Espanya, candidata a liderar una brigada OTAN a la frontera d’Ucraïna

Aquest encàrrec sense precedents de l’Aliança Atlàntica a les Forces Armades espanyoles va camí de materialitzar-se aquesta tardor i fer-se operatiu l’any vinent, després que els aliats activin els plans de reforç de la DDA (Deterrence and Defense of Atlantic Area, o Dissuasió i Defensa d’Àrea) que ara han de plasmar-se en la cimera que l’OTAN comença aquest dimarts a Vílnius.

La candidatura espanyola –encara no formulada en paper en el si de l’Aliança, però amb soroll de preparatius entre els militars– comptaria amb el vistiplau tant d’un govern socialista com del PP, confirmen les fonts esmentades, per la qual cosa no s’espera que es vegi afectada per les eleccions del 23J.

A Eslovàquia o Romania

A Eslovàquia o RomaniaEls llocs més probables de desplegament d’una brigada sota lideratge espanyol són Eslovàquia i Romania, confirmen les fonts militars. Polònia es descarta en principi per l’aspiració del Govern de Varsòvia a liderar un altre desplegament.

La intenció dels aliats –ja concebuda en la cimera de Madrid durant l’aprovació de l’actual Concepte Estratègic de l’OTAN– és «reforçar la dissuasió amb forces de presència avançada», explica una d’aquestes fonts.

Des del març del 2022, un mes després de l’arrencada de l’agressió russa a Ucraïna, l’OTAN té desplegades missions de dissuasió fortament armades, però de mida ‘battle group’ (uns 1.500 efectius), a vuit països europeus: Letònia, Lituània i Estònia al nord del continent, i Polònia, Romania, Eslovàquia, Hongria i Bulgària per l’est.

Aquests contingents (en el del Bàltic participa Espanya amb sis carros Leopard i artilleria sota mandat canadenc) estan cridats a ser reforçats i augmentats al nivell de brigada en la cimera de Vílnius, per la pressa dels aliats de l’est europeu, que són els que senten més pròxima l’amenaça russa.

Ampli esforç

Ampli esforçLiderar un desplegament de l’OTAN d’un brigada tan gran implica per al país encarregat un important esforç humà, material i financer. «Aquí la mida sí que importa», ironitza un dels alts oficials a qui ha preguntat aquest diari.

Espanya hauria de posar la majoria de les tropes, uns 800 militars d’un total que oscil·laria entre 3.000 i 5.000 de diversos països. A més, aportar el quarter general de la brigada, el seu general i un Estat Major majoritàriament espanyol per al govern de quatre batallons.

Fins ara, a l’OTAN, el país que lidera una brigada aporta també el que els militars anomenen «capacitadors», sobretot intel·ligència i logística per a aquest desplegament. Defensa hauria d’aportar igualment elements de guerra electrònica, a més d’artilleria de campanya i antiaèria i mitjans de comandament i control.

Amb l’encàrrec, que a Defensa no compta precisament amb detractors, Espanya aspira a canviar a l’OTAN el seu perfil de país majoritàriament aportador de «mà d’obra» i passar a ser membre del club de dirigents. L’experiència soferta amb la recent exclusió de la indústria espanyola de defensa d’una trobada informal programada pel gabinet del secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, ha augmentat el desig polític.

Liderar la brigada suposarà també per a les Forces Armades l’obligació de desplegar un batalló de suport logístic, així com unitats blindades, copiant i triplicant l’actual desplegament espanyol d’artilleria i carros espanyols a Letònia.

Dues claus

Dues clausQue Espanya lideri una brigada multinacional sobre sòl europeu no només depèn de la voluntat de Moncloa i Defensa. Influeix també quin altre país opta per aquest encàrrec, i depèn, i molt, de què passi a la guerra d’Ucraïna.

El desembre és la data decisiva. Al desembre, calculen les fonts militars consultades, es veurà si els Estats Units, davant l’arrencada d’un nou cicle electoral, opten o no per empènyer Ucraïna a la negociació amb Rússia. Aquell mes també es veurà si les forces de Kíiv, en la seva actual contraofensiva, s’han aproximat a la vora de Crimea, o han partit el Donbass avui majoritàriament dominat per Rússia aproximant-se prou a la costa del mar d’Azov perquè el Govern de Volodímir Zelenski es disposi a asseure’s a parlar amb el seu agressor.

El desembre també pot ser el mes de confirmació d’un nou encallament de la guerra. I per a això es prepara Rússia amb un nou bloqueig de permisos de sortida del país per als més joves, segons fonts diplomàtiques. Aquesta vegada nois russos de 16 anys, senyal que Moscou es prepararia per a dos anys més de conflicte, al cap dels quals hagués de tirar d’una nova remesa de soldats de 18 anys o més.

L’altra clau, la d’un país rival per liderar una brigada, és també aventurada. No s’ha expressat encara una candidatura, però els alts oficials amb qui ha parlat aquest diari consideren la possibilitat que el Regne Unit es postulés, de què també ho fes Polònia, i de què França aspiri a enviar en el desplegament a Romania.

Fa tres anys que Varsòvia accentua el seu perfil de pivot OTAN a la regió. Aspira a encapçalar el poder militar entre els seus veïns de frontera amb Rússia, no només per armament, també per comandament i influència.

Però Polònia té més problemes que el Regne Unit, França o Espanya per dirigir una brigada a la zona... tret del seu territori: els altres governs d’Europa de l’est prefereixen no contribuir a la seva preeminència. Seria molt més acceptable per als romanesos o eslovacs un quarter general d’un país de l’oest que un altre sota ordres d’un general polonès.

Comandament espanyol

Comandament espanyolEl govern d’una missió OTAN a Europa mida brigada és un encàrrec inèdit per a Espanya, però les Forces Armades ja tenen precedents d’altres comandaments en desplegaments multinacionals.

Va ser pioner el general Juan Ortuño Such comandant, per l’Eurocòs, les forces KFOR a Kosovo, fa més de 20 anys. Actualment hi ha sis membres de la cúpula militar espanyola al capdavant de quatre missions internacionals, de les quals dues són de grans proporcions.

Al Líban, hi mana 10.300 cascos blaus de 45 països de la missió FINUL (600 espanyols) el general de Divisió Aroldo Lázaro, des de el 28 de febrer de 2022. Des del 26 de maig, al capdavant de la brigada del sector Est de FINUL –3.500 militars a la frontera amb Israel– està el general de Brigada Luis Jesús Fernández.

Des de la base naval de Rota, el vicealmirall José María Núñez Torrente regeix l’Operació Atalanta de la UE contra la pirateria a la banya de l’Àfrica, missió de la qual Espanya és l’únic membre permanent. Rota és el quarter general estratègic des de febrer del 2021. La missió està activa des de març del 2019.

Notícies relacionades

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

Sunak esgrimeix la immigració de cara a les eleccions

A Bagdad acaba d’arribar el tinent general José Antonio Agüero al capdavant de la NMI-I, la Missió OTAN a l’Iraq. El seu destí estarà pròxim al del general de Brigada Ricardo Esteban Cabrejos, que comanda des de l’agost de l’any passat l’Estat Major del contingent espanyol a l’Iraq, Kuwait i Jordània.

Un quart desplegament d’alt valor, però disminuït per la pressió russa, està a mans espanyoles. Fins al 15 de desembre manarà la missió d’entrenament antigihadista de la UE a Mali (EUTM) el general de Brigada Santiago Fernández Ortiz-Repiso. És la quarta vegada que Espanya regeix EUTM Mali. Avui és el màxim contribuent, amb 316 soldats.