Rafal Trzaskowski, alcalde de Varsòvia: «Hi ha un perill real que Polònia abandoni la Unió Europea»

Després de l’inici de la invasió d’Ucraïna, Varsòvia es va enfrontar a un repte massiu. Centenars de milers de refugiats ucraïnesos van recalar a la ciutat. ¿Quina avaluació en fa?

Més d’1,5 milions d’ucraïnesos han passat per Varsòvia. Només en les primeres tres setmanes del conflicte, vam acollir 300.000 refugiats. Perquè es faci una idea, durant la crisi al Mediterrani el 2015, unes 200.000 persones van arribar a Europa. A tot el continent, mentre que nosaltres en vam rebre 300.000 només en tres setmanes. Va ser aclaparador, però la societat civil va respondre de manera increïble. Els van obrir els braços i els van allotjar a casa, però va ser només la gent comuna la que va ajudar. Jo vaig estar a Kíiv vuit dies abans de la guerra. El seu alcalde, Vitali Klitxkó, em va dir que hi hauria una guerra. Ningú va poder predir que seria a gran escala, però vam començar a preparar-nos, de manera que quan va esclatar sabíem el que havíem de fer.

Vaig estar a Varsòvia l’estiu passat. Molts auguraven problemes amb el temps i deien que algunes forces polítiques instrumentalitzarien els refugiats. ¿S’han complert els mals presagis?

Teníem por de la síndrome de la fatiga. La guerra va fer que augmentessin els preus dels aliments i l’energia, però el suport als nostres amics ucraïnesos s’ha mantingut. Això no treu que hi hagi bastantes dificultats i algunes carències respecte a l’allotjament o l’educació. Ha sigut un esforç titànic: vam donar als ucraïnesos la ciutadania, accés gratuït a l’educació i la sanitat o drets socials.

Però s’ha criticat molt la falta d’una estratègia per part del Govern polonès.

El Govern no té estratègia a llarg termini. Un exemple: tenim uns 70.000 nens ucraïnesos, dels quals uns 20.000 estan matriculats a les nostres escoles. 50.000 més reben classes ‘online’, però no tenim manera de verificar-ho. Quan va començar la guerra vam acudir al ministre d’Educació, que ens odia perquè és un demagog. Li vam dir que no podíem acollir desenes de milers de nens a les nostres escoles, que necessitàvem suport, recursos i una estratègia. Ens va dir que no era la seva responsabilitat i que n’acceptéssim tants com poguéssim.

¿Els queden recursos per ajudar els refugiats?

Passi el que passi continuarem ajudant. Col·laborem amb el Govern populista, però han començat a canviar la fiscalitat per motius polítics per reduir els fons que reben les ciutats. En els últims tres anys, hem perdut gairebé 2.000 milions d’euros. Això ha complicat la nostra vida i ens ha obligat a demanar ajuda als EUA, la UE i agències de l’ONU com l’Unicef.

El Govern polonès no va voler acceptar un sol sirià i es va comportar amb molta duresa amb els migrants que miraven de creuar des de Bielorússia. En canvi amb els ucraïnesos ha sigut molt generós. ¿Ha sigut el color de la pell un factor per al Govern de Mateusz Morawiecki?

Té tota la raó. Jo era ministre d’Integració Europea en l’anterior Govern, quan vam negociar amb els refugiats del Mediterrani. Vaig dir als nostres amics europeus que la idea de les quotes era una bogeria. No funcionaria que la comissió decidís partint de fórmules matemàtiques. Vam dir que n’acceptaríem 7.000 per mostrar solidaritat, però el Govern posterior va anul·lar la decisió. Quant a la nostra política a la frontera bielorussa, és un tema complicat perquè Putin i Lukaixenko volien desestabilitzar Polònia i per això van començar a posar els immigrants en avions i enviar-los a les nostres fronteres. Això ens va obligar a prendre mesures dures. Les expulsions no van ser humanitàries, i això és un problema. Amb Ucraïna tot va ser diferent. Totes les forces polítiques estan d’acord que cal ajudar i obrir les fronteres perquè tothom a Polònia creu que els ucraïnesos estan lluitant per la nostra llibertat. Per la llibertat de Polònia, la llibertat d’Europa i l’estabilitat transatlàntica.

¿Però diria que el doble arrasador del Govern respon a actituds xenòfobes o racistes?

No hi ha dubte que va servir per esperonar la xenofòbia a Polònia. Durant la crisi al Mediterrani, Kazinski va arribar a dir que els migrants portaven malalties. Polítics de la dreta van afirmar que violarien les nostres dones. Van aconseguir crear por a l’estranger. I també el van utilitzar contra nosaltres, contra tots aquells que volíem obrir les frontera a gent aliena a la nostra cultura.

Des del principi els polonesos es van comportar com si Putin hagués atacat també Polònia. Han passat 15 mesos des de la invasió. ¿Ha canviat la manera amb què perceben l’amenaça russa?

