Diplomàcia a Europa

Macron i Sunak busquen desbloquejar la relació entre París i Londres

Sunak, recalquen fonts de l’Elisi, ha canviat el to crític amb França que mantenien els seus antecessors en el càrrec, cosa que obre l’oportunitat de rellançar una relació «estancada»

Macron i Sunak busquen desbloquejar la relació entre París i Londres

AFP

3
Es llegeix en minuts
Enric Bonet

Cinc anys després de l’última cimera francobritànica i després d’una sèrie de friccions, Emmanuel Macron i Rishi Sunak busquen obrir una nova pàgina de la relació entre els dos països que es consolidarà amb la visita de Carles III a França tres setmanes més tard.

El Brexit, la pandèmia i l’incident amb la venda dels submarins a Austràlia van allunyar París i Londres durant anys, de sort que l’última primera ministra que va celebrar una cimera amb Macron va ser Theresa May el 2018.

El president francès i el nou primer ministre britànic aspiren ara a donar per superada aquella fase de fredor i escenificar un nou temps, que formalitzaran amb una declaració conjunta i amb el viatge d’Estat que farà Carles III el pròxim 27 de març, el primer del monarca des del seu ascens al tron el 8 de setembre passat.

Sunak, recalquen fonts de l’Elisi, ha canviat el to crític amb França que mantenien els seus antecessors en el càrrec, cosa que obre l’oportunitat de rellançar una relació «estancada».

El primer ministre britànic acudirà acompanyat dels titulars d’Exteriors, Interior, Defensa, Economia, Medi Ambient, Energia i Transports.

París creu que, en matèria de defensa, ha quedat superada una «fase difícil» i que la guerra d’Ucraïna o la tensió amb l’Iran necessiten d’una col·laboració creixent entre les dues principals potències militars d’Europa.

Les pasteres, clau per a Sunak

La immigració serà un altre assumpte important, després que Sunak portés al Parlament el seu nou projecte de llei per evitar les arribades per pasteres, que París creu que no tindrà influència en la relació entre els dos països ni en la situació que es viu al canal de la Mànega.

Precisament l’increment de les patrulles marítimes es percep des de Londres com el plat fort de la cimera, marcada per la promesa de Sunak d’«acabar amb les pasteres» abans de les eleccions legislatives britàniques de l’any que ve.

Al presentar aquest dimarts el seu pla, el primer ministre britànic va presumir d’«haver aconseguit l’acord més gran sobre pasteres amb França» –el novembre passat– i va assenyalar que les patrulles a les platges franceses han augmentat «un 40% des d’aleshores.

No obstant, segons va avançar una font oficial britànica, no es preveu que Sunak i Macron abordin un pacte perquè el Regne Unit pugui tornar França als immigrants interceptats que procedeixin d’aquest país. Però sí que es concreti el reforç de la vigilància al canal i que es creï un marc plurianual per poder organitzar la cooperació a llarg termini.

Irlanda del Nord

Macron felicitarà Sunak per l’acord al qual s’ha arribat amb Brussel·les sobre la frontera amb Irlanda del Nord i també arribarà amb els deures fets en la tensió pesquera posterior al Brexit, després que Londres concedís el 95% de les llicències sol·licitades per barcos francesos per pescar en caladors britànics.

La cimera servirà per firmar diversos acords empresarials, en sectors com l’energètic, en el qual França espera obtenir el suport de Londres per reconèixer l’energia nuclear com una palanca per lluitar contra les emissions de gasos contaminants.

Notícies relacionades

La trobada no servirà, no obstant, per llimar les asprors provocades el setembre del 2021 pel conegut com el conflicte dels submarins australians, que va crear gran coïssor a França quan Canberra va anul·lar el contracte que tenia amb París per a la venda de submergibles convencionals i substituir-los per altres de propulsió nuclear fabricats pels Estats Units i el Regne Unit.

«No ocultem el que pensem i ells no ho ignoren», indiquen a l’Elisi que, no obstant, no volen donar molta rellevància a aquesta diferència i prefereixen destacar que de la cimera també sortirà una cooperació militar més gran a la regió indopacífica, on els dos països compten amb forces armades.