L’«autonomia estratègica» de Macron esquerda la unitat europea

En dues entrevistes amb Polític i el diari Les Echos publicades al tornar de Pequín, el 9 d’abril, el dirigent francès prenia distàncies amb Washington, principal aliat de la UE contra Moscou en la guerra d’Ucraïna, en un altre polèmic conflicte: el que enfronta Taiwan i la Xina, que considera el territori taiwanès com una província rebel. I ho feia en nom de l’«autonomia estratègica», un concepte que va aparèixer fa una dècada en relació amb la indústria de la defensa europea, que apunta a la capacitat europea d’actuar de manera autònoma, que Macron va propulsar després d’arribar a l’Elisi fa sis anys, el 2017, durant un discurs a la Sorbona, i que s’ha convertit en pedra angular del seu full de ruta europeu.

«El pitjor seria pensar que els europeus ens hem de convertir en seguidors en aquest tema i adaptar-nos al ritme nord-americà o a una reacció exagerada xinesa», al·legava Macron sobre el conflicte de Taiwan. «Els europeus hem de despertar. La nostra prioritat no és adaptar-nos a l’agenda dels altres a totes les regions del món. La trampa per a Europa seria que, en un moment en què està deixant clara la seva posició estratègica, en què és més autònoma estratègicament del que ho era abans de la covid, es veiés embolicada en un desgavell del món i en crisis que no serien les nostres. Si es produeix una acceleració del duopoli, no tindrem temps ni mitjans per finançar la nostra autonomia estratègica i ens convertirem en vassalls, mentre que podem ser el tercer pol si disposem d’alguns anys per construir-lo», afegia. 

Control de danys

Malgrat l’operació de control de danys posada en marxa aquesta setmana per l’Elisi, que ha negat qualsevol equivalència entre la Xina i els Estats Units, alguns països a Europa –particularment de l’est com Polònia i països bàltics com Lituània– han vist en la reacció de Macron un desaire innecessari en el moment més inoportú possible, quan la guerra a Ucraïna exigeix més unitat que mai. Segons el parer del primer ministre polonès, Mateusz Morawkieki, un dels aliats més ferms de Washington a Europa, el que Europa necessita no és construir una «autonomia estratègica» davant els Estats Units sinó desenvolupar un «partenariat estratègic» amb els Estats Units. 

«Alguns dels líders europeus han anat recentment a Pequín buscant, de manera miop, vendre més a la Xina a un cost geopolític enorme. I, així, fer-nos més dependents de la Xina i no menys. No entenc el concepte d’autonomia estratègica si significa disparar-nos al nostre propi genoll i cometre amb la Xina el mateix error que amb Rússia. L’autonomia europea sona genial però significa canviar el centre de gravetat de la UE cap a la Xina i trencar llaços amb els Estats Units», criticava el conservador polonès, durant un discurs al ‘think tank’ Atlantic Council, relacionant el que passa a Ucraïna amb el que podria passar a Taiwan.

«És clar que hi pot haver matisos i sensibilitats sobre la taula del Consell Europeu. Alguns líders europeus no dirien les coses de la mateixa manera que Emmanuel Macron... [però] crec que bastants pensen realment com Emmanuel Macron», assenyala el president del Consell Europeu, Charles Michel. Tot i que el liberal francès s’ha convertit en el gran paladí de l’«autonomia estratègica», en realitat tots el líders europeus comparteixen la necessitat d’avançar cap a més independència, sinó en defensa on l’OTAN continua sent el pilar central, almenys en matèria energètica i en la cadena de subministrament de matèries primeres essencials.

Ofensiva diplomàtica a Pequín

La polèmica s’ha produït després de l’ofensiva diplomàtica europea a Pequín –a més de Macron també han passat per la capital xinesa el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, així com la ministra alemanya d’Exteriors, Annalena Baerbock– per mirar de convèncer la Xina d’utilitzar els seus tentacles polítics i econòmics amb Rússia per accelerar la recerca de la pau a Ucraïna. Una ofensiva que, igual que les paraules de Macron, ha generat suspicàcies en alguns grups polítics i estats membres que no veuen ni útil ni necessari l’acostament a Pequín.

Notícies relacionades

Al-Jazeera deixa d’emetre a Israel després de l’ordre de Netanyahu

Un adolescent s’entrega a la policia per l’agressió a un eurodiputat

«Som capaços de defensar Europa sense l’ajuda xinesa. En lloc de sol·licitar assistència, hauríem de projectar les nostres fortaleses, i mostrar al món que Ucraïna, Europa i els Estats Units estan disposats i són capaços d’assegurar el continent europeu. Aquest és l’únic senyal que hauríem d’estar enviant» perquè «no hi ha substitut per a la unitat transatlàntica. Hem de protegir-la i defensar-la, no desmantellar-la», advertia el ministre d’Exteriors lituà, Gabrielius Landsbergis, en un llarg al·legat en defensa de la relació transatlàntica i en contra d’una autocràcia xinesa que considera una amenaça. «Durant anys Occident deia que la cooperació econòmica persuadiria els dictadors perquè recolzessin l’ordre internacional basat en normes. Però tot el que hem fet és alimentar les seves economies mentre els permetíem trencar totes les regles. La Xina aposta pel fet que repetirem aquest error. És hora de provar una altra cosa», reivindicava en nom d’un dels països més atlantistes del bloc. 

«Necessitem el lideratge de la UE i els Estats Units més que mai. Els règims autoritaris i actors aliens al mercat continuen soscavant l’economia i la seguretat mundials. En un món així s’haurien d’acostar, no allunyar-se, sempre que sigui possible», deia també el vicepresident de la Comissió, Valdis Dombrovskis, de visita a l’altra banda de l’Atlàntic sobre la importància de reforçar els llaços amb un país com els Estats Units. «Les declaracions de Macron han dividit Occident i han reforçat els nostres competidors autocràtics. És un mal començament a un debat urgent sobre les relacions d’Europa amb la Xina», critica el president del Partit Popular Europeu a l’Eurocambra, Manfred Weber, que juntament amb altres grups polítics ha promogut un debat que tindrà lloc dimarts en el ple del Parlament Europeu.