Gràcies a la unitat que hem demostrat i les garanties dels EUA, ara ens sentim més segurs. Però Putin és impredictible i l’amenaça russa segueix allà, de manera que no s’hauria de subestimar. També estic segur que Putin va calcular malament. No va pensar que els ucraïnesos actuarien amb tanta valentia i unitat o que estarien ben preparats per a la guerra. Va creure que Ucraïna s’enfonsaria. En aquests mesos ha sigut fonamental que Europa fos capaç de trencar alguns tabús. ¿Qui anava a pensar que del pressupost europeu es finançaria l’ajuda militar a Ucraïna? O que s’entregarien tancs i avions de combat. Europa i l’OTAN han demostrat serietat i és molt important perquè tots els dictadors bojos del món estan molt pendents de com ens comportem.

¿L’ha sorprès l’acompliment de Rússia en aquesta guerra?

A qui no l’ha sorprès. Putin va ser enganyat per la seva gent, el seu entorn li va fer pensar que tota la inversió militar havia servit per crear un exèrcit modern i competent. Però s’ha demostrat que quan llances una guerra d’agressió, en la qual la teva població no hi creu, quan vius en una societat cleptocràtica en la qual part de l’equipament es roba o no es manté, quan fas servir tàctiques militars obsoletes i no tens una estratègia, al final fracasses. Putin només ha volgut utilitzar mesures a mitges. No va mobilitzar tota la població, sinó que s’ha dedicat a enviar gent de les províncies al capdavant per no importunar les elits a Moscou o Sant Petersburg.

¿Com es podria acabar aquesta guerra?

És molt difícil saber-ho. Jo espero que Ucraïna guanyi i crec que no els hauríem de dictar als ucraïnesos ni condicions ni temps. Tot el que diuen els polítics occidentals pot ser malinterpretat. Són els ucraïnesos els que han de decidir. Europeus i nord-americans hem de limitar-nos a garantir la seva seguretat.

El gir autoritari de Polònia preocupa la UE des de fa anys. ¿Continua sent Polònia una democràcia?

És una democràcia assetjada per les forces populistes, com en tants altres llocs. Fixi’s en Trump, en Orban a Hongria, en França o en Vox a Espanya. Les nostres societats estan molt polaritzades i el populisme segueix a l’alça. No és només un fenomen polonès, però és cert que [Jaroslaw] Kaczynski [líder del governant Partit de la Llei i la Justícia] vol destruir la independència judicial i de moltes de les nostres institucions. Fa només una setmana van obrir una investigació parlamentària sobre la influència russa a Polònia i ara volen jutjar Donald Tusk [expresident del Consell Europeu i líder del principal partit de l’oposició] en un tribunal bolxevic que podria condemnar-lo a 10 anys i apartar-lo de la vida pública.

¿Un tribunal especial al Parlament?

Exacte, una farsa inconstitucional, volen evitar que es presenti a les pròximes eleccions. No és només la politització de les institucions, han convertit la televisió en una maquina esbojarrada de propaganda i utilitzen tot el poder de l’Estat contra l’oposició. Mai abans en democràcia havíem viscut una cosa semblant.

Hongria té un Govern similar, però, a diferència dels seus iguals polonesos, Viktor Orbán és un estret aliat de Putin.

Hongria és encara menys democràtica que Polònia. Orban és un gran cínic increïblement corrupte quan es tracta de gestionar els diners, una cosa que no passa a Polònia a la mateixa escala. Pensa que hi ha diners per guanyar, diners amb què adquirir energia barata i diners amb què comprar vots. Per això projecta cínicament la seva amistat amb Putin, tot i que a l’hora de votar les sancions, la pressió és tan gran que vota igual que tot el món.

¿Creu que hi ha alguna possibilitat que Polònia abandoni la UE?

Em temo que sí. No crec que el Govern polonès digui demà que vol abandonar la UE. Però si et dediques a atacar-la tot el temps, renegues de l’Estat de dret, culpes Brussel·les de tots els teus problemes i et comportes de manera tan irresponsable que la UE acaba bloquejant els fons que necessites com l’aigua, això crea un clima específic. Miri el que va passar amb el Brexit. Hi ha alguns polítics a Polònia convençuts que ens aniria millor fora de la UE i la resta els segueixen el joc, cosa que podria acabar precipitant la decisió en un futur pròxim.

¿Es faria de manera unilateral o mitjançant un referèndum?

Probablement optarien per un referèndum, però de moment es dediquen a crear el clima adequat dient que no som sobirans o que la UE ens costa massa diners. El perill és real. Alguns polítics de la coalició governant són obertament antieuropeus i estan avivant el clima contra la UE.

Les ciutats tendeixen a fixar-se en altres ciutats com a model d’inspiració. ¿Barcelona ha inspirat Varsòvia durant el seu mandat com a alcalde?

Treballem junts en diferents organitzacions i ens fixem en el que l’altra fa a l’hora d’aconseguir que les nostres ciutats sigui més verdes i sostenibles. M’encanta com ho ha fet Barcelona, com ha prioritzat el transport públic sobre els cotxes que contaminen el centre urbà. A Varsòvia estem mirant de fer el mateix.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

Però sabrà que Ada Colau ha sigut molt criticada per algunes de les mesures que ha pres, tant que acaba de perdre les eleccions municipals.

Aquest tipus de mesures són discutides, però si de veritat vols transformar la ciutat, lluitar contra el canvi climàtic i la pol·lució, no hi ha cap altre camí. Has de ser valent i adoptar decisions polèmiques.