La síndrome d’ovari poliquístic canvia de nom per reflectir millor la complexitat d’una malaltia que afecta 1 de cada 8 dones

Fa anys que la comunitat científica, mèdica i les mateixes pacients que pateixen aquesta patologia denuncien que el mateix nom del trastorn ha contribuït a generar confusió sobre l’impacte d’aquesta malaltia en el cos. Els estudis més exhaustius realitzats fins ara indiquen que aquesta síndrome, que afecta prop de 170 milions de dones en edat reproductiva a tot el món, es caracteritza per cicles menstruals irregulars, la infertilitat o l’excés d’andrògens, però també per problemes com obesitat, resistència a la insulina, diabetis tipus 2, hipertensió, malaltia cardiovascular o fetge gras. A això s’hi sumen símptomes dermatològics, com acne, alopècia o hirsutisme, i un important impacte psicològic associat a ansietat, depressió i deteriorament de la qualitat de vida. I és per això que, segons denuncien els especialistes, "el terme utilitzat fins ara no reflecteix la complexitat endocrina i metabòlica de la síndrome".

Síndrome mal diagnosticada

Els científics afirmen que aquesta confusió terminològica ha tingut conseqüències directes sobre el diagnòstic i l’atenció mèdica. Segons les dades citades a l’informe de "The Lancet", fins a un 70% de les dones afectades per aquesta síndrome podrien no estar diagnosticades o haver rebut un diagnòstic parcial o incorrecte. A la pràctica, de fet, s’estima que moltes pacients que pateixen aquesta patologia triguen anys a rebre una explicació sobre símptomes que van des d’alteracions menstruals fins a problemes metabòlics o dificultats per quedar-se embarassades. I és que, fins ara, el fet d’etiquetar aquest mal com una cosa exclusiva dels ovaris ha contribuït, segons els experts, a reforçar determinats estigmes culturals vinculats a la fertilitat femenina i a minimitzar altres aspectes de la malaltia considerats menys visibles.

Notícies relacionades

Portaran al Vaticà el conflicte pels béns immatriculats del Bisbat de Vic a Maians

Arantza Pérez: "Per un any en una secta en calen set per recuperar la salut mental"

Les noves guies científiques descriuen aquesta afecció com "un trastorn multisistèmic en què intervenen alteracions hormonals, metabòliques i ovàriques". El canvi de denominació arriba després d’un dels processos de consens més grans realitzats fins ara sobre aquesta patologia. En la iniciativa hi van participar 56 organitzacions científiques, clíniques i associacions de pacients de tot el món, coordinades per investigadors de la Universitat de Monash, la Societat d’Excés d’Andrògens i SOP i l’organització britànica Verity. Per aconseguir un acord, al llarg de dos anys es van fer enquestes internacionals, tallers i debats científics en els quals van participar més de 14.000 persones, entre pacients i professionals sanitaris de diferents disciplines. Tot plegat per "identificar una terminologia que reflectís millor la biologia real del trastorn, reduís l’estigma i en facilités la implementació global en sistemes sanitaris, guies clíniques i programes de recerca".

Els autors del document insisteixen que el canvi no serà immediat ni suposarà abandonar de cop les sigles SOP, àmpliament conegudes en la literatura científica i entre les pacients. La transició, expliquen, es farà de manera progressiva i coordinada entre les autoritats científiques i sanitàries de tot el món, incloent-hi l’actualització de manuals clínics, sistemes de classificació internacional de malalties i programes de formació mèdica. L’objectiu final, sostenen els investigadors, és que una definició més precisa contribueixi a millorar la detecció precoç, impulsar la investigació i oferir una atenció més completa a milions de dones la malaltia de les quals, durant dècades, va quedar reduïda a un nom que no explicava realment què els passava.