Els EUA aproven tres zones polèmiques d’extracció de petroli a Alaska

El Govern dels EUA aprovarà una versió reduïda del projecte de perforació de petroli i gas de Conoco-Phillips per 7.000 milions de dòlars a Alaska, segons va anunciar aquest dilluns el Departament de l’Interior dels Estats Units. La decisió es produeix malgrat una campanya contrària d’última hora dels opositors que diuen que el desenvolupament dels tres emplaçaments de perforació al nord-oest d’Alaska entra en conflicte amb els esforços publicitats del president dels EUA, Joe Biden, de combatre el canvi climàtic i impulsar les fonts energètiques renovables. Els alts preus del cru fan rendibles les explotacions a Alaska, malgrat els elevats costos de transport.

Els funcionaris d’Alaska, la indústria del petroli i el gas i els grups ecologistes han seguit de prop el destí del projecte, ja que el president Joe Biden busca equilibrar els seus objectius de descarbonitzar l’economia dels EUA amb iniciatives dirigides a augmentar el subministrament intern de combustible per mantenir baixos els preus.

Conoco-Phillips va proposar cinc zones de perforació, desenes de milles de carreteres, set ponts i tuberies per transportar el cru extret. El Departament de l’Interior va aprovar el projecte global però limitant a tres les plataformes de perforació després de dir el mes passat que estava preocupat pels impactes dels gasos amb efecte hivernacle. L’Oficina d’Administració de Terres va recomanar el mes passat una «alternativa preferida» que inclou tres llocs de perforació i menys infraestructura de superfície que la proposta inicial.

El departament assessor va recomanar reduir la mida de la proposta de Conoco-Phillips en un 40% al negar dues plataformes de perforació sol·licitades, amb l’excusa de reduir l’ús d’aigua dolça del projecte i evitar el desenvolupament d’uns 20 quilòmetres de carreteres i 40 de tuberies i moviments de terres importants en zones naturals d’alt valor ecològic.

Notícies relacionades

França posa en qüestió el futur avió europeu de combat

Starmer i Macron tanquen un acord per frenar l’arribada d’immigrants

Els funcionaris electes de Conoco-Phillips i Alaska van recolzar aquesta versió del projecte, que segons l’agència reduiria l’impacte als hàbitats d’espècies com els ossos i les calàbries de bec groc. La decisió es produeix després que l’Administració Biden anunciés diumenge noves proteccions per a la terra i l’aigua d’Alaska. Va dir que deixaria gairebé tres milions d’acres del mar de Beaufort a l’oceà Àrtic «indefinidament fora dels límits» per a l’arrendament de petroli i gas, basant-se en una prohibició de l’era d’Obama i tancant efectivament les aigües de l’Àrtic dels EUA a l’exploració petrolera, i va emetre proteccions per a 13 milions d’acres d’Àrees Especials «ecològicament sensibles» dins de la reserva de petroli d’Alaska. Els grups ambientalistes van criticar l’Administració Biden i van dir que estava mirant de tenir «les dues vies» sobre el canvi climàtic.

«Promoure el desenvolupament d’energia neta no té sentit si continuem permetent que les corporacions saquegin i contaminin com desitgin», va dir la directora executiva de Food & Water Watch, Wenonah Hauter.