Entendre-hi més
Crònica des de Moscou: a ritme de violí i piano
La música clàssica és motiu d’orgull i està a l’abast de tots en un país que ha creat grans compositors
El metro, refugi atòmic
Durant molts anys en la història de diferents països europeus, especialment a la Rússia dels tsars, la música era un entreteniment només per a l’aristocràcia. La Unió Soviètica, després d’afegir-li el seu toc amb estrelles vermelles, falçs i martells, va obrir els palaus de Rússia al poble per fer-lo disfrutar amb els ritmes de les orquestres russes. Veure el famós ballet del Llac dels cignes a l’interior d’un dels palaus del recinte del Kremlin, per exemple, és una opció disponible per a qualsevol rus que disposi de l’equivalent a 7 euros.
Tant en aquest com en altres concerts és molt habitual veure-hi parelles joves amb roses a la mà i que tenen allà una de les seves primeres cites, grups d’amics que es fan ‘selfies’ als voltants del palau, famílies que hi porten els nens i persones de més edat. Sentir Piotr Txaikovski, Serguei Rakhmàninov o Serguei Prokófiev, entre molts d’altres, desperta l’interès dels moscovites, que pràcticament cada dia poden disfrutar de concerts, alguns en altres edificis de l’antiga noblesa russa.
El Viatxeslav, un dels assistents, que prefereix no donar el seu nom real, explica que la música russa «sona diferent de l’europea per l’aïllament durant molts anys del país de la resta d’Europa», una cosa que ha provocat que utilitzi habitualment altres «melodies, tempos, harmonies i ritmes», i afegeix que «alguns d’aquests elements específics són poc habituals fora de Rússia». Segons la seva opinió, pot ser que també hi hagi altres influències perquè soni diferent, com «el pes de l’Església ortodoxa i la duresa del clima».
Orgull cultural
De la mateixa manera que el nom del poeta Aleksandr Puixkin inunda la nomenclatura de carrers i places de tot el país, els compositors han aconseguit una cosa semblant amb els seus noms, presents a moltes ciutats d’una manera o d’una altra. Tot i que no sempre se’ls va tractar amb el mateix carinyo, és ben fàcil trobar monuments i homenatges a músics. Durant l’època soviètica eren un orgull per al país, però en l’època amb Stalin se’ls vigilava com altres col·lectius d’artistes i tenien prohibit experimentar amb la música. Es buscava conservadorisme rígid en aquest aspecte.
Un dels compositors més reconeguts, Prokófiev, va tenir la mala sort de morir gairebé alhora que Stalin, el 1953, de manera que la seva mort va passar molt desapercebuda, eclipsada per la pompositat de l’adeu al líder soviètic. Va ser qualificat de «formalisme antidemocràtic» per les autoritats soviètiques el 1948, una etiqueta que el va marcar però que no li va causar cap problema més enllà de l’honor. Ara, no obstant, qualsevol moscovita pot veure una estàtua seva al carrer Kamergerski, just davant del seu museu i a menys d’un quilòmetre de la famosa plaça Roja.
Aquest orgull per la música l’han mantingut pràcticament tots els dirigents russos, també els actuals. Fa poc, l’Orquestra del Teatre Mariinski, una de les més importants, va tocar a les ruïnes de Palmira, a Síria. L’Exèrcit rus va ajudar el Govern sirià de l’autòcrata Bashar al-Assad a prendre la ciutat el 2017 i, per exemplificar el «paper civilitzador» de Rússia –fins aleshores estava controlada per Estat Islàmic–, el seu Govern va fer que els músics toquessin en aquestes ruïnes.
Talent i sacrifici
Notícies relacionadesAquesta bona fama l’ha alimentat la virtuositat i el sacrifici de molts músics russos, com és el cas de Liubov, professional de la música, que va anar al conservatori des de ben petita. Per entrar-hi, fins i tot de petit, s’han de passar una sèrie de proves molt exigents com «sentir una nota musical i saber localitzar-la al piano», una cosa que sol ser difícil si no hi ha «molta pràctica o talent innat». Si és admès, hi dedicarà moltes hores, «gairebé cada dia a l’escola» per aspirar a l’excel·lència en aquest camp. La disciplina russa és àmpliament coneguda tant en la música com en l’esport olímpic.
Aquest reconeixement ha sigut un dels atractius per als pocs estrangers occidentals residents a Moscou –en comparació amb centreasiàtics i fins i tot llatinoamericans, la comunitat és petita– amb l’esperança de millorar el seu rendiment a la pàtria de grans noms com l’Orquestra Nacional Russa, la Filharmònica de Sant Petersburg i l’Orquestra del Teatre Mariinski. No obstant, molts han optat per abandonar el país. El conflicte actual ha espantat molts, tant per la por i la incertesa com per les dificultats del dia a dia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Ariadna Gil: "La mirada a una dona que abandona la seva família és diferent que si ho fa un home"
- Fred polar En aquesta zona de Catalunya la sensació tèrmica ha estat de -34ºC
- Les estafes amb falsos QR arriben fins i tot a les cartes de restaurant
- Apunt ¿Ocupats o imbècils?
- Mobilitat urbana Barcelona recupera el projecte per portar la línia 2 del metro a Montjuïc
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Conselleria de Justícia Retirada de símbols franquistes i celebració de la República: les claus de la nova llei de memòria democràtica de Catalunya
- Famosos Jessica Bueno revela com és Kiko Rivera com a pare del fill que tenen en comú
- Lengua catalana El "Diccionari de la llengua catalana" incorpora una nova paraula de només 3 lletres
- Activitat gratuïta Entrades per a la Fàbrica de Joguines de Fabra i Coats a Barcelona: com aconseguir-les i horaris