El Tribunal Constitucional francès avala allargar l’edat de jubilació als 64 anys

El VAR de la política francesa va parlar i va donar la raó al Govern d’Emmanuel Macron. El Consell Constitucional ha validat aquest divendres a la tarda la major part de la reforma de les pensions, inclosa la impopular allargada de l’edat mínima de jubilació dels 62 als 64 anys (amb 43 anys cotitzats per rebre una pensió completa). L’equivalent gal del Tribunal Constitucional va censurar alguns articles de la mesura, de caràcter més social, però no la retoca en els punts essencials. Aquesta decisió va acabar amb la incertesa que havia planejat en les últimes setmanes sobre la sentència d’una mesura contestada per multitudinàries manifestacions sindicals en els últims tres mesos.

El suspens sobre el veredicte del Constitucional no es devia a la impopularitat de la mesura ni al seu contingut, sinó en la manera com havia sigut elaborada i aprovada. L’Executiu macronista va recórrer a múltiples mecanismes legals per reduir el temps dels debats parlamentaris i agafar amb el pas canviat els sindicats. En lloc d’una llei tradicional, la va formular com un pressupost rectificatiu de la Seguretat Social, cosa que va limitar a un màxim de 50 dies els debats en l’Assemblea Nacional i el Senat. El Govern també va utilitzar un article constitucional per limitar la capacitat dels senadors per presentar esmenes. I al final la va aprovar a través d’un polèmic decret, sense votació parlamentària a posteriori.

L’acumulació d’aquestes decisions va alimentar les esperances dels detractors al text que els sages (savis) censuressin la reforma, al considerar que no s’havia respectat la «sinceritat dels debats». Fonts del Constitucional van explicar als mitjans, entre els quals hi ha EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, que la «combinació d’aquests mecanismes resulta inhabitual», però això no va comportar que les condicions de les discussions parlamentàries «no se celebressin d’acord amb el marc constitucional».

Pocs retocs i en aspectes socials

Pocs retocs i en aspectes socialsEn canvi, el Constitucional sí que va censurar sis articles de la reforma, titllats d’«infiltrats socials». Els va retirar a l’entendre que no es podien aprovar en el marc d’un pressupost rectificatiu de la Seguretat Social, amb vocació d’incloure només mesures pressupostàries. Entre les parts censurades, es troba un mecanisme que havia d’obligar les empreses grans i mitjanes a més transparència sobre els seus empleats més grans de 55 anys –una mesura destinada a combatre l’elevat atur en aquest sector de la població–, un contracte laboral especial per a aquestes mateixes categories o una millora de les condicions dels policies per a prejubilar-se.

Poques decisions del Constitucional havien generat tanta expectació mediàtica en la història de la Cinquena República. La fumata blanca va resultar, sens dubte, una galleda d’aigua freda per als sindicats, així com el gairebé 70% dels francesos oposats a l’allargada de l’edat legal de jubilació, segons els últims sondejos. A més, aquest organisme, format per una barreja de magistrats i polítics veterans, va invalidar la petició d’organitzar un referèndum sobre el text. Va prendre aquesta decisió a l’entendre que no suposa un canvi legislatiu significatiu el fet de votar una llei que mantingui l’edat de jubilació en 62 anys. Anticipant-se a aquesta possible decisió, els partits d’esquerres van presentar una segona proposta de referèndum, que el Consell haurà d’examinar en les pròximes setmanes.

La reforma de les pensions «surt encara més violenta i brutal» després de la decisió del Consell Constitucional, va lamentar Sophie Binet, la nova secretària general de la CGT, que va substituir a finals de març Philippe Martinez al capdavant d’un dels principals sindicats de França. «Demanem al president que recuperi la sagacitat. […] Si no retira el text, no podrà reformar el país», va advertir. Després de la sentència, la coalició unitària sindical va aconsellar Macron que no convalidi la mesura. Una hipòtesi molt improbable. El seu decret d’aplicació podria ser firmat la setmana que ve o fins i tot aquest cap de setmana. L’entrada en vigor, progressiva, està prevista per a l’1 de setembre. 

¿Una victòria pírrica per a Macron?

¿Una victòria pírrica per a Macron?«Amb el Constitucional o sense ell, ¡la teva llei no la volem!», corejaven centenars de manifestants concentrats davant de l’Ajuntament de París. Una hora i mitja després de l’anunci de la decisió, van iniciar una protesta espontània per aquesta zona, no molt llunyana de la seu del Consell, situada davant del Museu del Louvre. Agents antiavalots van carregar ràpidament contra els manifestants, que van incendiar contenidors d’escombraries al mig del carrer. Manifestacions d’aquest estil es van reproduir en altres localitats, com Lió, Estrasburg i Lilla. Una reacció semblant ja s’havia produït després de l’aprovació de la reforma amb el «decretàs», que va desembocar en una nit de disturbis.

🔴 Charge des CRS pour tenter de disperser un groupe de manifestants en cortège sauvage dans Paris. pic.twitter.com/auOaGKva2Q

— Clément Lanot (@ClementLanot) 14 de abril de 2023

Notícies relacionades

França viu les últimes protestes abans de la decisió clau sobre la reforma de les pensions

¿Per què la reforma de les pensions a França és tan polèmica?

«Mantenir el meu objectiu, aquest és el meu lema», va afirmar aquest divendres al matí Macron. Unes declaracions fetes durant una visita a les obres de Notre-Dame, coincidint amb el quart aniversari de l’incendi, però amb un significat implícit evident. Després d’haver-se negat a reunir-se amb els dirigents sindicals durant el pols per les pensions, el president els va convidar a l’Elisi la setmana que ve. Però aquests li van respondre que no desitgen una trobada fins passat l’1 de maig. Després d’unes últimes manifestacions menys multitudinàries, confien a treure de nou múscul en el Dia dels Treballadors. I així mostrar que no va decaure la indignació que els va permetre encapçalar l’onada de protestes més multitudinàries en el segle XXI al bulliciós país veí.

La sentència d’aquest divendres confirma l’escenari que es prefigurava en les últimes setmanes. El pols per les pensions acaba amb una victòria política per a Macron, però més aviat pírrica i que va enfonsar la seva popularitat als nivells més baixos des de la revolta dels armilles grogues. En canvi, els sindicats s’han de consolar amb haver guanyat la batalla ideològica i de l’opinió. El futur dirimirà quin d’aquests dos triomfs resulta més rellevant.