La UE i l’Amèrica Llatina pacten una declaració de mínims sobre Ucraïna

La guerra de Rússia contra Ucraïna s’ha convertit en element de discòrdia a nivell internacional. Tant que els governs de la Unió Europea i de la Comunitat d’Estats de Llatinoamèrica i el Carib (CELAC) s’han embrancat aquest dilluns i dimarts a Brussel·les, durant la primera cimera al més alt nivell polític que celebren en vuit anys, en una àrdua negociació de redacció per acordar una declaració de mínims sobre l’agressió russa a Ucraïna. Finalment, i amb l’única oposició de Nicaragua, han pactat un text que constata la «profunda preocupació» per la «guerra en curs contra Ucraïna» però sense esmentar ni condemnar explícitament Rússia.

Els països llatinoamericans, que a l’inici de la cimera aquest dilluns van posar de manifest la seva incomoditat per la decisió de la UE d’incloure una referència al que està passant a Ucraïna, haurien preferit evitar entrar en aquest difícil tema. Molts prefereixen no enemistar-se amb el Kremlin i simplement no consideraven «útil» abordar aquest assumpte en una cita cridada a rellançar i revitalitzar les relacions després de gairebé una dècada de sequera. Per al bloc europeu, no obstant, incloure un paràgraf sobre la situació a Ucraïna era una línia vermella i «una qüestió de principis», expliquen fonts diplomàtiques, i fins que no ho han aconseguit no s’han aixecat de la taula. L’únic país llatinoamericà que se n’ha quedat al marge, igual que a l’Assemblea General de l’ONU evidenciant la soledat de Moscou, ha sigut Nicaragua.

«Expressem la nostra profunda preocupació per la guerra en curs contra Ucraïna, que continua causant un immens patiment humà i està exacerbant les fragilitats existents en l’economia mundial, limitant el creixement, augmentant la inflació, pertorbant les cadenes de subministrament, augmentant la inseguretat energètica i alimentària i elevant els riscos per a l’estabilitat financera», recull el text que també reafirma el suport a la iniciativa d’exportació de gra i els esforços del secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, per prorrogar l’acord d’exportació de cereals ucraïnesos a través del mar Negre, a què Rússia va decidir posar fi aquest dilluns passat.

Pau justa i duradora

La declaració també posa l’accent en la necessitat d’aconseguir una «pau justa i duradora», d’acord amb la Carta de les Nacions Unides, i esmenta diverses resolucions aprovades pel consell de seguretat i l’assemblea general de les Nacions Unides. «Reafirmem el nostre compromís amb la Carta de les Nacions Unides i el Dret Internacional, inclosa la necessitat de respectar la sobirania, la independència política i la integritat territorial de totes les nacions. És essencial defensar el Dret Internacional i el sistema multilateral que salvaguarda la pau i l’estabilitat», asseguren. 

El text no inclou, per tant, una condemna explícita a Rússia tot i que fonts diplomàtiques consideren que la menció és un èxit perquè parla de «guerra contra Ucraïna» i no de «guerra a Ucraïna», una cosa que no era evident al principi vist que a ulls dels llatinoamericans no era el moment ni el lloc per lluitar per això. «Aquesta va ser una cimera entre la UE i la CELAC mirant de generar vincles polítics, econòmics i culturals entre Europa, l’Amèrica Latina i el Carib», que «es produeix en un escenari on hi ha una guerra desencadenada per Rússia» però «la immensa majoria dels països de la CELAC condemnem a les Nacions Unides la invasió russa», ha recordat el president de l’Argentina, Alberto Fernández, en la roda de premsa final negant que l’Amèrica Llatina tingui cap «ressentiment» a parlar d’Ucraïna però admetent que «segurament» hi ha «alguna veu dissident».

Notícies relacionades

Mor un adolescent de 14 anys i un altre de 13 està en estat crític després d’un tiroteig a la ciutat francesa de Nantes

La visita de Trump a Pequín deixa més fanfàrria i bones intencions que acords

«L’important és que tots els estats membres de la UE estan alineats i tots els països de la Comunitat d’Estats de Llatinoamèrica i el Carib també, excepte Nicaragua», ha resumit el president de França, Emmanuel Macron. «Cal evitar dividir el món i aquesta cimera és una contribució important a més unitat», ha recalcat a la seva sortida de la cimera. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha reconegut que els dirigents europeus i llatinoamericans han discutit molt però ha ressaltat que al final «tots volem que aquesta guerra acabi» i que hi hagi una «pau justa i duradora» basada en la «Carta de les Nacions Unides», ha subratllat Von der Leyen, que ha qualificat la cimera d’«excel·lent» i «frúctifera» i ha advertit que «en aquests temps de grans canvis geopolítics els amics ens hem de mantenir units».

La declaració final, que també demana el final del bloqueig dels Estats Units a Cuba, esmenta les crisis d’Haití i Veneçuela i lamenta el patiment comès com a resultat del comerç d’esclaus a través de l’Atlàntic, ha rebut el suport de 32 dels 33 llatinoamericans amb l’excepció de Nicaragua que només ha objectat al paràgraf dedicat a Ucraïna. Malgrat les tensions generades per la guerra de de Rússia contra Ucraïna, els representants europeus han marxat satisfets d’una trobada que obre una nova dinàmica de treball en les relacions amb l’Amèrica Llatina i el Carib. De fet, els dos blocs crearan un mecanisme de coordinació i s’han compromès a celebrar cimeres de forma bianual.