La divisió amb els republicans i el globus xinès i sobrevolen el discurs sobre l’Estat de la Unió de Biden

La Constitució dels Estats Units només estableix que el president del país ha de donar al Congrés «de temps en temps» un discurs sobre l’Estat de la Unió i suggerir legislació. Els mandataris podrien no fer-ho casa any o, si volguessin, tindrien l’opció d’enviar aquesta anàlisi per escrit. El ritual, no obstant, s’ha tornat una cita política imprescindible als EUA, una de les ocasions que més garanteix l’atenció de milions de ciutadans i Joe Biden el seguirà aquest dimarts a les nou de la nit (tres de la matinada a l’Espanya peninsular).

Ho fa amb diversos objectius a l’agenda, incloent-hi plantejar el cas, si més no tàcitament, per recolzar una campanya a la reelecció presidencial el 2024 que s’espera que l’octogenari demòcrata anunciï oficialment a la primavera. Dins del Partit Demòcrata s’han mitigat les veus que qüestionen l’oportunitat d’aquesta candidatura, especialment després dels resultats més favorables de l’esperat en les eleccions legislatives. Tanmateix entre els ciutadans, incloent-hi molts votants demòcrates, els dubtes persisteixen, segons confirmen els sondejos.

Optimisme

Biden, que en les últimes setmanes s’ha vist esquitxat per la crisi de tenir una investigació oberta del Departament de Justícia pel seu maneig irregular de papers classificats, ha preparat un missatge de repàs d’èxits dels seus primers dos anys de mandat i d’optimisme, fins i tot reconeixent el pessimisme entre els ciutadans que recullen múltiples sondejos. Arriba, segons han avançat assessors i personal de la Casa Blanca, disposat a enumerar èxits legislatius com l’aprovació amb suport bipartidista de la llei d’infraestructures, els impulsos donats a la indústria dels semiconductors als EUA o l’aprovació (aquesta només amb suport demòcrata) de l’anomenada llei de reducció de la inflació, que va propulsar inversions per a la transició verda (vistes amb recel a Europa pel seu proteccionisme), canvis fiscals i mesures per a contenció de la despesa ciutadana en sanitat.

Arriba també recolzat en bones dades econòmiques que mostren el fre de la inflació, el descens de l’atur a nivells que no es veien des de fa més de cinc dècades, o la caiguda dels preus de la gasolina. I haurà de caminar la fina línia entre celebrar-los i reconèixer el sentir ciutadà, en què no troben reflex aquests avenços.

Segons un sondeig recent del centre Pew només el 21% dels nord-americans creuen que les condicions econòmiques són positives, un altre de la cadena ABC i el diari ‘The Washington Post’ diu que només el 34% de ciutadans veuen progrés en el mercat laboral i en un altre un 62% opinava que el president no ha aconseguit gaire res. I en general Biden continua tenint un índex de desaprovació superior al d’aprovació: 52% davant 43% segons l’agregat d’enquestes de FiveThirtyEight.com.

Unitat i divisió

Biden també inclourà en el seu discurs, segons s’ha avançat, la tradicional crida a la unitat. Però aquestes paraules arribaran davant una sessió conjunta d’un Congrés on al recuperar els republicans el control de la Cambra baixa el poder s’ha dividit, i on la radicalització dels conservadors ara amenaça amb temps convulsos, de forma especial i imminent per una complexa negociació per elevar el sostre del deute.

Serà difícil, per exemple, que aconsegueixin aplaudiment entre els republicans propostes que s’anticipen en el discurs de Biden com la d’elevar els impostos per als més rics (que Biden ja va llançar en el seu discurs de l’any passat però que no va aconseguir ni amb les dues Cambres en poder demòcrata) o quadruplicar la taxació per la recompra d’accions. Tampoc s’espera que compti amb el suport de l’oposició quan parli d’apujar les ajudes socials per als que més ho necessiten. I quan mostri la seva frontal oposició a qualsevol retallada a la Seguretat Social o a Medicare, el sistema públic de salut per a gent gran, el seu missatge tindrà un aire d’advertència sobre l’amenaça que els conservadors representen per a aquests programes amb la seva obsessiva fixació en la retallada de la despesa pública.

Ucraïna, la Xina i altres temes

Fins i tot en política exterior Biden arriba en un moment més complicat que l’any passat. Llavors el Congrés estava unit en el suport a Ucraïna davant la guerra que acabava de llançar Rússia, però ara a les files republicanes flueix un corrent que crida a limitar l’assistència a Kíiv. I la bretxa entre Biden i els republicans s’ha aguditzat pel recent incident del globus espia xinès sobre territori nord-americà, que els conservadors han aprofitat per criticar Biden per suposada debilitat per trigar uns dies a aprovar la seva demolició, per més que el president demòcrata hagi mantingut una política de línia dura amb la Xina.

La complexa relació amb Pequín s’ha guanyat amb aquest últim cas un espai assegurat en el discurs de Biden però la llista de convidats pel president per assistir al discurs permet entreveure també altres temes que tocarà en la seva intervenció. Junt amb l’ambaixadora d’Ucraïna, convidada per segon any consecutiu, i al costat de Bono, convidat per la seva lluita contra la sida, seran entre d’altres els pares de Tyre Nichols, el jove negre brutalment assassinat per la policia de Memphis. Hi serà també Paul Pelosi, el marit de l’expresidenta de la Cambra de Representants Nancy Pelosi que va ser agredit amb un martell en un acte de violència política. 

Hi haurà a més supervivents de càncer i de l’Holocaust i es veurà l’home que va frenar l’autor d’una de les últimes massacres amb armes de foc a Califòrnia. Biden ha convidat també una dona que necessitava interrompre el seu embaràs però va topar amb la restrictiva llei de Texas implementada després que el Suprem derogués la protecció constitucional de l’avortament. I ha estès també invitacions al pare d’una víctima d’una sobredosi per fentanil i a persones que li donaran peu a parlar d’immigració, la condonació de deute estudiantil, el suport als veterans, el matrimoni homosexual o la classe treballadora.

 

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan