Desigualtat econòmica

La guerra eixampla les diferències econòmiques entre els oligarques de Rússia i la resta de la població

Un 35% de la riquesa nacional es troba en mans de riquíssims 135 magnats, mentre el 13% viu en la pobresa

La guerra eixampla les diferències econòmiques entre els oligarques de Rússia i la resta de la població
4
Es llegeix en minuts
Àlex Bustos
Àlex Bustos

Periodista

ver +

La Rússia actual no és comunista com la seva predecessora, la Unió Soviètica, ni vol ser-ho. Tot i que beu de la seva iconografia en determinats elements, es tracta més aviat d’un fòssil, una cosa que ha deixat d’existir. Perquè als carrers més cèntrics de les principals ciutats russes, és habitual veure cotxes d’alta gamma que rugeixen quan el conductor vol lluir el seu estatus davant dels seus compatriotes. Una cosa totalment diferent del que es pot veure en ciutats més petites i sense oportunitats, on molts cotxes de l’època soviètica, millor o pitjor cuidats, continuen rodant per les carreteres.

Agències de notícies russes com Tass es feien ressò recentment de l’augment de la fortuna dels empresaris més rics de Rússia, que s’estima que s’ha incrementat des de principis d’aquest any en prop de 13.170 milions de dòlars, mentre que les previsions auguren que el rus mitjà veurà com el seu poder adquisitiu decreixerà en el futur pròxim, fins a col·locar-se en nivells inferiors al del 2012. En la llista a què fa referència l’agència russa destaquen Vagit Alekpérov, el fundador de la petrolera Lukoil, que va incrementar la seva fortuna en 3.170 milions de dòlars –s’estima que el seu patrimoni d’és de 18.500 milion– o Leonid Mikhelson, de la gasística Novatek, que va guanyar 1.650 milions, per arribar fins als 26.300.

A Rússia, hi ha una imponent bretxa entre els més rics i els més pobres, ja que només 135 persones – els comunament coneguts com a «oligarques»– ostenten prop del 35% del PIB nacional, mentre que hi ha un 13% dels russos que viuen en la pobresa. És habitual veure gent de la tercera edat venent els seus objectes personals de l’època de la Unió Soviètica, flors o fruites malgrat que, com a herència dels temps de l’URSS, molts posseeixen un pis en propietat o una habitació en una komunalka –un pis compartit per diferents famílies–, per la qual cosa no paguen lloguer. Aquesta pràctica de continuar treballant es deu al fet que les pensions són molt reduïdes per a molts d’ells, la mitjana és de 180 euros mensuals, i en moltes ocasions depenen dels seus fills per poder sobreviure.

Per posar un exemple de com funciona la jet set russa més acabalada, s’estima que 370 dels iots de més de 30 metres –un 8,8%– pertanyen a multimilionaris russos. El seu preu mitjà, segons els especialistes, oscil·la entorn de tres milions d’euros. Mentrestant, el salari mínim rus és de 200 euros, i el mitjà 700 euros arreu del país. No obstant, en moltes regions aquesta última variable és considerablement inferior, lluny de l’esperable per a un moscovita, com és el cas de repúbliques del sud de Rússia com Txetxènia, Ingúixia o el Daguestan, amb registres de prop de 300 euros mensuals de mitjana.

Desigualtat entre regions

Mentre que Moscou i algunes regions productores de petroli de l’Àrtic són les zones més riques de Rússia, el Caucas i Sibèria són les més pobres i els llocs on es noten més les dificultats del dia a dia. Fins i tot hi ha parts de la Rússia rural on no hi ha aigua corrent, en algunes regions això es deu a la impossibilitat de tenir canonades funcionals a l’hivern, amb temperatures de -40 graus, tot i que normalment hi ha alternatives per al subministrament d’aigua.

Notícies relacionades

Mentre les grans ciutats, en especial Moscou i Sant Petersburg tenen una excel·lent comunicació amb transport públic, hi ha ciutats més petites –que poden rondar els 100.000 habitantssense cap infraestructura de transport públic, ni tan sols les cèlebres marshrutkes (minibusos)–, existint el taxi o el vehicle personal com a úniques alternatives. Aquest sistema cobreix el que els autobusos no poden fer a moltes localitats, fins i tot a la mateixa capital, tot i que fora de grans ciutats sol tenir poca freqüència i en ocasions poca fiabilitat respecte a puntualitat, a més de ser vehicles antics, alguns de l’època soviètica.

Fins i tot en moments com l’actual, això es palpa en les preocupacions de gent de diferents regions. Mentre que una moscovita, la Masha –nom fictici per preservar la seva identitat–, apunta que la inquieta «no poder viatjar Europa tot i que la millor opció és viatjar a Turquia», en altres parts de Rússia, la font d’esforços és més aviat que ara «només es pot pagar menjar i despeses bàsiques», tal com assegura la Ruslana, el nom del qual tampoc és real. En el cas dels homes, les diferències rauen en la possibilitat de ser reclutats. Sibèria i el Caucas han enviat a Ucraïna proporcionalment més soldats que Moscou i Sant Petersburg, malgrat que les dues ciutats compten en total amb 20 milions d’habitants, entorn del 15% del total de la població de Rússia.

Temes:

Rússia