Finlàndia vota amb la mirada posada a la frontera russa i en l’economia

«La frontera sempre ha estat molt present. Ja érem frontera exterior de la Unió Europea, ara ho som a més de l’OTAN», explica Liisa Hupli-Oinonen, cap de comunicació de l’alcaldia d’Imatra. En aquesta ciutat, un dels quatre llocs fronterers del sud-est de Finlàndia, va començar al març la tala d’arbres i la construcció d’un tram de tanca de seguretat de tres metres d’alçada per frenar una eventual arribada massiva d’immigrants irregulars. O de ciutadans russos.

Als primers tres quilòmetres seguiran trams successius fins a completar els 200 quilòmetres planificats pel Govern de la socialdemòcrata Sanna Marin, la primera ministra del país que aquest diumenge buscarà la legitimació a les urnes. Sembla un projecte tímid, per a un país amb 1.340 quilòmetres de frontera en vertical amb Rússia. La més llarga d’un membre de la UE amb el país agressor d’Ucraïna.

«Potser ben aviat veurem hissar aquí la bandera de l’OTAN», afegeix Hupli-Oinonen. Finlàndia, que com Suècia va sol·licitar l’ingrés a l’Aliança després de l’inici de la invasió d’Ucraïna, té via lliure per consumar aquesta incorporació, perquè aquesta setmana ha obtingut la ratificació per part de Turquia –que manté el bloqueig a l’ingrés suec. Abandonarà així el no-alineament militar que ha mantingut durant dècades. I aportarà a l’OTAN l’Exèrcit més ben preparat de la regió bàltica, amb 63.000 soldats en actiu i 280.000 reservistes, i que ha adquirit 64 caces F-35 nord-americans.

Finlàndia era neutral i mantenia forts llaços comercials amb Rússia, però ja invertia més en Defensa que molts països que fa anys que són a l’OTAN –l’1,3% del PIB.

Relacions amb Rússia

Imatra és un municipi de 26.075 habitants, que durant anys va ser l’exponent d’aquestes profitoses relacions comercials amb Rússia. Va ser ciutat de trànsit preferent per als russos que viatjaven a Finlàndia a fer turisme o a comprar. Set mesos després de l’agressió a Ucraïna, Hèlsinki va restringir el pas per les fronteres als russos.

El nucli urbà queda a 10 quilòmetres de la frontera, a 17 de Svetogorsk –la primera ciutat russa– i a 173 de Sant Petersburg, cosa que la predestinava a ser ciutat de trànsit. Kíiv en canvi queda a 1.417 de distància. Però a Imatrankoski, el seu centre neuràlgic i principal punt d’atracció turística pels salts d’aigua de la presa, s’hi veu alguna bandera ucraïnesa, en solidaritat amb el país envaït.

Polarització política

«Alguns mitjans juguen amb la polarització d’aquesta campanya entre Sanna [Marin] i Riikka Purra», explica Josefina Nissila, militant del Partit Socialdemòcrata (SDP) d’Imatra. Purra és la líder del partit ultradretà Autèntics Finlandesos, que els sondejos col·loquen empatat en un 19% amb el de la primera ministra. Totes dues van lleugerament per darrere del líder de la dreta moderada, Petteri Orpo, de l’opositora Aliança Nacional Kokoomus. Per a Nissila, aquesta suposada polarització és més aviat un clixé mediàtic, a causa del fet que són dues dones joves, de 37 i 45 anys respectivament, que lideren dues opcions antagòniques. Però afirma que la ultradretana no té opcions a posar-se al capdavant del pròxim govern.

L’SDP és l’únic partit visible a Imatra aquest dissabte –a Finlàndia no hi ha jornada de reflexió. Des de la seva parada reparteixen salsitxes rostides als ciutadans, amb la música de fons d’una banda de vent contractada pel partit. Imatra, envoltada de bonics boscos encara copiosament nevats aquest 1 d’abril, té poc pes electoral al país nòrdic, amb 5,5 milions d’habitants, dels quals un milió es concentra a Hèlsinki i l’extraradi.

Les expectatives

Notícies relacionades

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

Carles III tornarà a l’activitat dimarts després dels rumors sobre la seva salut

Aquí continuava en campanya la ultradretana Purra, el partit de la qual propugna com a «remei» a l’alt endeutament de Finlàndia les retallades a la immigració i la cultura. Marin va arribar al càrrec a finals del 2019, després de la dimissió del seu correligionari Antti Rinne per pressions d’un dels seus quatre socis de coalició, els centristes. Rinne s’havia imposat a les urnes sis mesos abans per un mínim avantatge sobre els Autèntics Finlandesos. Amb Marin l’endeutament s’ha disparat del 64,9 a gairebé el 75%. La causa han sigut les mesures orquestrades per pal·liar els efectes de la pandèmia de la covid. Finlàndia va caure en recessió, cosa que va disparar les alarmes i, per extensió, les bones expectatives per a l’opositor Orpo, que promet contenir la despesa pública i no apujar impostos.

Marin no descarta la dreta moderada com a futur soci. Orpo no rebutja la ultradreta com a soci potencial. La fragmentació política de Finlàndia, on el 2019 cap partit va superar el 20%, obligarà a aplicar molta habilitat negociadora a qui aspiri a liderar el pròxim govern.