«És una punyalada per l’esquena»: països de l’Àfrica censuren la decisió de Rússia de no renovar l’acord del gra

La decisió de Rússia de suspendre l’acord d’exportació de grans ucraïnesos del mar Negre ja està tenint conseqüències al tauler geopolític. I, aquesta vegada, les crítiques arriben d’on no s’esperava. Els líders d’alguns països de l’Àfrica, un dels continents més perjudicats per la inseguretat alimentària, han censurat en les últimes hores la decisió de Moscou, posant en evidència divisions en el suport del continent al Kremlin.

Un dia després de l’anunci de retirada immediata de l’acord promogut per l’ONU i Turquia per part del Govern de Vladímir Putin, una de les veus més dures ha sigut la de Korir Sing’Oei, ministre d’Exteriors de Kenya. «La decisió de Rússia d’abandonar la Iniciativa del Gra del Mar Negre és una punyalada a l’esquena a la seguretat alimentària global i afecta desproporcionadament els països de la banya d’Àfrica que ja estan patint els impactes de la sequera»,ha dit Sing’Oei.

El ministre d’Exteriors de Zàmbia, Stanley Kakubo, també ha pronunciat paraules similars. L’acord del gra era un «salvavides per a les nacions més necessitades», i la seva suspensió «tindrà conseqüències profundes», va dir Kakubo. Les alternatives impliquen «costos més alts i temps de trànsit prolongats», ha afirmat el polític zambià en una nota escrita. 

Cop per als països pobres

En el mateix to, l’economista nigeriana Ngozi Okonjo-Iweala, directora general de l’Organització Mundial del Comerç, s’ha mostrat «profundament decebuda» per la paràlisi de l’acord. «El comerç al mar Negre d’aliments, pinsos i fertilitzants és fonamental per a l’estabilitat dels preus globals d’aliments. És trist dir que les persones pobres i els països pobres són els més afectats», va puntualitzar Okonjo-Iweala. En canvi, altres com el president sud-africà Cyril Ramaphonsa, que anteriorment va evitar condemnar l’agressió russa, van guardar silenci.

Els analistes també han remarcat que la retirada russa de l’acord «és una notícia realment negativa per als països altament dependents de les importacions d’aliments», com ha explicat Jacques Nel, cap de l’Àfrica Macro a la firma consultora Oxford Economics Africa. En unes declaracions concedides a African Business, Nel va emfatitzar així mateix que l’Àfrica Oriental amb prou feines comença a recuperar-se d’un llarg període de sequera, mentre que el nord de l’Àfrica és una regió encara vulnerable ja que és altament dependent de les importacions d’aliments.

Solució difícil

Tant és així que, l’últim any, Egipte ha sigut el sisè importador de grans més gran d’Ucraïna a través de la fórmula de la Iniciativa del Mar Negre. Un altre exemple és el cas de Nigèria, país que també és un gran importador de blat al món, així com Somàlia, Kenya, Etiòpia i el Sudan del Sud, on 50 milions de persones necessiten ajuda alimentària arran d’anys d’escasses pluges. El gran problema són les previsibles alces en el preu dels aliments, també per l’especulació dels mercats. Ja dilluns, el preu del blat pujava aproximadament un 3%, segons va remarcar l’ONU.

Notícies relacionades

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

Sunak esgrimeix la immigració de cara a les eleccions

L’embolic no és de fàcil solució. Després de la retirada de Rússia, el Govern ucraïnès es va dir disposat a continuar utilitzant el corredor del mar Negre «si Turquia permet el trànsit». «Ja ens van contactar algunes companyies propietàries de barcos que estan disposades a continuar transportant grans», va afirmar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Però Moscou no sembla disposada a permetre que això passi.

Per contra, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va suggerir que aquests vaixells correrien perill si no tenen l’autorització de Moscou. «Estem parlant d’una zona molt pròxima a l’àrea dels combats armats», va dir Peskov. «Sorgeixen certs riscos allà sense les garanties de seguretat adequades», va afegir. L’ús d’altres corredors tampoc sembla ser una opció viable. La raó és que fins i tot els ports del Danubi són considerats menys eficients, cosa que reduiria la quantitat de grans que Ucraïna pot exportar i també augmentaria el cost de transport.