Crònica des de Roma: desbordada per les masses

Els diaris ja no escriuen del tema i l’assumpte ja ha deixat de sorprendre també els romans. No és notícia ni motiu de debat el que passa cada dia. Més de 15 milions de persones van visitar la capital d’Itàlia l’any 2022 (el 176% més que el 2021) i gairebé no hi ha hagut temporades baixes (és a dir, aquelles estacions en les quals se suposa que hi ha menys turistes). I el 2023 va camí de repetir o superar la tendència, asseguren també els hotelers.

Ovidio De Ierolamo, propietari d’un hotel a la plaça Venècia i un altre a la plaça Navona, que gestiona des del 2010, diu que la novetat és en aquestes xifres. «La realitat és que sempre hi ha hagut turistes a Roma, però mai abans n’hi ha hagut tants; mai. És així des que s’han aixecat les restriccions. Des d’aleshores, no han parat d’arribar-hi més i més persones», afirma. «És una bogeria. En el nostre cas ja ho tenim tot llogat fins al juny i per al setembre ja tenim més de la meitat de les habitacions reservades. La previsió és que els nostres beneficis bruts experimentin un creixement d’entre el 25% i el 30%, comparat amb els anys anteriors a la pandèmia», explica. 

Olimps moderns

Morir d’èxit pot ser el problema. Albergs i restaurants lamenten l’escassetat de personal; els treballadors (alguns) diuen que es deu als baixos salaris que es paguen. Els problemes vells continuen encara irresolts. El resultat és que el sector necessita 15.000 cambrers i no els troba, segons s’ha queixat el president del gremi Fiepet Confesercenti, Claudio Pica. «És necessari que estudiem una nova mena de contracte per a aquests treballadors. S’han de desgravar les hores extraordinàries en dies festius», ha suggerit agosaradament Pica, sense tenir encara cap resposta.

Tampoc són pocs els que es pregunten si la città eterna aguantarà l’arribada d’aquesta quantitat de persones, i quins efectes tindrà el fenomen sobre la pujada dels preus de restaurants, bars i allotjaments, així com per a la proliferació de parades de ‘souvenirs’ i per als (ja altíssims) preus dels immobles en els quals viuen els veïns de les zones cèntriques.

Qüestió a part és la gran quantitat d’escombraries generades i que el servei de neteja de l’ajuntament romà amb prou feines aconsegueix recollir dels carrers, tot i que a les autoritats no els agradi respondre a preguntes d’aquesta mena. No és estrany veure contenidors de rebutjos plens davant d’un Bernini i del Panteó, el temple potser més fascinant i seductor de Roma. Un lloc que –cal no oblidar-ho– va retratar durant segles els tants olimps dels pobles que conquistava l’Imperi.

’Itanyol’ a l’avió

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

¿Quina Europa?

Els avions no paren d’aterrar a la capital d’Itàlia. El 2022, es va arribar als gairebé 33 milions de passatgers desembarcats a la ciutat, segons xifres d’Assoaeroporti. I Ryanair, l’aerolínia que transporta més passatgers a Itàlia, ha anunciat per als pròxims mesos l’obertura de 16 noves rutes cap a Roma, així com un augment de la freqüència de vols en 16 rutes més, juntament amb una inversió de 1.500 milions d’euros als dos aeroports de la capital italiana. S’afegiran als que hi arribin amb barco, tren o automòbil.

«Hi ha massa gent». És una frase que escoltem i repetim aquests dies a Roma, però també a París, Barcelona i Madrid. En realitat, el que potser s’escapa és que són moltes les persones que migren entre aquestes ciutats com abans ho feien els seus avis quan anaven d’un poble a un altre. Ho va entendre molt bé la companyia hongaresa WizzAir, que, en plena expansió (solia liderar només a l’est d’Europa), va anunciar que elevarà el nombre de rutes cap a Roma a 66 per a l’estiu del 2023. L’últim any va obrir la que uneix Roma i Madrid. En aquests avions no és estrany sentir nens parlant una barreja d’italià i espanyol. L’anomenen ‘itanyol’.