relacions amb països tercers

Von der Leyen demana garantir l’estabilitat diplomàtica entre la UE i la Xina

La presidenta de la Comissió va reconèixer que les relacions entre la UE i la Xina «s’han tornat més distants i més difícils en els últims anys»

Von der Leyen demana garantir l’estabilitat diplomàtica entre la UE i la Xina

AFP

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va dir aquest dijous que és «de vital importància» per a la Unió Europea «garantir l’ estabilitat diplomàtica» i mantenir «una línia de comunicació oberta amb la Xina».

«Res és inevitable en la geopolítica. La Xina és una barreja fascinant i complexa d’història, progrés i desafiaments. I definirà aquest segle. Però la nostra història sobre com ens relacionem amb la Xina encara no està completament escrita i no necessàriament ha de ser defensiva», va assenyalar Von der Leyen en un discurs a l’European Policy Centre.

La presidenta de la Comissió Europea va exposar així la seva visió de com ha de ser la relació entre la UE i el gegant asiàtic, pocs dies abans de la seva visita a la Xina, la setmana vinent, junt amb el president francès, Emmanuel Macron.

Per Von der Leyen «la relació amb la Xina és massa important per posar-la en risc» i per evitar-ho va apostar per «establir clarament els termes d’un compromís saludable»amb Pequín que s’ha de centrar «a eliminar riscos» i no «desvincular-se de la segona potència econòmica mundial». I és que la Xina representa el 9% de les exportacions de béns de la UE i més del 20% de les importacions, segons va dir la presidenta de l’Executiu comunitari. «Entendre’s mútuament comença per parlar els uns amb els altres», va afirmar la dirigent alemanya.

Canvi d’ordre

Però en aquesta relació, va dir Von der Leyen, cal tenir en compte, que «l’objectiu clar» del Govern xinès és aconseguir un «canvi sistèmic de l’ordre internacional, amb la Xina al centre». «Un en què els drets individuals estan subordinats a la sobirania nacional. On la seguretat i l’economia adquireixen preeminència sobre els drets polítics i civils», va afirmar.

En aquest sentit, la presidenta de la Comissió va reconèixer que les relacions entre la UE i la Xina «s’han tornat més distants i més difícils en els últims anys» i «un clar recordatori d’això» va ser la reunió de la setmana passada entre el president xinès, Xi Jinping, i el rus, Vladímir Putin, a Moscou. Una visita en què «lluny d’acovardir-se per la invasió atroç i il·legal d’Ucraïna, el president Xi manté la seva amistat sense límits amb la Rússia de Putin».

«La manera com la Xina continuï interactuant amb la guerra de Putin serà un factor determinant per al futur de les relacions entre la UE i la Xina», va dir Von der Leyen.

Risc econòmic

La presidenta de l’Executiu comunitari també va assenyalar que hi ha «alguns àmbits» en què el comerç i la inversió amb el gegant asiàtic suposen un «risc» per a l’economia i la seguretat nacional de la UE «particularment en el context de l’explícita fusió de la Xina dels seus sectors militar i comercial».

Per això, va insistir en la necessitat d’aconseguir que l’economia i la indústria europea sigui «més competitiva i resistent» i va recordar les propostes que acaba de presentar aquest mes la Comissió Europea perquè la UE redueixi la seva dependència de les matèries primeres crítiques de l’exterior.

Notícies relacionades

També va advocar per «utilitzar millor» els instruments comercials dels quals s’ha dotat la UE en els últims anys per evitar distorsions en el mercat únic, com la normativa per dificultar que empreses estrangeres que reben subsidis puguin comprar companyies europees o la possibilitat de la qual s’han dotat els Vint-i-set per defensar-se de la coerció econòmica de tercers països.

Von der Leyen va defensar alhora augmentar les relacions amb tercers països, des de Nova Zelanda fins a Austràlia, l’Índia i l’ASEAN, amb qui la UE està negociant acords de lliure comerç, a altres com Mèxic i Xile, con qui ha modernitzat els tractats comercials.