La violència i la repressió amenacen la democràcia al Senegal, soci pesquer d’Espanya

La tensió política amenaça la precària democràcia del Senegal, un país de la costa est africana de 17 milions d’habitants i important soci pesquer d’Espanya. El país és una raresa al continent, perquè no ha rebut fins ara cops d’Estat i és entre els més democràtics de l’Àfrica. Aquesta excepcionalitat fa que destaqui encara més el que hi està passant. Les protestes per la condemna d’un popular líder opositor han derivat en violència: almenys 16 persones han mort en les protestes de les últimes setmanes, segons el Govern. L’oposició i Amnistia Internacional eleven la xifra a almenys 23, tres d’elles menors d’edat. L’organització demana aclarir la presència d’agents armats vestits de civil que actuen junt amb les forces de seguretat responsables d’atacar els manifestants.

Un exemple és el cas d’Elhaji Cisse, estudiant de 26 anys. Ha mort per «una ràfega de trets a l’esquena», segons una autòpsia a què ha tingut accés l’agència de notícies Reuters. Els partits de l’oposició han tornat a convocar dos dies de protestes des d’aquest divendres. Aquest diumenge ja hi va haver una concentració de suport a la madrilenya Puerta del Sol.

«No és només que la policia dispari i detingui els manifestants; és que utilitza nens com a escuts humans», diu Momadou Diagne a ‘El Periódico de España’, del grup Prensa Ibérica. Diagne és un migrant senegalès resident a Espanya i membre del Grup de Reflexió i Acció de Senegalesos en la Diàspora. «Un amic de la meva ciutat ha estat dos mesos a la presó per participar en una manifestació. Forma part del Front per una Revolució Antiimperialista Popular i Panafricana. ¡Però és que la manifestació estava autoritzada! La policia li va dir que havia agafat el camí equivocat. El van detenir amb una altra persona que tenia un nadó d’uns mesos». 

La violència està transcendint les fronteres del país africà. S’han produït assalts als consolats del país a París, Bordeus, Milà i Nova York. El Govern del Senegal ha anunciat el tancament temporal de les seves delegacions. 

Carismàtic líder opositor

Tot gira entorn del judici d’un carismàtic polític opositor, Ousmane Sonko, que té molt èxit popular, especialment entre la gent jove. Clama contra el sistema, contra la corrupció, contra el «neocolonialisme francès». Volia presentar-se a les eleccions del febrer. Però dijous de la setmana passada es va anunciar la seva condemna per corrupció de menors. Això li impedeix presentar-se als comicis. 

Va desencadenar llavors una onada de protestes. Els manifestants es concentren als voltants de la seva vivenda, al barri Keur Gorgui de la capital, Dakar, per impedir-ne l’arrest. Ell es nega a entregar-se a les autoritats. 

Segons l’oposició, tot el judici ha sigut una farsa, un estratagema judicial gràcies al control que exerceix el president, Macky Sall, sobre el poder judicial. És el tercer contrincant que s’ha tret del mig amb estratagemes judicials, al·leguen. Sall es nega a descartar que vulgui tornar a presentar-se, malgrat que la Constitució li impedeix repetir mandat. És en el poder des del 2012.

Senegal i Espanya

La comunitat senegalesa a Espanya s’acosta a les 90.000 persones registrades. Molts són migrants que van venir en els famosos cayucos senegalesos. L’últim ha arribat aquest mateix divendres a l’illa d’El Hierro amb 154 ocupants a bord. Utilitzen aquestes embarcacions de fusta per a un trajecte molt llarg en el qual deixen enrere la seva terra de sabana i baobabs, o l’enorme ciutat costanera de Dakar, per buscar el futur a Europa. Milers han mort al mar intentant-ho. 

El Senegal no és un país pobre, «sinó empobrit», en paraules de l’activista Diagne. El 2020, s’hi va descobrir una enorme bossa de gas que pot produir combustibledurant els pròxims 30 anys i que està a punt de començar a ser explotada. El jaciment es diu Gran Tortuga i l’exploten la British Petroleum al 60%, la nord-americana Kosmos Energy al 30% i la companyia nacional senegalesa Petrosen al 10%. Segons Diagne, s’està produint un autèntic espoli. 

Espanya importa del Senegal peix per valor del voltant de 80 milions d’euros. Les empreses espanyoles que pesquen allà viuen en una situació tensa. Algunes de les pesqueres gallegues han avançat les descàrregues a Dakar, informa ‘Faro de Vigo’. Allà treballen, per exemple, Profand o Pereira. La primera pesquera ho fa amb Senefand, amb una factoria a Ziguinchor, una de les localitats afectades per les revoltes. «A terra, els nostres col·laboradors estan sortint de l’oficina abans del seu horari habitual, ja que hi ha un pseudo toc de queda a la tarda», apunten fonts de Pereira, que parlen de «normalitat al mar».

Dos anys d’incertesa 

Ousmane Sonko és el líder del partit opositor Patriotes del Senegal pel Treball, l’Ètica i la Fraternitat (Pastef). Té una visió antisistema i panafricanista. I és molt crític amb l’abús de les empreses i potències estrangeres i la corrupció. Ha unit una mena de moviment popular d’àmplies capes socials que busquen el canvi, però és especialment popular entre la joventut. Per això el Govern va tallar internet durant les protestes: perquè és la via per la qual s’organitzen els joves manifestants. 

El calvari judicial de Sonko va començar el 2021. Llavors se li va retirar la immunitat parlamentària que tenia com a diputat, i se’l va enjudiciar per «violacions reiterades» i «amenaces de mort» a una jove massatgista, Adji Sarr. Llavors van començar les protestes per part dels seus seguidors. Es van saldar amb 15 morts i importants danys materials. «Hi ha evidències que l’acusació és falsa. Primer, per l’informe del ginecòleg, que diu que no hi va haver relació; el gendarme, que s’encarregava de la investigació, que va dir que no hi havia proves, i que el seu superior l’havia obligat a canviar la versió», diu Diagne. «Fins i tot la mateixa noia ha dit en àudios que no hi va haver res». 

Notícies relacionades

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

El tribunal el va absoldre d’aquestes acusacions. Però ara l’ha declarat culpable de corrupció de menors, una cosa de la qual en principi ni tan sols se l’acusava.

El Pastef va guanyar les eleccions locals de gener del 2022 a la capital i una altra de les grans ciutats del país, Ziguinchor. La coalició del president, BBy (Benno Bokk Yaakaar), va mantenir el poder al gruix de la resta del país. Després, en les parlamentàries de juliol, el president Sall, que fa més d’una dècada que és en el poder, va tornar a ser investit. Però el Parlament es va polaritzar, amb pràcticament la meitat dels 165 escons a favor de cada pol polític. Ara s’esperen les eleccions del 2024 amb violència, divisió i repressió.