AL PHENOMENA

Preestrena del documental ‘Retorn a Raqqa’: «La valentia és ser-hi i tornar»

Més de 400 persones assisteixen a Barcelona a la preestrena del documental que plasma l’infern patit per Marc Marginedas durant 178 dies

Preestrena del documental ‘Retorn a Raqqa’: «La valentia és ser-hi i tornar»

Zowy Voeten

2
Es llegeix en minuts
Luis Benavides
Luis Benavides

Periodista

ver +

Passar per davant el Phenomena i trobar-se una llarga cua és una cosa ja habitual, però la d’aquesta nit és diferent. Passen per primer cop ‘Retorn a Raqqa’, una història terriblement real, la d’un captiveri, però també un documental que transcendeix les fronteres de Síria i ens parla de l’ofici de periodista, de les guerres i de la llibertat.

Més de 400 persones se citaven al cine, ni una butaca lliure. «Espero entendre com una persona pot suportar un segrest d’aquestes característiques i, sobretot, com després és capaç de superar-ho i fins i tot tornar. Aquesta és l’autèntica valentia, ser-hi i tornar-hi», remarcava Alfredo Calatrava, de 56 anys, un dels lectors convidats a la preestrena del documental dirigit per Albert Solé i Raúl Cuevas.

L’experimentat corresponsal i reporter de guerra Marc Marginedas, capturat el 4 de setembre del 2013 per Estat Islàmic i alliberat 178 llargs dies després, personifica el millor d’una professió. «La feina dels periodistes és indispensable i últimament no se li dona la importància que té, quan en realitat són l’única manera que tenim d’assabentar-nos del que passa», destacava una altra lectora, Lidia Segura, que té un fill de 20 anys estudiant el grau de Periodisme. «Ui, fa por pensar que un dia pugui decidir cobrir un conflicte bèl·lic... Afortunadament, li interessa més la política europea», afegia alleujada.

«Sabia que li diríem que no tornés»

La família de Marginedas va assistir a la sessió amb una barreja de nervis i orgull. «No crec que em remogui especialment (veure el documental), perquè sempre vaig tenir l’esperança que tot s’acabaria bé. Sabia que el meu germà era molt fort, que aguantaria», assegurava abans de la sessió el seu germà Jorge, que es va assabentar del projecte del documental quan ja tot estava gravat. «Només l’hi va dir a la meva germana, sabia que li diríem que no tornés, que era molt perillós», va confessar amb una ganyota de resignació.

La vocació del Marc és irrefrenable i la seva família no podia fer res més que recolzar-lo. «Elevo el meu cor al cel i dono les gràcies perquè el Marcos –a casa li diem així– és amb nosaltres; i també dono les gràcies perquè l’experiència ha sigut duríssima però ens ha permès conèixer gent amb una gran fortalesa i generositat, com la mare de (James) Foley», explicava la germana del corresponsal de guerra, Cristina Marginedas, al costat del ‘photocall’, mentre la gent anava entrant i ocupant totes les butaques.

Notícies relacionades

Entre els assistents esperant per fotografiar-se amb el reporter n’hi havia un, potser l’únic, que coneix a la perfecció Raqqa. Es diu Hossam Alahamd i és un refugiat sirià. «Treballo davant el cine i quan vaig veure el cartell vaig al·lucinar, perquè és la meva ciutat. Recordo perfectament el segrest dels periodistes i cooperants», assegurava el jove, que va arribar a Barcelona el 2016 després de sis mesos en un camp de refugiats d’Atenes.

Hossam va parlar uns minuts amb Marginedas sobre Raqqa, on viuen els seus pares i els seus cinc germans. Alguna cosa l’empenyia a saludar el periodista, potser per sentir-se més a prop de la seva gent. Van rematar la seva breu conversa amb un ‘selfie’. «¡Parla molt bé l’àrab, tio!», va afegir amb un ampli somriure, visiblement emocionat pel que estava a punt de veure a la gran pantalla: un conflicte que ha fet molt mal, un drama sense solució a l’horitzó.