El primer ministre grec es decanta per celebrar noves eleccions després de no aconseguir la majoria absoluta

El primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, el partit del qual, Nova Democràcia (ND), va obtenir la victòria en les eleccions legislatives d’ahir, va proposar aquest dilluns nous comicis per intentar aconseguir la majoria absoluta. Segons Mitsotakis, no hi ha manera de formar nou Govern amb el Parlament sorgit de les urnes, i per això, en la seva reunió amb la presidenta de la República, Katerina Sakelaropoulou, el primer ministre va deixar caure que les noves eleccions seran «possiblement el 25 de juny».

ND va obtenir el 40,8% dels vots, segons els resultats definitius. El seu principal rival, la formació d’esquerra Syriza, de l’excap de Govern Alexis Tsipras, va registrar un dur revés a l’obtenir tan sols el 20% dels sufragis.

A Mitsotakis, que governa Grècia des del 2019, li va faltar poc per obtenir la majoria absoluta amb els 146 escons obtinguts per la seva formació. En necessitava cinc més per poder formar govern en solitari. Però si es repeteixen els comicis, s’introduirà una bonificació de 50 escons per al partit més votat, amb la qual cosa ND no necessitaria buscar l’aliança amb altres formacions.

Segons la llei, si Mitsotakis torna l’encàrrec presidencial, llavors Sakelaropoulou hauria d’entregar el mandat a Tsipras, per ser el segon candidat amb més vots. Si aquest tampoc aconsegueix la seva comesa, l’encàrrec es traslladaria a Nikos Andrulakis, cap dels socialistes, la tercera força sorgida de les urnes. En cas que aquest també fracassi, com es preveu, la presidenta pot fer un últim intent convocant els líders de tots els partits polítics o ordenar immediatament la dissolució del Parlament, convocar noves eleccions i nomenar un Executiu interí que condueixi el país als nous comicis.

Sentiments trobats

Aquest dilluns, el diari d’esquerra ‘Efsyn’ recollia en titulars la «commoció i l’admiració», els sentiments trobats dels electors de Syriza i d’ND davant els resultats.

El diari ‘Proto Thema’, afí al Govern, destacava que la diferència de 20 punts entre les dues principals formacions era la més gran registrada des del restabliment de la democràcia a Grècia, el 1974.

El mateix Mitsotakis va reconèixer que «la gran victòria» havia «superat [les seves] pròpies expectatives». «Junts, lluitarem [...] perquè, en les pròximes eleccions, el que ja van decidir els ciutadans –és a dir, una ND autònoma– es confirmi matemàticament», va recalcar el líder conservador.

Per la seva banda, Tsipras, constatant la seva derrota, va instar els seus simpatitzants a entaular «una segona lluita electoral crucial». Tot apunta que els grecs mai li van perdonar el resultat del seu pols amb la Unió Europea durant les turbulentes negociacions del pla de rescat del 2015. Aleshores, el país estava sumit en una greu crisi financera i a punt de sortir de l’euro. Al final, Tsipras va haver de posar en marxa unes dràstiques mesures d’austeritat, reclamades per la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu, les conseqüències dels quals continuen afectant el dia a dia dels grecs.

Catàstrofe ferroviària

En canvi, els electors no van semblar castigar Mitsotakis per la gestió de la catàstrofe ferroviària que va causar 57 morts a finals de febrer i que va derivar en manifestacions massives contra el seu Executiu, acusat de negligència en matèria de seguretat.

Al contrari, els votants van semblar recompensar el balanç econòmic del dirigent, caracteritzat per la caiguda de l’atur, un creixement de gairebé el 6% l’any passat i un augment de l’activitat turística

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Tot i així, la pèrdua de poder adquisitiu a causa de la inflació i els baixos salaris continua sent un maldecap per a moltes famílies. La inflació va fregar l’any passat el 10%, i el deute públic del país continua sent de més del 170% del seu PIB.

Mitsotakis, fill d’un antic primer ministre i oncle de l’actual alcalde d’Atenes, es va veure també esquitxat per un escàndol d’escoltes il·legals a responsables polítics i periodistes. Al març, el Parlament Europeu va denunciar l’existència d’«amenaces serioses a l’Estat de dret i als drets fonamentals» a Grècia.