El Parlament Europeu reclama un pressupost més ambiciós

El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimarts la seva posició sobre el futur pressupost plurianual de la Unió Europea (UE) que s’hauria d’aprovar abans de final d’any, i ha reclamat més ambició atesos els reptes a què s’enfronta el bloc: "No es pot fer més amb menys", ha dit Siegfried Mureșan, un dels caps negociadors del Parlament.

En la resolució aprovada amb 370 vots a favor, 210 en contra i 84 abstencions, el Parlament ha cridat a incrementar el pressupost per als pròxims set anys per sobre dels 2 bilions d’euros que proposava la Comissió Europea. A més, ha proposat allargar els terminis de devolució del deute conjunt que va servir per finançar el fons de recuperació després de la pandèmia, per minimitzar la pressió sobre aquest exercici comptable.

"Europa s’enfronta a noves realitats, noves crisis i noves responsabilitats, des de la defensa i la seguretat fins a la competitivitat i la resiliència", ha dit la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, durant una roda de premsa després del vot. "No pot afrontar una nova era amb un pressupost obsolet", ha remarcat.

"El nostre pressupost ha d’estar a l’altura de les nostres ambicions", ha insistit la presidenta. Metsola ha defensat que s’ha de mirar el pressupost no només com "una eina financera" sinó com "un autèntic full de ruta polític sobre quines són les prioritats de la Unió Europea avui dia".

Contra "retallades injustificades"

"Si diem que alguna cosa és important, llavors s’ha de finançar adequadament", ha dit Muresan. El romanès ha defensat la importància de donar prou recursos a les noves prioritats, com la seguretat o la competitivitat, però evitant les "retallades injustificades" que introduïa la proposta de la Comissió en polítiques com la regional o l’agrícola. "No podem sacrificar les polítiques tradicionals de la Unió", ha dit la també negociadora Carla Tavares.

L’Eurocambra ha proposat, a més, revertir el model plantejat per l’Executiu comunitari que recentralitza la gestió dels fons, donant més pes als governs nacionals. El Parlament ha rebutjat així la "renacionalització" advertint que això podria debilitar les polítiques de la UE, reduir la transparència i generar competència entre els beneficiaris. "Volem un pressupost que s’implementi el més a prop possible dels ciutadans. Per això volem un paper obligatori de les regions", ha dit Muresan.

Però l’Eurocambra ha reclamat també que el pressupost ha de ser més flexible. "Ja sigui guerra, migració o desastres naturals, Europa necessita la capacitat de reaccionar ràpidament", ha dit Metsola. "El nostre pressupost ha de ser a prova de crisi, ha de ser àgil i ha d’estar a punt per respondre", ha afegit.

La gran pregunta continua sent com pagar-lo. A la pràctica, el pressupost es finança amb contribucions dels diferents països del bloc partint del seu pes econòmic. Però ningú vol donar més. "Si els Estats membres volen reduir les seves contribucions", ha dit Metsola, "finalment necessitem avançar en els nostres propis recursos".

Notícies relacionades

Starmer s’aferra al càrrec malgrat la pressió pel cas Mandelson

Trump, insatisfet amb el pla de pau de tres fases de l’Iran

"Creiem que les retallades serien un error, i per això la introducció de recursos propis és l’única manera d’assegurar un pressupost ambiciós sense retallades", ha afegit Muresan. Entre altres coses plantegen crear un impost a les grans tecnològiques, sobre els guanys de capital derivades dels criptoactius, o taxar els jocs d’atzar en línia.

El pressupost comunitari no funciona com qualsevol procés legislatiu dins de la UE. A la pràctica, la Comissió presenta una proposta, i són els governs que negocien i pacten la seva mida i la distribució del mateix per unanimitat. Però també necessiten que el Parlament Europeu doni el seu consentiment.