Als 82 anys
Mor Constantí II, exrei de Grècia i germà de la reina Sofia
L’exmonarca vivia a Atenes desposseït de la nacionalitat en un país que va abolir la monarquia el 1973
L’exrei de Grècia Constantí II ha mort aquest dimarts als 82 anys, després d’uns dies ingressat en un hospital privat d’Atenes a causa de la seva salut feble. Germà de la reina emèrita Sofia, va ingressar a l’uci després de patir un vessament cerebral fa uns dies.
L’exrei grec tenia una salut fràgil des de feia anys. El desembre del 2021 va ser hospitalitzat després de patir una crisi isquèmica i novament un mes més tard després de contraure el coronavirus. Constantí feia temps que tenia problemes respiratoris i cardíacs i en els últims anys la seva mobilitat era reduïda.
En el moment de la seva mort l’acompanyava tota la seva família, inclosa la seva dona, Anna Maria, i els seus cinc fills, així com la reina Sofia i la seva altra germana, Irene de Grècia. Sofia, molt unida al seu germà, va viatjar a la capital grega procedent de Roma, on va assistir a l’enterrament del papa emèrit Benet XVI.
L’exmonarca es va mudar amb la seva dona de la localitat de Porto Jeli al Peloponès a Atenes la primavera del 2022 per ser a prop de l’hospital i dels metges que monitoraven la seva salut. La seva última aparició en públic va ser precisament junt amb la seva dona, Anna Maria, i les seves germanes, Sofia i Irene, l’octubre passat, quan se’ls va poder veure passejant per un cèntric carrer d’Atenes.
Enderrocat per un cop d’estat
Constantí II va ser coronat rei de Grècia el 1964 als 24 anys, tot i que poc després de la instauració de la «dictadura dels coronels» al país, el 1967, es va veure obligat a exiliar-se amb tota la seva família a Roma i només va poder tornar el 2013, després d’un llarga permanència a Londres.
El 1974, després de la caiguda de la junta militar a Grècia, es va celebrar un referèndum en què el 69,2% de la població va optar per la república, fet que converteix Constantí en l’últim rei que ha tingut Grècia.
Les controvertides iniciatives que va prendre durant el seu regnat van contribuir de forma decisiva a la generació d’un rebuig ciutadà que va conduir a la proclamació de la república uns mesos després de la caiguda de la dictadura dels coronels.
Quan als 24 anys Constantí va succeir el seu pare, el rei Pau I, el març del 1964, ja era molt popular. En els Jocs Olímpics de Roma del 1960 va guanyar en la competició de vela –classe Dragon– la primera medalla d’or per a Grècia des del 1912. Sis mesos després de la seva coronació, el setembre del 1964, centenars de milers de grecs van arribar a Atenes de tots els racons del país per assistir al seu casament amb la princesa Anna Maria, de 18 anys, germana petita de la reina Margarita II de Dinamarca.
Destitució de Papandreu
Poc després, a l’estiu del 65, milers de ciutadans van sortir als carrers arreu del país, aquesta vegada en contra de la monarquia, en protesta per la destitució del primer ministre centrista, el republicà Georgios Papandreu. Un any abans, Papandreu havia aconseguit una aclaparadora victòria en les eleccions generals amb la promesa de posar fi a les violacions de drets humans i transformar Grècia –15 anys després del final de la Guerra Civil– en una democràcia moderna.
La inestabilitat política va durar gairebé dos anys i va culminar amb el cop d’Estat dels Coronels, el 21 d’abril del 1967. La resposta incoherent de Constantí cap als colpistes va accentuar l’enuig de la població. Primer va reconèixer el Govern dels colpistes per, vuit mesos després, intentar enderrocar-los amb poca preparació i, des d’aleshores fins a la caiguda de la dictadura, abstenir-se de tota crítica cap a ells.
Després del fracàs del seu intent d’acabar amb la Junta, va partir cap a l’exili i es va instal·lar amb Anna Maria, els seus dos fills grans i la seva mare, l’exreina Federica, a Roma. Més tard la família reial es va mudar a Londres, sota l’empara dels seus parents Isabel II i Felip d’Edimburg, on van néixer els seus tres fills menors. Constantí mai va reconèixer el resultat del referèndum que va proclamar la Tercera República Hel·lènica el 1974, condició que li havia imposat l’Estat grec per permetre-li tornar al seu país natal. A més, el 1994 el Govern socialista d’Andreas Papandreu va retirar la nacionalitat grega a la família reial i li va expropiar els seus béns.
Indemnització pels béns confiscats
El 2002 el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’Estat grec a indemnitzar-lo amb 12 milions d’euros pels béns confiscats, entre ells el palau de Tatoi, la residència familiar. Fins al 2010, el rei destronat visitava Grècia de forma esporàdica, sempre com a convidat en iots privats d’armadors grecs, i per assistir als funerals de la seva mare, que va ser enterrada a Tatoi.
L’agost del 2010 el seu tercer fill, Nicolau, malgrat haver nascut en l’exili va decidir casar-se a l’illa de Spetses, en una cerimònia a què van acudir representants de totes les cases reials d’Europa. Després del seu matrimoni, Nicolau es va instal·lar amb la seva dona Tatiana a Atenes.
El 2014, Constantí va vendre la seva casa a Londres per 11 milions d’euros i es va instal·lar a Porto Jeli, conegut lloc d’estiueig de molts armadors grecs, on va estar fins aquest any en què, per la seva delicada condició de salut, va optar per traslladar-se a Atenes per ser més a prop dels hospitals.
La seva tornada a Grècia, en un moment en què la societat vivia els pitjors moments de la crisi econòmica, va passar gairebé desapercebuda.
En aquest sentit, el Govern grec decidirà aquest dimecres quin tractament se li donarà al funeral de l’exmonarca. Segons assenyalen els mitjans locals, la reunió interministerial es farà a la seu de Govern i ja es dona per fet que l’enterrament tindrà lloc al cementiri que es troba a les finques reials de Tatoi als afores d’Atenes, on es troba la tomba del seu pare, el rei Pau I, i la seva mare, la reina Federica, i altres membres de la família reial hel·lena.
Enterrament sense honors d’Estat
Tot i que Constantí II va ser rei de Grècia durant set anys, els mitjans locals assenyalen que el més probable és que el seu enterrament no sigui a compte de la despesa pública i amb honors de cap d’Estat, ja que la monarquia va ser abolida al país el 1973. A més, Constantí no tenia la nacionalitat grega, ja que li va ser retirada el 1994 pel Govern socialista d’Andreas Papandreu, com també es va fer amb els altres membres de la família reial hel·lena.
Notícies relacionadesLa capella i el palau de Tatoi es troben en estat deteriorat, ja que, després de ser expropiats per l’Estat grec després de l’abolició de la monarquia, amb prou feines han sigut sotmesos a obres de restauració. A l’estiu 2021 van patir a més danys addicionals durant els devastadors incendis que van afectar el nord de la capital grega.
El Govern del conservador Kyriakos Mitsotakis ha aprovat un pla de restauració que inclou la creació i obertura d’un museu, quatre zones d’exposició, nombrosos punts de serveis públics com botigues, restaurants i cafeteries, un hotel i diverses zones habilitades per a diferents activitats agrícoles. Amb un pressupost total de 14,3 milions d’euros, el projecte serà finançat inicialment pel Fons de Recuperació Europeu, però s’espera que atragui l’interès de moltes empreses, informa Efe.
