L’exèrcit de Trump es mobilitza

Des de l’assalt al Capitoli i després d’unes eleccions legislatives en què el rebuig dels votants als candidats més extremistes va llastar els resultats generals republicans, Donald Trump havia començat a semblar vulnerable, el seu ferri control del Partit Republicà debilitat. Sempre amb cautela per no alienar les bases més fidels a l’expresident, per primera vegada en cinc anys es començava a suggerir que fes un pas al costat, es parlava de la necessitat de relleu generacional (Trump té 76 anys), es gosava desafiar-lo en la candidatura amb què busca la seva tercera nominació presidencial o, en el cas de mitjans com Fox News o el ‘New York Post’ a obviar-lo i fins i tot ridiculitzar-lo.

Ara, i tot i que pugui ser només un miratge temporal, la històrica imputació de l’expresident i candidat ha fet que pràcticament tot l’exèrcit polític i mediàtic torna a tancar files i mobilitzar-se entorn d’ell. I hi ha alguns silencis destacats, com el dels dos principals republicans al Senat. Hi ha algunes declaracions de reacció tèbies, com la d’Ivanka Trump dient només «em sap greu el meu pare i em sap greu el meu país». I hi ha fins i tot alguna veu aïllada que li crida a deixar la carrera per evitar ser «una enorme distracció» (paraules que ha dit l’exgovernador d’Arkansas i potencial aspirant a la nominació Asa Hutchinson). Però Trump apareix de nou i de moment com a líder indiscutible del partit i la veu el missatge del qual té més eco.

Trump ja fa tres setmanes, des que va començar a aparèixer informació que acostava la possibilitat de la imputació, que l’explota per omplir els seus cofres i solidificar la seva base de primàries. Ha aconseguit una vegada més que els seus seguidors interioritzin el missatge que el que són els seus propis problemes legals representen, suposadament, una persecució de tots ells, aquests «no venen contra mi, van contra vosaltres, jo només soc al seu camí» que és la descripció que apareix sota el seu nom a la xarxa social Truth Social. I al març el seu suport a les enquestes s’ha disparat (11 punts en una de Fox, vuit en una altra de Monmouth) mentre la de l’home vist com el seu rival més gran, el governador de Florida Ron DeSantis, s’estancava.

Ira contra Bragg

A ningú ha posat més a la seva diana Trump per atacar la seva imputació que al fiscal del districte de Manhattan, el demòcrata Alvin Bragg. I ha sigut Bragg sobre qui ha descarregat tota la seva ira el cor de republicans que des de dijous es fan ressò de les acusacions de «caça de bruixes», «persecució política» o «ús com a arma de la justícia».  I són conceptes que han utilitzat, per exemple, DeSantis, l’exvicepresident Mike Pence i l’exambaixadora davant l’ONU i candidata Nikki Haley.

 «Ha fet un mal irreparable al país en un intent d’interferir en les eleccions», deia replicant un altre dels missatges centrals de Trump Kevin McCarhty, el republicà més poderós del país. I prometia també que «la Cambra de Representants el farà responsable», una cosa que estan intentant tres republicans que presideixen comitès (als quals l’oficina de Bragg ha donat una resposta contundent aquest divendres acusant-los de «col·laborar amb Trump a vilipendiar i denigrar la integritat de fiscals i jutges estatals elegits).

La imputació també ha servit a Trump per reparar en diferents graus la relació que s’havia enterbolit amb els mitjans de Rupert Murdoch. I des de dijous a la nit no hi ha hagut cap altaveu per a les seves consignes que els programes de Sean Hannity, Laura Ingraham i, especialment, Tucker Carlson.

 «No és bon moment per entregar els AR15», deia el poderós Carlson en una referència als rifles d’assalt. I és ara de la seva boca, o del teclat de la de congressista radical Marjorie Taylor Greene (que ha anunciat que serà dimarts a Nova York en un missatge en el qual afegia «HEM de protestar»), d’on surten les crides a mobilitzar-se, no només políticament, per Trump.

Notícies relacionades

Guerra Rússia - Ucraïna: última hora de la invasió de Putin, en directe

Camps revela que Merkel va intentar mediar per permetre el desembarcament del barco d’Open Arms el 2019