Caos a la frontera dels EUA amb Mèxic davant el final del Títol 42

El nombre de migrants que creuen des de Mèxic als Estats Units s’ha disparat, i ha arribat a xifres rècord. Les instal·lacions de la Patrulla Fronterera i de l’ICE, l’agència que aplica amb mà de ferro lleis de duanes i immigració, es veuen desbordades, igual que els jutjats d’immigració, els refugis, organitzacions caritatives i fins i tot els carrers de localitats als dos costats de la frontera on s’amunteguen migrants.

Diversos alcaldes han declarat l’estat d’emergència, i no només en llocs pròxims al límit com El Paso o Brownsville, a Texas, sinó en urbs a milers de quilòmetres com Nova York o Chicago. I Washington ha aprovat l’enviament de 1.500 militars que elevaran a 4.000 els desplegats per donar suport logístic i administratiu als encarregats d’immigració.

Sempre la situació a la frontera sud dels EUA és complexa, difícil i tensa, de vegades crítica. Però tots aquests elements s’estan intensificant. Perquè un minut abans de la mitjanit de dijous, i com a conseqüència de la fi de l’emergència nacional per covid, deixarà d’aplicar-se el Títol 42, que sota els mandats de Donald Trump i Joe Bidens’ha utilitzat per expulsar de forma ràpida migrants al·legant el risc que podien representar per a la salut pública.  I amb la fi d’aquesta normativa, s’espera una crescuda de la marea humana, i el país treu el cap a una crisi de conseqüències impredictibles. No només en termes humanitaris, sinó també polítics.

 

«Caos durant un temps»

L’Administració de Biden s’ha estat preparant des de fa dos anys per a aquest moment. Aquest mateix dimecres s’oficialitzaven una sèrie de mesures que s’aplicaran a partir de divendres. Aquestes n’inclouen algunes, no exemptes de controvèrsia, que endureixen les condicions per sol·licitar asil i castiguen durament els creuaments il·legals, i d’altres amb les quals s’obren vies per mirar de fomentar la immigració legal. Però el mateix mandatari reconeixia dimarts que «s’ha de veure» que la transició a la nova normativa sigui ordenada. I reconeixia: «Les coses seran caòtiques durant un temps».

També el seu secretari de Seguretat Nacional, Alejandro Mayorkas, deia aquest dimecres en una roda de premsa que al Govern són «conscients dels reptes que possiblement s’enfrontaran en els pròxims dies i setmanes», que admetia que tenen «el potencial de ser molt difícils». I assegurava que el seu pla donarà resultats, «però trigarà temps». 

«L’aixecament del Títol 42 no significa que la frontera estigui oberta. De fet, és el contrari», deia també Mayorkas en aquesta compareixença. Era un recordatori que s’intensificaran els càstigs per als que creuïn de forma il·legal, incloent-hi l’aplicació amb vigor del Títol 8, part del Codi dels EUA, que vetarà la reentrada per cinc anys per als que siguin detinguts i expulsats, i imposarà penes de presó i multes econòmiques als que repeteixin l’intent després d’una expulsió. A més, els EUA assumiran que no poden optar a sol·licitar asil els que no utilitzin les vies legals establertes per entrar al país.

Una crescuda humana

El de Mayorkas era també l’enèsim intent de les autoritats de llançar un missatge contundent que arribi als migrants buscant desincentivar que iniciïn el viatge, però que topa amb la desinformació que estan propagant les xarxes de traficants i amb la desesperació de molts, que arriben principalment de països d’Amèrica Central i Sud-amèrica, però també des d’altres com la Xina, l’Índia, nacions de l’Àfrica o Ucraïna.

La crescuda humana ja ha començat, en qualsevol cas. En tres dies de la setmana passada es van interceptar de mitjana 8.700 migrants diaris, 67% més que la mitjana de 5.200 de març, i segons els càlculs del Departament de Seguretat Nacional, a partir de divendres se’n poden produir més de 10.000 al dia, impossibles d’assumir en centres de processament que, amb 28.000 migrants ja, estan al límit.

Al nord de Mèxic, segons càlculs de Washington citats per la CNN, aquest cap de setmana hi havia 150.000 migrants esperant per fer el pas als EUA. I a Fox News un congressista republicà va denunciar dilluns que el president de Guatemala, Alejandro Giammattei, assegura que hi ha més de 80.000 migrants, sobretot de Veneçuela, rumb al nord.

Notícies relacionades

Trump haurà de pagar cinc milions de dòlars a E. Jean Carroll per abús sexual i difamació

Donald Trump rebutja la seva condemna per abusar sexualment i difamar una dona: «No la conec de res»

Washington mirarà de contenir aquesta marea, més enllà de fer-ho amb les noves normes, amb més desplegament de personal i recursos. Al reforç de 1.500 militars s’hi afegeixen, per exemple, el de més de 1.400 funcionaris del Departament de Seguretat Nacional i 1.000 coordinadors que han d’ajudar a accelerar el processament dels casos. S’ampliarà en un 50% la capacitat de les instal·lacions de la patrulla fronterera per acollir els migrants i el Departament de Salut i Serveis Humans faran el mateix amb el nombre de llits per a menors no acompanyats. A més, s’han destinat 250 milions de dòlars d’ajuda addicional per a les comunitats que reben els migrants i també s’ha intensificat el nombre de vols de deportacions (tot i que per exemple Colòmbia els ha frenat).

Mayorkas recordava aquest dimecres que l’Administració el que està fent és «donar solucions a curt termini a un problema que ve de dècades enrere» i urgia el Congrés a aprovar no només reformes sinó apropiacions de recursos. Però fa dècades que tota la legislació referida a immigració està enfangada als EUA, estancada en guerres partidistes i convertida en una arma política. A les portes ja de les eleccions presidencials del 2024, i amb el control de les cambres dividit, aquesta situació no fa cara de canviar.