Els sindicats francesos tornen al carrer amb la mirada posada al Parlament

L’esport preferit dels francesos no és jugar a futbol ni a rugbi, sinó manifestar-se. A França, sol fer-se aquesta broma sobre la tradició contestatària —en part, gràcies a això han conservat un dels estats del benestar més avançats a Europa— del bulliciós país veí. Després d’uns últims anys marcats per la letargia al carrer que va imposar la pandèmia, els sindicats gals han reprès aquesta vocació amb l’onada de protestes contra la reforma de les pensions, la més multitudinària des del 2010.

Aquest dijous impulsen la cinquena jornada de vagues i manifestacions al conjunt del territori francès contra l’augment de l’edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys (amb 42 o 43 anys cotitzats per rebre una pensió completa). Unes protestes que es produeixen en un moment de pausa en l’intens pols entre els sindicats i el Govern d’Emmanuel Macron. Les organitzacions de treballadors van fer l’últim mes una demostració de força amb fins a tres mobilitzacions (19 i 31 de gener i l’11 de febrer) amb al voltant d’un milió de persones al carrer, segons les dades austeres de les forces de seguretat. Malgrat aquesta onada contestatària, el president Macron no sembla disposat a cedir.

Escalfament abans de les vagues al març

Escalfament abans de les vagues al marçPer tant, els sindicats han advertit que a partir del 7 de març intentaran «paralitzar França», si el Govern manté la impopular mesura, rebutjada pel 67% dels francesos, segons l’últim sondeig de l’institut CSA. Volen que aquell dia comencin vagues il·limitades en sectors clau de l’economia i la vida col·lectiva, com els transports o la recollida d’escombraries, entre d’altres. Com que els seus esforços estan posats a endurir les aturades laborals a partir del mes que ve, les mobilitzacions d’aquest dijous han quedat en un rang inferior. Representen un simple escalfament abans dels idus de març.

El seu seguiment està sent menor en comparació amb les precedents. El trànsit ferroviari s’ha vist menys afectat: circulen el 50% dels trens regionals i el 80% dels d’alta velocitat. El metro a París funciona amb certa normalitat. Un 30% dels vols a l’aeroport d’Orly han sigut cancel·lats.

Segons el Ministeri d’Educació, el 7,7% dels mestres i professors recolzen l’aturada nacional d’aquest dijous, cosa que representa la meitat en comparació amb la vaga general del 7 de febrer. A més de la dificultat d’absentar-se del seu lloc de treball totes les setmanes —encara més en temps d’inflació— i que els sindicats tenen la mirada posada en el març, un altre dels motius del seguiment inferior són les vacances escolars hivernals, que tenen lloc actualment en més de la meitat del territori gal.

«Mentre el Govern no retiri la seva reforma, la mobilització continuarà. Pensem que després d’aquest període de vacances escolars, haurem d’alçar la veu», va assegurar aquest dijous Philippe Martinez, secretari general de la CGT, un dels sindicats amb més nombre d’afiliats a França. Juntament amb Laurent Berger, secretari general de la moderada CFDT, Martinez porta les regnes d’aquesta onada de protestes. Tots dos participen aquest dijous en la manifestació a Albi (sud del país) amb l’objecte de mostrar l’important seguiment en localitats petites i mitjanes. «El Govern estaria completament boig si continua fent-se el sord davant aquesta contestació», ha advertit Berger.

Tensió a l’Assemblea Nacional

Tensió a l’Assemblea NacionalMalgrat la forta pressió social, l’examen de la reforma avança a l’Assemblea Nacional. Com que la mesura no ha sigut elaborada com un projecte de llei tradicional, sinó dins del pressupost rectificatiu de la Seguretat Social, el seu pas per la cambra baixa ha de durar tot just onze dies. Els debats s’acabaran aquest divendres i després passaran al Senat. 

Aquesta discussió parlamentària ha quedat marcada per la forta crispació. Un diputat de la França Insubmisa (afins a Podem) va titllar d’«assassí» el ministre de Treball, Olivier Dussopt, mentre que un representant d’un partit afí a Macron va amenaçar el número dos de la dreta republicana de «trencar-li les dents» durant una acalorada discussió la setmana passada a l’hemicicle, segons va informar el setmanari d’investigació Le Canard Enchaîné.

Notícies relacionades

Un milió de francesos clamen contra la reforma de les pensions de Macron

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’Executiu macronista, que no disposa de majoria absoluta i depèn respecte a aquesta reforma d’una fràgil aliança amb Els Republicans (LR, afins al PP), va patir un primer revés dimarts quan la majoria de diputats van votar contra l’article 2, que obligava les empreses a informar sobre el seu percentatge de treballadors de més de 50 anys. Les mirades estan posades ara en si arribarà a debatre’s abans de divendres a mitjanit l’article 7, que retarda l’edat mínima de jubilació. 

Si Macron patís un altre revés en aquest sentit, això no suposaria l’adeu definitiu del polèmic text. En el sistema polític gal, el poder executiu té molt més poder que el legislatiu i el president sempre podria aprovar-lo per decret, a través del article 49.3. Però el Govern prefereix evitar pagar aquest cost davant l’opinió pública, ja per si mateix molt hostil a l’augment fins a 64 anys de l’edat legal de jubilació. Independentment de quin sigui el desenllaç d’aquest pols amb els sindicats, el dirigent centrista en sortirà probablement debilitat. Tot això en plena guerra d’Ucraïna i enmig de les turbulències econòmiques per la crisi energètica i la inflació.