El conservador Mitsotakis obté una clara victòria en la segona volta electoral a Grècia

Poques sorpreses en la segona volta electoral a Grècia. El primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, de la formació conservadora Nova Democràcia (ND), ha aconseguit revalidar el seu Govern per quatre anys més, segons el càlcul oficial. Amb gairebé el 80% dels vots escrutats, ND va aconseguir el 40% del suport a les urnes, pel 17% de l’esquerra de Syriza, el principal partit de l’oposició, liderat per Alexis Tsipras. Aquesta dada li atorga a ND els escons que es necessiten al Parlament grec perquè la formació nomeni en solitari el nou Executiu. 

No obstant, una novetat de la cita electoral ha sigut l’entrada al Parlament de tres partits d’extrema dreta. Es tracta del partit Espartans, hereu d’Alba Daurada i avalats per Ilias Kasidiaris, exportaveu de l’esmentat partit neonazi, avui il·legalitzat. S’hi han d’afegir els ultranacionalistes de Solució Grega i els fonamentalistes cristians de Niki. Per la seva banda, els comunistes del KKE haurien aconseguit el 7% i els socialistes del PASOK, el 12%.

D’aquesta manera es tanca un moment de vertigen per a la política grega i es confirma l’hegemonia de Mitsotakis sobre els seus rivals, malgrat els escàndols i les tragèdies dels últims anys. Ni l’escàndol gegant d’escoltes telefòniques a periodistes, polítics i militars, que el va posar contra les cordes l’any passat; ni la tragèdia ferroviària de Tempe, que al febrer va causar la mort d’unes 60 persones i va provocar grans vagues; ni l’apocalíptic naufragi de migrants de fa uns dies, que va deixar en entredit la rígida política migratòria grega, han impedit que el conservador hagi sobreviscut i s’hagi mantingut en el poder. 

Estabilitat, la clau

Era el que havien previst els analistes i és el que ha passat. La retòrica de Mitsotakis que Grècia és avui un país estable, que ha deixat enrere els anys més foscos (Atenes va estar a punt de fer fallida i sortir de l’euro durant la primera dècada d’aquest segle), han sigut eix i clau de la victòria de ND. Fins i tot «els votants grecs més desencantats volien, sobretot, estabilitat política i només ND ho pot oferir», ha opinat l’historiador John Mazis, de la Universitat Hamline, a Minnesota (Estats Units). 

Notícies relacionades

El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»

Israel respon a la represàlia de l'Iran i l'intercanvi de míssils i bombardejos s'empitjora

Fins i tot Mitsotakis va entendre aquest sentiment de la població i va defensar continuar amb la modernització del país durant la carrera electoral. El mateix diumenge de la cita amb les urnes, a l’anar al col·legi electoral de Kifisia, on va votar, ho va tornar a repetir. «Estem votant perquè el país pugui tenir un govern estable i eficient amb un horitzó de quatre anys», va afirmar. «Estic absolutament segur que els ciutadans compliran el seu deure amb maduresa, maduresa per votar per la seva prosperitat personal, el seu propi bé, el bé de la seva família, però també per una Grècia estable», va afegir el conservador. 

L’explicació potser es troba en les xifres econòmics del país. Les dades, de fet, són esperançadores, en un país encara traumatitzat per les draconianes retallades que van venir amb la crisi del deute hel·lè iniciat el 2009. El 2022 el PIB de Grècia va créixer un 5,9% i l’any abans, un 8,4%; això és, més que la mitjana de la Unió Europea. A banda d’això, la taxa d’atur del país ha baixat enormement i segons les últimes dades, avui només afecta l’11% de la població.