Moscou, la ciutat dels milions de motors

Molts carrers de la ciutat estan pensats essencialment per a aquests vehicles. Al trobar-se a la plana euroasiàtica, la capital russa s’ha pogut expandir sense gaires dificultats geogràfiques quan ho ha necessitat. Això es tradueix en grans avingudes de sis carrils a molts dels barris de la ciutat i, com que Moscou presumeix de no dormir mai, a tota hora hi ha cotxes circulant-hi: tot i que hi ha moments en què n’hi ha menys, hi continua havent moviment en hores intempestives.

Creuar el ramat de cotxes

Per travessar aquestes grans avingudes, el vianant té dues maneres de fer-ho. En moltes de les artèries principals hi ha passos subterranis per als vianants, tot i que van guanyar molt mala fama als anys noranta perquè eren considerats llocs perillosos. Això avui dia queda lluny i ara són totalment segurs. L’altra opció, no sempre disponible, és el pas de vianants. Hi ha carrers cèntrics que no es poden creuar a nivell de terra, i es poden caminar quilòmetres sense trobar-ne cap en carrers el de Tverskaia, una de les avingudes principals. En carrers on es pot trobar un pas zebra, molt sovint els semàfors tenen un comptador amb els segons que queden per acabar de creuar. Quan el fred s’intensifica, sota els semàfors es respira impaciència dels ciutadans a peu, perquè les setmanes més fredes d’hivern la temperatura pot arribar als 20 graus sota zero. I quan la llum canvia a verd cal afanyar-se per arribar a l’altre costat.

La vida a Moscou va de pressa i després de l’espera arriben les presses per creuar abans que passi el temps que el semàfor dona al ciutadà. I és important no perdre els preuats segons, perquè l’espera pot arribar a ser de fins a cinc minuts de rellotge, mentre que a Espanya de mitjana s’estima que és de 90 segons. Com és lògic, entre els que tenen més dificultats hi ha la gent gran, com les babushkes (en rus, apel·latiu carinyós per a les àvies), que solen tenir dificultats per creuar a temps als carrers més amples.

L’inici del canvi

Notícies relacionades

Londres limita els visats i exigirà més anys per tenir la nacionalitat

Lleó XIV demana als mitjans "no escapar" en el difícil context actual

«Quan vaig arribar a Moscou, no era una ciutat agradable per passejar-hi; els carrers estaven pensats per als cotxes», explica l’Anastàsia, que va arribar al cor rus als anys noranta després d’haver viscut un temps en una petita ciutat de Sibèria. «Era una cosa que no m’agradava [de Moscou], en comparació amb on vivia abans». Les autoritats moscovites saben que és veritat que els vianants no són el centre de la ciutat precisament, però, de la mateixa manera que Roma no es va construir en un dia, no es reformarà la Tercera Roma en un de sol. Tot i que fa dues dècades a tota la ciutat hi havia –i hi continua havent– parcs de gran mida que arriben a allotjar fins i tot poblacions salvatges d’ants, com el d’Ismailovski, que té més de 1.600 hectàrees, a part d’aquests espais era difícil passejar lluny de les grans masses de vehicles en algun lloc on disfrutar d’un passeis per gaudir.

Una excepció pionera va ser el famós carrer d’Arbat del centre de la capital, que va ser convertit en zona de vianants als anys vuitanta, durant l’era comunista. Abans era un carrer de doble sentit amb voreres estretes, com tants a Moscou. L’experiència va aconseguir tanta visibilitat que moltes ciutats de la Unió Soviètica en van copiar el model. En molts casos van optar per batejar-los amb el mateix nom i, fins i tot quan no va ser així, els locals l’anomenaven el seu «Arbat particular». Tot i que Moscou encara té camí en la seva reforma que faciliti la vida al vianant i que descongestioni els seus carrers, que avui són considerats els segons amb els embussos més llargs del món, per darrere d’Istanbul. Prèviament, havia obtingut de l’empresa Tomtom el «títol» de tenir els embussos més llargs del planeta, va expressar el 2017 l’alcalde moscovita.