a la presó femenina Chiang Mai planteja que es preguntava amb freqüència: «¿Soc una reclusa o una esclava?». Es refereix a l’obligatorietat de treballar sota l’amenaça de retardar el compliment de la condemna si s’hi negava. Aquest i altres abusos, així com escenes de tortura a base de cops, són denominador comú en el sistema.

Amb referència al sistema judicial d’aquesta monarquia constitucionalista, contempla la cadena perpètua i la pena de mort. L’ONU així com la Unió Europea destaquen l’abús en la imputació del delicte de lesa majestat, castigat amb importants penes de presó. Concretament, l’article 112 estableix penes d’entre 3 i 15 anys de presó per a qui difami, insulti o amenaci el rei, la reina o el príncep hereu del país asiàtic.

Notícies relacionades

Daniel Sancho podria complir pena a Espanya si no el condemnen a mort

¿A quina pena s’enfronta Daniel Sancho? ¿Pot ser extradit? Cinc claus del cas

Paradoxalment, una de les vies que té el sistema per alleugerir substancialment la pressió de la població reclusa són els perdons reials que només pot atorgar el rei, Maha Vajiralongkorn. Els dos últims indults reials van posar al carrer un total de 60.000 reclusos.

«Tailàndia és un país amb un sistema de dret civil, i això vol dir que l’engranatge judicial funciona. Comptar amb un bon advocat i un equip jurídic ben relacionat és crucial per tirar endavant en el procés. Però també està clar que en els casos d’alt perfil, sobretot els que impliquen estrangers i en què un tailandès no és la víctima, el sistema judicial pot ser bastant senzill. Hi ha hagut sentències discutides en el passat, però tot va cas per cas, així que és difícil fer un judici general sobre el sistema judicial», explica Phil Robertson, director adjunt de Human Rights Watch a Àsia.