Stoltenberg demana més despesa en defensa a l’OTAN davant «un món més perillós»

Cada vegada són més els països aliats que destinen el 2% del seu producte interior brut (PIB) a la despesa en defensa, tal com es van comprometre el 2014 per a l’any 2024, però dedicar-hi un 2% (per al 2024) ha de ser, a ulls del secretari general de l’Aliança Atlàntica, el mínim i no un sostre màxim. «És obvi que si era correcte comprometre’s a gastar el 2% el 2014, ara ho és encara més perquè vivim en un món més perillós», ha recordat Jens Stoltenberg després de la segona jornada de la reunió de ministres de Defensa, en què s’han compromès a augmentar la producció industrial per reposar les reserves de munició de l’OTAN i d’Ucraïna. Segons el polític noruec, la guerra de Rússia contra Ucraïna, l’amenaça terrorista i el desafiament que suposa la Xina per a la seguretat del continent europeu demostren que és necessari gastar-ne més.

Els 30 països aliats han obert el debat aquesta setmana, però serà durant la cimera de líders de Vílnius, el mes de juliol, quan aportin concreció ja que el compromís expira l’any vinent. «Quan ens reunim aquest estiu al juliol a Vílnius hem d’arribar a un nou compromís. És obvi que hem de gastar més i la meva opinió és que, en lloc de canviar el 2%, hauríem de passar de considerar el 2% com un sostre a un terra i un mínim. I comprometre’ns més, no amb una perspectiva a llarg termini, sinó amb un compromís immediat perquè quan veiem les necessitats de munició, de defensa aèria, formació, preparació, capacitats d’alt nivell, és obvi que el 2% no és suficient. Aquest 2% de despesa en defensa és el mínim», ha insistit Stoltenberg sobre un percentatge que només compleixen (o hi estan a prop) de moment una desena de països aliats.

Més munició

A l’espera d’avenços en aquest terreny, al que sí que s’han compromès és a augmentar la producció de munició per reposar les reserves pròpies, esgotades per la guerra a Ucraïna, i disposar de prou material per enviar a Kíiv perquè l’atac rus ha passat de ser una guerra de desgast a una guerra logística. «Els aliats estan d’acord que cal treballar colze a colze amb la indústria de la defensa per augmentar la nostra capacitat industrial. Estem preparats i estem revisant els objectius de capacitat de l’OTAN per als arsenals de municions», ha explicat Stoltenberg, que ha subscrit els contractes tancats pels Estats Units, França, Alemanya i Noruega amb la indústria per augmentar la producció i el compromís a enviar més armes pesants i donar entrenament especialitzat a les tropes ucraïneses.

«Això és crític. Ucraïna té l’oportunitat d’inclinar la balança. I el temps corre», ha avisat el noruec agraint als aliats les contribucions en forma d’aliments, combustible, subministraments mèdics, sistemes antidrons i ponts amfibis. Stoltenberg també s’ha referit al potencial de les compres conjuntes, a utilitzar l’economia d’escala i fer comandes més grans amb contractes a llarg termini i la creació d’un emmagatzematge de municions que recolzarà el preposicionament i emmagatzematge de municions aliades.

Vigilància d’infraestructures crítiques

Notícies relacionades

Desapareixen diverses fotos del cas Epstein de la web de Justícia

Ucraïna troba una nova font d’ingressos en la fabricació de drons

Un altre àmbit examinat pels països aliats és la protecció de les infraestructures submarines crítiques. «El sabotatge dels gasoductes Nord Stream ens ha recordat a tots les vulnerabilitats a què ens enfrontem». Una advertència que es traduirà en la creació d’una cèl·lula de coordinació d’infraestructures submarines crítiques al quarter general de l’OTAN que estarà dirigida per l’exmilitar alemany Hans-Werner Wiermann.

En el que de moment no hi ha avenços és en l’ingrés de Finlàndia i Suècia a l’OTAN, un procés encara pendent de la ratificació d’Hongria i Turquia, els únics dos països que no han culminat el tràmit. Ankara continua bloquejant l’adhesió d’Estocolm, al·legant que el Govern suec no coopera en matèria de lluita contra el terrorisme, encara que la idea continua sent que els dos països s’hi incorporin alhora. «La meva postura és que tant Finlàndia com Suècia estan preparades per a l’adhesió, i que els dos protocols d’adhesió han de ser ratificats per tots els aliats. Però al final del dia, és una decisió de Turquia si ratifiquen un o tots dos», ha recordat Stoltenberg. L’important «no és la seqüència», ha afegit el noruec, que aquest dijous es desplaçarà a Turquia per conèixer sobre el terreny la situació després del terratrèmol de fa 10 dies.