¿Per què la mort d’un pres palestí en vaga de fam pot incendiar el Pròxim Orient?

Per això, la recent mort de Jader Adnan, membre del Gihad Islàmic que va sucumbir a la vaga de fam després de 86 dies, ha fet saltar totes les alertes als dos bàndols de la Línia Verda. Israel veu els reus palestins com Adnan com a amenaces a la seguretat acusats de participar en atacs i conspiracions mortals. En el seu cas, va ser arrestat al febrer per sospita de pertinença a un grup terrorista, suport a una organització terrorista i incitació. La rellevància dels presos en la societat palestina ha motivat Israel a accedir a les seves demandes d’alliberar-los, reduir les sentències i millorar-los les condicions de vida entre reixes després de l’organització de vagues de fam.

«Preu a pagar»

«La vaga de fam sempre ha sigut l’opció estratègica dels i les presoneres palestins en presons israelianes», explicava fa unes setmanes Mussa’ab Bashir, periodista i ex-pres polític, a ‘EL PERIÓDICO’ després de la convocatòria d’una vaga de fam massiva. «L’èxit de les vagues de fam sempre ha anat correlacionat amb la situació política palestina fora de les presons», recordava Bashir. I aquest cop el fracàs de la vaga de fam arriba en un dels moments més tensos de les últimes dècades. Més de 100 palestins han sigut assassinats a la Cisjordània ocupada per l’Exèrcit israelià des de començament d’any, alhora que 19 israelians han mort en atacs suposadament perpetrats per palestins.

Hores després de la mort d’Adnan, tres coets han sigut llançats des de la Franja de Gaza. I tot i que la dona del difunt, Randa Adnan, ha declarat que ni ella ni la seva família volen cap resposta a la mort, sovint les milícies palestines actuen per lliure. «No volem que es disparin coets i, a canvi, es bombardegi Gaza», ha dit als mitjans davant casa seva a la Cisjordània ocupada. «Ara, després de la seva mort i tots els sacrificis que va fer, no volem que es vessi ni una gota de sang», ha afegit. Els grups considerats terroristes per Israel han respost que aquest és el «preu a pagar» per l’Estat hebreu. L’establiment de defensa israeliana s’estava preparant per a una possible escalada de la violència arran de la mort d’Adnan, inclosos possibles disturbis a les presons. 

Baix control de Ben-Gvir

Notícies relacionades

Mans brutes

Odi als sirians al Líban

A més, la situació per als presos palestins ha empitjorat els últims mesos. La mort d’Adnan té lloc a l’Israel dirigit pel Govern més dretà de la seva història. Les presons i els presos palestins són supervisats pel ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, un ultranacionalista que ha endurit les restriccions als reus, inclosa la reducció del temps de dutxa i el tancament de fleques a la presó. Actualment hi ha més de 1.000 palestins sense càrrecs ni judici entre reixes, el nombre més alt des del 2003, segons el grup israelià de drets humans HaMoked. Mentrestant, sobre el terreny als territoris ocupats, a la violència de l’Exèrcit israelià s’hi afegeix l’agressivitat creixent dels milers de colons que ataquen amb impunitat davant la mirada inactiva dels soldats. 

Després d’un dels Ramadans més tensos en anys, la població palestina mira de respondre-hi amb les poques armes de què disposa. La ciutadania ha convocat una vaga general a Gaza, Cisjordània i Jerusalem en resposta a la mort d’Adnan, i s’esperen protestes. A més, els últims mesos han sorgit entre la joventut nous grups militants que estan liderant els atacs contra israelians dins i fora dels territoris ocupats. Davant una escalada de violència encara més sagnant, aquests joves armats demanen una tercera intifada, ja sense res a perdre.