Rússia bombardeja un hospital a Dnipro i causa almenys dos morts

Rússia ha llançat durant la nit de dijous a divendres un atac massiu amb drons kamikaze i míssils contra Dnipró, una localitat de gairebé un milió d’habitants a la vora del riu homònim, que fins al moment s’havia mantingut relativament a l’empara dels bombardejos. Un bon nombre dels projectils i enginys aeris van ser neutralitzats per les defenses antiaèries ucraïneses, tot i que un d’ells va impactar en una clínica i va causar dos morts i una trentena de ferits.

«Un altre atac rus amb míssils, un altre crim contra la humanitat», va escriure el president ucraïnès Volodímir Zelenski en el seu compte de Twitter. El mandatari va precisar que també van resultar afectades una clínica psicològica i una altra de veterinària. «Només un estat diabòlic pot atacar hospitals; no hi pot haver cap propòsit militar en això; és pur terror rus», va denunciar el cap d’Estat ucraïnès. D’acord amb fonts oficials, els morts són un home d’edat avançava que passava pel lloc en el moment de l’impacte, i un altre home el cos del qual va ser recuperat d’entre la runa.

Desenes de ferits

Notícies relacionades

Guerra Rússia-Ucraïna: última hora de la invasió de Putin, en directe

Medvédev adverteix de la possibilitat d’un atac nuclear preventiu rus

«Hi ha ja una trentena de ferits, entre els quals dos nens; no tenim cap contacte amb tres persones que podrien trobar-se allà (a l’interior de l’edifici)», va informar el governador local, Serhi Lissak. Els bombardejos nocturns també van afectar Kíiv, la capital, tot i que en aquesta ocasió es van realitzar amb míssils de creuer disparats per bombarders estratègics Tupolev Tu-95 posicionats sobre el cel del mar Caspi. «Segons les informacions preliminars, tots els objectius sobre el cel de Kíiv han sigut detectats i destruïts», va informar l’alcaldia de la capital. En total, d’acord amb l’Estat Major ucraïnès, 55 atacs russos han tingut lloc en les últimes hores contra objectius a Ucraïna, i ha resultat afectada fins i tot una presa de la regió de Donetsk, amb un gran risc implícit de provocar una inundació. Una vegada més, Moscou va negar haver obert foc contra objectius civils, i va insistir que els seus atacs tenien per objectiu «dipòsits de municions», proclamant de passada que «tots» els objectius havien sigut destruïts.

Tot això passa mentre la regió russa de Bélgorod, fronterera amb Ucraïna, es convertia a de ple en un escenari bèl·lic amb totes les de la llei, al ser objecte permanent de bombardejos ucraïnesos, després d’haver experimentat en els últims dies la primera incursió armada des del país veí protagonitzada per voluntaris russos pro-Kremlin. La localitat de Kozinka, fins on van arribar els milicians anti-Kremlin des del país veí, va patir desenes de trets d’artilleria que van provocar principalment danys materials. A localitats situades a desenes de quilòmetres del límit fronterer, com Bélgorod o fins i tot Krasnodar, avions no pilotats han provocat danys materials de consistència. En la primera població, una bomba va causar importants desperfectes en un edifici administratiu, incloent la ruptura dels vidres a les finestres.