L’home que ha multiplicat per 10 la producció de munició ucraïnesa té un pla: «Hem de ser l’arsenal del món»

O «coses de ferro», com li agrada a dir a Kamyshin. Fins al març, aquest home de 39 anys era l’encarregat d’una de les tasques més importants a l’interior de les fronteres ucraïneses: fer arribar a temps els trens d’un país que bombardegen cada dia. Com a cap de la companyia nacional de trens, va aconseguir evacuar més de quatre milions de refugiats, importar i exportar béns de primera necessitat, assegurar el transport dels grans líders mundials i proveir els fronts. La xarxa ferroviària no va deixar de funcionar ni un sol dia. Ni tan sols mentre les columnes russes avançaven sobre Kíiv.

Potser per això, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, li va encarregar fa quatre mesos dirigir un ministeri clau. En meitat d’una ofensiva de la qual tothom opina ratllant dates del calendari, la tasca d’Alexander Kamyshin és essencial per garantir l’èxit militar. En la guerra i en la logística d’Ucraïna, els temps importen, i molt.

Vostè va salvar quatre milions de persones i ara s’encarrega d’una indústria vital que no coneixia. ¿Hi ha una connexió entre totes dues?

La gestió de la infraestructura ferroviària també era una cosa nova per a mi, però d’alguna manera vam aconseguir fer tot el que calia fer: protegir la població, exportar carregament i moltes altres coses que no es poden explicar. Quan vaig arribar a aquest ministeri em vaig sentir com el 24 de febrer. Fins i tot pitjor. Tot estava destruït i vam haver de començar de zero. Les dues indústries s’enfoquen en el rendiment. Totes dues són molt disciplinades i comparteixen la filosofia del ferro, que ha sigut fàcil de traspassar. Persones de ferro produint coses de ferro. És fàcil. Tot i que la Defensa és crucial en aquesta guerra i les responsabilitats són més importants.

¿Com es reconstrueix una indústria com aquesta?

Ucraïna va triar el camí de l’agricultura fa molts anys, sense prestar massa atenció a la seva indústria de Defensa, i aquesta filosofia de ser el graner d’Europa va ser un error. Hem de centrar-nos a convertir-nos en l’arsenal del món. I per això ens hem enfocat a produir més munició i més varietat d’armes per assegurar la nostra seguretat.

¿Quanta munició és capaç de fabricar un país en guerra?

En els primers set mesos del 2023 hem produït 10 vegades més que durant tot el 2022. Els morters i projectils [de 152 i 155 mm] són la clau. El 90% del mal que infligim a Rússia és a través de l’artilleria. Els drons es fabriquen encara més ràpid.

No obstant, en les posicions de primera línia es queixen de la falta de munició...

Mai n’hi haurà suficient. Tot i que produïm molt més que l’any anterior, encara estem lluny de cobrir les nostres necessitats. Per això, continuem depenent dels nostres socis occidentals.

¿Quin percentatge de munició és ucraïnesa en aquests moments?

[Riu i nega amb el cap]. Bon intent, però no. Soc molt cautelós amb aquests jocs perquè ningú pugui calcular els nombres reals a través d’equacions. Rússia lluita per obtenir-los. És intel·ligència. Seria un estúpid si difongués les xifres a la premsa espanyola.

Parlant del Kremlin, ¿ha sigut la indústria objectiu dels atacs russos?

Rússia bombardeja les vies de tren, bombardeja les fàbriques del Ministeri de Defensa, bombardeja cases de civils, bombardeja hospitals... Rússia ho bombardeja tot.

Llavors, ¿quan estarà el país preparat per ser l’«arsenal del món»?

La indústria de defensa ja és important per a l’economia. Estem contractant persones i apugem els salaris, a diferència de molts altres sectors. Així que, fins i tot avui, som la principal locomotora de l’economia. En l’empresa nacional de trens rondàvem els 300.000 empleats, si hi afegim el sector privat. Una xifra similar a Defensa. Si ens convertim en l’arsenal d’Europa, serem el motor per ressuscitar l’economia.

¿Produir armament per avançar avui en el camp de batalla és també una manera de construir el futur?

El nostre principal objectiu és frenar l’agressió russa; el segon protegir, el nostre país després de la victòria, i el tercer, impulsar l’economia.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

El 12 de novembre va publicar una foto a l’estació de Kherson, tan sols un dia després de l’alliberament. ¿Per a quan la foto a Crimea?

Quan l’Exèrcit expulsi els invasors, estarem contents d’anar a Crimea. Amb tren [somriu]. El meu president ha dit que el seu somni és passar un cap de setmana a Crimea, a la vora del mar, i m’encantaria poder acompanyar-lo.