Kíiv nega qualsevol vincle amb els atemptats contra el Nord Stream

Com si res hagués passat. Poques hores després que The New York Times hagués suggerit que un grup pro-Kíiv era responsable dels recents sabotatges contra els gasoductes Nord Stream 1 i Nord Stream 2, els ministres de Defensa de l’OTAN han mantingut aquest dimecres una reunió de treball a Estocolm a la qual ha assistit el seu homòleg ucraïnès, Oleksí Réznikov, que en declaracions a la premsa ha negat taxativament qualsevol participació del seu país en els atacs. Lluny d’assenyalar amb el dit acusador a ningú, responsables i dirigents polítics de l’OTAN, la UE, Alemanya o Suècia, els estats més perjudicats per l’escomesa, han demanat esperar que les investigacions en curs ofereixin resultats més concrets.

«Per mi aquesta història és una mica estranya; no té res a veure amb nosaltres i la investigació oficial en descriurà tots els detalls; no és una activitat nostra», ha asseverat Réznikov en to confiat davant els periodistes a la seva arribada a la conferència d’Estocolm. El responsable, que no feia més que repetir els desmentiments pronunciats el dia anterior per altres dirigents del seu país quan el rotatiu nord-americà va difondre la informació, citant fonts de la intel·ligència nord-americana, ha reiterat que no estava preocupat pel que poguessin revelar les indagacions.

Els seus col·legues de l’Aliança Atlàntica i la UE han evitat, durant tota la jornada, especular sobre l’autoria de les explosions, i han sol·licitat, pràcticament a l’uníson, esperar al final de les investigacions. Pal Johnson, ministre suec i amfitrió de la cimera, ha respost a les preguntes dels informadors amb un simple «sense comentaris», i ha posat èmfasi de passada que el seu país havia iniciat una investigació que, de moment, no havia ofert dades concloents. Així mateix, ha volgut destacar que les discussions dels ministres de l’OTAN es van centrar en com mantenir l’ajuda a Ucraïna i que en cap moment s’havia abordat la informació difosa la vigília per The New York Times.

Protegir la infraestructura

En termes molt similars s’ha pronunciat el titular de Defensa alemany, Boris Pistorius, que ha desitjat que, després dels atacs, siguin adoptades mesures per defensar la «infraestructura crítica al mar» en coordinació amb l’OTAN i els estats bàltics. El secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, ha assegurat desconèixer l’autoria de les accions, i ha demanat «no especular qui hi ha darrere fins que les investigacions i elaboracions hagin acabat», uns pronunciaments gairebé idèntics als verbalitzats per Josep Borrell, alt representant de la UE per a la política exterior: «No puc opinar de coses de les quals no tinc proves i informació clares».

Notícies relacionades

¿Què se sap de la fuga dels gasoductes Nord Stream 1 i 2?

La intel·ligència dels EUA atribueix el sabotatge dels gasoductes Nord Stream a un grup pro Ucraïna

Unes investigacions que, respecte a Alemanya, comencen a donar resultats. La fiscalia de Karlsruhe, al capdavant dels casos més sensibles, ha informat que entre el 18 i 20 de gener va ordenar registrar un barco que «sospita va poder transportar els explosius». Rotatius alemanys com Die Zeit, a més de les cadenes de televisió alemanyes ZDF i ARD, han ofert detalls addicionals, assegurant que el barco en qüestió havia sigut llogat per una societat basada a Polònia que pertany a «dos ucraïnesos», i que havia partit del port de Rostock el 6 de setembre amb sis persones a bord, incloent-hi bussejadors i un doctor. El vaixell va ser tornat sense netejar i, gràcies a aquesta circumstància, al seu interior els investigadors han trobat «traces d’explosius», escriu Die Zeit, publicació que afirma que, malgrat que les pistes «condueixen a Ucraïna, els investigadors encara no han pogut identificar» els sabotejadors.

Per la seva banda, des de Moscou, el ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov, ha exigit una «investigació imparcial», mentre que el Kremlin ha rebutjat la versió d’un grup proucraïnès, qualificant-la poc menys de «complot mediàtic» destinat a desviar l’atenció respecte als veritables autors, que sempre ha identificat com «els anglosaxons».