Carles III, un rei en període de prova

Guillem, Caterina i els seus tres nens «adorables» (descripció obligada en la premsa) són protagonistes fonamentals en el nou organigrama d’obligacions reals. Ells proporcionen la imatge de família idíl·lica que la monarquia britànica tant necessita. La ferida oberta per la traumàtica ruptura d’Enric treu llustre a la institució. L’última disputa ha esclatat arran de la mort d’Isabel II. Més acusacions i més recriminacions en un conflicte que escapa al control del palau.

Sota el prisma de Netflix

Dues sèries de Netflix han pertorbat el debut de l’ancià monarca. La cinquena temporada de ‘The Crown’ va reviure el pitjor moment els anys del desgraciat matrimoni amb Diana de Gal·les, la doble vida del marit infidel i de la seva amant Camil·la, uns fets que els britànics no han aconseguit perdonar per complet. La segona càrrega de profunditat va arribar amb la sèrie ‘Harry y Meghan’, un altre esdeveniment global.

Van ressorgir les al·legacions de racisme i les manipulacions interessades d’assessors principescos en complicitat amb la premsa. Una audiència milionària va assaborir els detalls del conclave familiar a Sandringham, on els dos germans es van barallar, hi va haver crits i Carles, segons el seu fill ofès, va mentir. La difusió de la sèrie i la publicació al gener de ‘Spare’, el llibre de memòries d’Enric, torpedinen i enfosqueixen el nou regnat. L’avenç d’aquest llibre ha sigut demolidor: en ell, Enric acusa el seu germà gran d’haver-lo pegat després d’una baralla relacionada amb Meghan. El rei és incapaç de desprendre’s o d’ocultar els rancors, la infelicitat i les venjances familiars.

Passat imperial i Commonwealth 

Preservar la institució és la principal tasca de Carles III en un moment en què el món comença a revisar el passat imperial de les grans monarquies i els països que representen. Les visites dels ‘royals’ a les excolònies són cada vegada més problemàtiques, d’acord amb les últimes experiències. Floreixen les acusacions d’haver-se beneficiat de l’esclavitud i la reclamació de compensacions econòmiques. De moment, el rei, decidit a mantenir el llegat de la Commonwealth, ha fet pocs comentaris al respecte.

Notícies relacionades

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

Fugit d’Espanya el narco que amenaça Amàlia d’Orange

El monarca està realitzant alguns canvis interns i ha demanat al Parlament que prepari la legislació necessària per afegir la princesa Anna i el príncep Eduard a la llista de consellers d’Estat encarregats d’actuar en cas d’absència temporal o incapacitat del sobirà. Hi ha especulacions que Caterina podria ser també nomenada consellera. Els llocs corresponen actualment als cinc adults en la línia de successió: Camil·la, Guillem, Enric, Andreu i la seva filla, la princesa Beatriu. Aquesta última, però, no té un paper oficial en la família reial, igual que Enric i que Andreu, apartat per la seva connexió amb la xarxa de pederàstia de Jeffrey Epstein.

Solemne i costosa coronació

El 2023 ve marcat per a Carles III pel gran esdeveniment d’aquesta primavera, la solemne cerimònia de coronació el 6 de maig a l’abadia de Westminster. En aquest acte Camil·la serà coronada reina, la primera vegada que passa des de 1937. La ungida va ser llavors Isabel, l’àvia de l’actual sobirà, que amb el temps es va convertir en la reina mare. Els detalls de l’anomenada operació Golden Orb es mantenen secrets, però els rumors d’una possible posada en escena més senzilla i menys onerosa van ser ràpidament desmentits, tot i que potser l’esdeveniment duri menys estona. Aquesta cerimònia amb prou feines ha variat en els últims 1.000 anys, és única al món i també molt costosa. La coronació d’Isabel II el 1953 va suposar l’equivalent a 52 milions d’euros actuals. La del seu fill podria disparar-se al doble. En plena crisi del cost de la vida seran el Govern i els contribuents qui en pagaran la factura, ja que es tracta d’un acte institucional. En el seu primer discurs de Nadal el rei va lamentar les penúries dels que no saben com podran alimentar o escalfar les seves famílies. El periodista David Osland va suggerir que, atès les seves commovedores paraules, «Carles III podria haver anunciat que els 100 milions de lliures destinats a la seva coronació preferia donar-los als bancs d’aliments».