L’escàndol dels papers classificats enfonsa Biden en una greu crisi

La calma va saltar pels aires dilluns amb la revelació que Biden es va quedar documents classificats després d’ocupar la vicepresidència amb Barack Obama i els va guardar al despatx que tenia en un laboratori d’idees a Washington. L’escàndol va empitjorar quan dimecres es va saber que havia guardat un segon lot de materials confidencials al garatge de la casa que té a Delaware. I la gravetat del que ha passat es va ratificar dijous, quan el fiscal general Merrick Garland va anunciar el nomenament d’un fiscal especial, Robert Hurt, que de la mà de Donald Trump va arribar a la fiscalia pública de Maryland, per dilucidar si algú va infringir alguna llei (tot i que la llei eximeix Biden de qualsevol imputació mentre estigui en la presidència).

La crisi, que el mandatari mateix i la Casa Banca han creat i agreujat amb una qüestionable falta de transparència sobre la seqüència dels fets, és extremadament inconvenient per a Biden. També per a la investigació que Justícia té oberta contra Trump amb un altre fiscal especial per un tema de maneig de material classificat amb marcades diferències però també amb paral·lelismes. Es crea, tot i que siguin casos amb divergències, una imatge d’equivalència. I Biden i els EUA se submergeixen en una situació excepcional.

Oportunitat per als republicans

La crisi està donant ales als republicans. Enterrant definitivament la imatge de caos que van mostrar durant l’elecció de Kevin McCarthy com a ‘speaker’, estan units en les acusacions sobre el suposat ús polític de les agències del Govern per part dels demòcrates contra els conservadors. Intensifiquen, a més, les investigacions que poden emprendre amb els seus nous poders al Congrés.

Ja aquesta setmana havien creat un nou subcomitè per estudiar aquesta suposada politització, que presidirà el radical Jim Jordan i que tindrà vuit republicans i cinc demòcrates. El nou líder del Comitè d’Intel·ligència, Michael Turner, ha requerit una sessió informativa abans del dia 26 per part de Garland i d’Avril Haines, directora d’Intel·ligència Nacional. I tant l’’speaker’ McCarthy com James Comer, que presidirà el Comitè de Supervisió de la Cambra baixa, han apuntat críticament a nombrosos interrogants oberts, i especialment al fet que no s’informés públicament de la primera troballa, que es va produir el 2 de novembre, sis dies abans de les eleccions legislatives.

Comer, que aquesta setmana ha demanat al Departament del Tresor informació sobre Hunter Biden i altres familiars del president així com el testimoni d’antics directius de Twitter que van participar en la resposta que va donar la xarxa social a l’enterrar diversos articles que parlaven de Hunter, ha parlat directament dels «esforços de l’aiguamoll per amagar al poble nord-americà aquesta informació» sobre els documents classificats.

Als republicans els han posat amb safata denunciar la «hipocresia» de Biden, que a l'agost va titllar d’«irresponsable» Trump per haver-se emportat material amb secrets nacionals. I alhora s’han limitat els arguments demòcrates per continuar qüestionant Trump, per més que, en el cas de l’expresident, hi haguessin molts més documents, fessin falta citacions i fins i tot un registre de l’FBI per recuperar-los o que s’estigui investigant la possibilitat que ell i el seu equip obstruïssin la justícia o destruïssin material classificat.

Impacte, risc i interrogants

L’impacte negatiu i els riscos que el cas representa per a Biden s’han evidenciat tota la setmana. Dilluns va enfosquir els resultats de la reunió trilateral que va mantenir a Mèxic amb els presidents mexicà i canadenc. Dijous va fer servir la seva compareixença per celebrar les últimes dades positives sobre el fre de la inflació. I ha creat nombrosos i nocius interrogants sobre les accions de la Casa Blanca.

Notícies relacionades

La troballa de documents confidencials a la residència de Biden, en tres claus

Els papers del president Biden

Quan va anunciar el nomenament de Hurt, Garland va donar el calendari més detallat fins a la data de com s’ha desenvolupat el cas, cosa que ha deixat al descobert diverses decisions qüestionables. Tot i que els primers papers es van trobar en el ‘think tank’ el 2 de novembre i es van entregar als arxius nacionals, que van contactar amb el Departament de Justícia el dia 4, no va ser fins al dia 9, un després dels comicis, quan es va posar en marxa un procés perquè l’FBI comencés la seva valoració.

Un altre element del cas té encara una pitjor imatge per a Biden i el seu equip. Els papers al garatge de Wilmington no es van localitzar fins al 20 de desembre. I a més, entre dilluns i dimecres, quan van començar les primeres reaccions públiques de l’advocat de la Casa Blanca, el portaveu i el mateix Biden tots van obviar aquesta segona troballa que ja coneixien.