Conflicte a l’est d’Europa
Nazis a tot arreu per justificar l’ofensiva a Ucraïna
Guerra Rússia-Ucraïna avui: última hora de la guerra, en directe

Fins i tot en moments difícils com l’actual, no es qüestiona la importància del 9 de maig. Si es pregunta a un rus corrent si s’hauria de deixar de celebrar aquest dia, hi pot haver ganyotes de confusió, desgrat o d’enuig, però és complicat trobar algú que assenteixi. El sacrifici de més de 20 milions de ciutadans soviètics va ser una cosa que va marcar els russos, especialment a tots aquells que vivien a l’oest del país, on l’Alemanya nazi va arribar a controlar part del territori, a més de bombardejar, destrossar infraestructura i matar tant civils com militars.
Amb aquesta ferida col·lectiva en la memòria –molts russos van perdre algun avantpassat en aquella època– commemorar el sacrifici d’aquesta gent és important per als russos. El Kremlin, coneixedor del dogma que suposa el record de la gesta bèl·lica, ha intentat establir paral·lelismes entre l’ofensiva actual a Ucraïna i la Gran Guerra Patriòtica, com se sol anomenar la Segona Guerra Mundial a Rússia i en alguns països que van formar part de la Unió Soviètica. És per això que en obituaris de soldats morts al front de Bakhmut, Mariúpol i Kherson se’ls compari amb aquells que van desafiar el monstre nazi, qualificant-los en els dos casos d’«herois».
Simbologia i lèxic
Fins i tot abans de lluitar formalment contra Ucraïna, Moscou ja va començar a utilitzar l’«antifeixisme» per justificar la guerra del Donbass, el precedent a l’ofensiva actual. Des del 2014, les milícies i guerrilles prorusses de l’est d’Ucraïna van lluitar contra l’Exèrcit regular ucraïnès, utilitzant repetidament simbologia i lèxic de la Segona Guerra Mundial, una cosa que va atraure l’atenció d’alguns voluntaris estrangers que van formar les noves Brigades Internacionalistes.
Militants comunistes i socialistes, principalment d’Europa i Llatinoamèrica, van arribar a Ucraïna pel reclam de «frenar el feixisme una vegada més» per lluitar junt amb grups paramilitars de diferent índole, fins i tot arribant a lluitar junt amb guerrillers d’extrema dreta com és el cas de Txètniks serbis –acusats de crims de guerra en els conflictes dels Balcans–, voluntaris de l’Exèrcit Rus Ortodox –grup qualificat de fonamentalista religiós i acusat d’assassinar i segrestar cristians d’altres branques– o membres del Partit Nacional Bolxevic. Aquesta formació barreja preceptes del nazisme alemany amb teoria marxista, una estranya unió que està prohibida a Rússia.
On his show tonight, Dmitry Kiselyov says that European countries are backing Ukraine against Russia because they want revenge for the battles of Poltava (1709), Borodino (1812), and Stalingrad (1942-3)
— Francis Scarr (@francis_scarr) 14 de agosto de 2022
Just to remind you, this is one of Russia's most popular TV programmes pic.twitter.com/kTb6VkWQFB
Lluitant contra «els nazis»
Fa anys que, coneixedor de l’estigma que suposa anomenar «nazi» un país o un Govern en l’actualitat, especialment a ulls dels russos, Ucraïna està estigmatitzada com a tal. El punt àlgid d’aquesta comparació és el 24 de febrer de 2022, quan Putin va anunciar l’«operació militar especial» per «desnazificar» el país. Prèviament, en especial des del 2014, Moscou s’ha preocupat de maximitzar la importància de grups d’extrema dreta com ara Pravi Séktor i el Batalló Azov a Ucraïna.
Notícies relacionadesDes dels canals estatals o en boca de representants del poder rus, s’ha qualificat de nazi qualsevol percebut com a «hostil», fins i tot assenyalant personalment. És per exemple el cas de Vladímir Putin, el president rus, que va apuntar que Josep Borrell, alt representant de la Unió Europea, als anys 30 s’hauria alçat junt amb els militars franquistes.
Ucraïna està rebent el suport explícit tant dels EUA com de la majoria de països de la UE, una cosa que no ha passat desapercebut per l’oficialisme rus. Des de l’estatal Pervi Kanal, un dels principals altaveus del putinisme, el propagandista Dmitri Kisiliov, va apuntar que Europa recolza Kíiv com a venjança a guerres i batalles que va perdre contra Rússia, entre les quals cita la de Stalingrad, la derrota que va esquerdar la màquina de guerra nazi.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- EDUCACIÓ SUPERIOR La universitat detecta mancances acadèmiques serioses en els alumnes
- Laboral Això és el que mai has de fer estant de baixa, segons els advocats laboralistes
- El vestidor del Madrid s’atipa d’un Vinícius a la baixa
- Laboral ¿Com m’afecta la reducció de la jornada laboral si ja treballo 37,5 hores a la setmana o menys?
- Comerç local Una sabateria històrica de Barcelona tancarà les portes si no aconsegueix un traspàs
- Més competències ERC rectifica i descarta acceptar un consorci amb l’Estat per recaptar els impostos
- Comptes públics El Govern i Junts negocien de nou el sostre de despesa com a avantsala dels Pressupostos
- Mercat immobiliari Els promotors catalans van construir el 2024 la meitat dels pisos necessaris per cobrir la demanda
- Literatura Feliu Formosa publica als 90 anys tres noves obres i tres traduccions
- Confessió personal Eduard Fernández s'obre amb Évole en la seva entrevista més sincera: "Era addicte a l'alcohol i el barrejava amb coca"