Una onada d’homicidis fa saltar les alarmes a Roma

La barra amb què molts d’aquests delictes van ser portats a terme, juntament amb el fet que Roma no experimentava una realitat així des de fa almenys una dècada, també han fet saltar les alarmes. Un altre episodi ha sigut el de Marco Canali, amb antecedents judicials, cosit a trets al febrer mentre dormia a casa seva, al barri romà del Tufello. I un altre cas més, aquest mateix dilluns: el d’un home de 54 anys, també amb múltiples antecedents penals, al qual la policia va trobar ja mort després que, agonitzant, els truqués per avisar que l’havien tirotejat al seu pis a la zona de Torpignattara. Delictes que alguns investigadors creuen que poden tenir un nexe, i preocupen.

En el cas de Finizio, és particularment evident; es deu al fet que el mort no era precisament un ningú, sinó que tenia un vincle amb els Senese, un dels més coneguts clans de la Camorra, la màfia de Nàpols, a través d’un cosí seu, sentimentalment vinculat al seu torn a la família d’un capitost. Més encara, també ha impressionat com es va executar l’homicidi. Per acabar amb la vida de Finizio, els seus assassins, que anaven encaputxats, van trigar tot just deu segons. «Del que no hi ha dubtes és que es va tractar de la feina d’uns sicaris professionals», va confirmar, per la seva banda, una font policial consultada per aquest diari. 

Terra de conquista

Terra de conquistaLes modalitats dels delictes han portat a l’obertura d’unes investigacions de les quals per ara l’opinió pública no sap gaire cosa, tot i que la premsa local està prestant gran atenció. El diari ‘Il Corriere della Sera’ fins i tot va fer un càlcul: tan sols en els últims sis mesos, s’han produït una vintena d’homicidis a la capital d’Itàlia, crims que s’afegeixen a 15 episodis de persones ferides més per trets o de forma violenta. Una radiografia insòlita per a Roma que ha fet créixer la por d’una guerra entre clans.

El coronel dels carabinieris Mario Conio, director del centre operatiu de la DIA (la policia antimàfia italiana) de Roma, minimitza en part amb aquestes lectures que considera «més fruit de conjectures periodístiques que res més», tot i que reconeix que «sí, alguna cosa s’està movent» dins del teixit criminal romà. «Roma continua sent terra de conquista per a grans i petits criminals ja que cap grup predomina completament sobre els altres», argumenta.

Amb tot, Conio recorda que l’any passat va ser desmantellada per primera vegada a Roma una locale, una cèl·lula de base en la fosca jerarquia de la Ndrangheta, la màfia més perillosa d’Itàlia, nascuda en la meridional regió de Calàbria. «Es preveu que el judici per aquests fets comenci en les pròximes setmanes», explica Conio a EL PERIÓDICO, a l’explicar que la cèl·lula de Ndrangheta havia començat a operar en els últims anys.

Bandes escapçades

Bandes escapçadesDiverses operacions de la forces de l’ordre italianes contra els grups criminals i altres estrangers (entre els quals destaquen els albanesos, molt d’ells a càrrec de la venda al per menor d’estupefaents) que operen a Roma, així com operatius que han colpejat caps de la banda autòctona dels Casamonica, també podrien haver provocat canvis dins dels equilibris de poder de la criminalitat romana. En particular, alguns es pregunten si tants arrestos van crear un buit de poder que està portant les bandes de més baix rang a empènyer per conquistar espais. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Alfonso Sabella, fiscal i exregidor de l’ajuntament de Roma, ho va dir ja al febrer. «Els vells capos mafiosos, que controlaven la ciutat, han sigut arrestats o són més dèbils. Hi ha un buit de poder», va afirmar Sabella. Alessia Marani, especialista en crònica negra del diari ‘Il Messaggero’, afirma que la hipòtesi d’una nova pugna pel poder no es pot descartar, tot i que els investigadors encara han d’establir si els episodis estan interrelacionats.

Tot i així, «la sensació és que hi ha més droga i més armes als carrers, així com certa gana de diners, com si volguessin fer caixa», diu Marani. Un exemple d’això, segons Marani, és un altre fenomen considerat insòlit a Roma: l’augment dels segrestos violents de persones (o els seus familiars) per ajustar comptes o cobrar deutes de droga, que «sens dubte és un fenomen nou».