El Partit Republicà implosiona en l’arrencada del nou Congrés dels EUA

El que havia de ser una jornada de celebració per al Partit Republicà dels Estats Units després de recuperar en les legislatives del novembre el control de la Cambra baixa s’ha convertit el primer dia del nou Congrés en un espectacle de caos, enfrontament i drama que ha remarcat les divisions internes en la formació, que no són noves però s’han intensificat des que Donald Trump va arribar al lideratge.

El representant californià Kevin McCarthy, nominat pels conservadors per ocupar el càrrec de president de la Cambra de Representants, no ha aconseguit superar una rebel·lió d’alguns dels membres més radicals del partit contra la seva elecció per al càrrec. Així, 19 dels 222 congressistes republicans no han votat per ell, deixant-lo amb 203 vots, lluny dels 218 que necessitava. I per primera vegada en un segle la selecció de l’‘speaker’ no s’ha aconseguit en la primera votació.

El procés ha entrat així en una nova fase plena de complicacions i incertesa però també amb una certesa: fins i tot si McCarthy acaba aconseguint l’elecció, una possibilitat no garantida, serà un líder debilitat. El Partit Republicà llança un missatge gens prometedor sobre la seva capacitat per afegir-se a l’oposició a Joe Biden i els demòcrates.

Les conseqüències són, a més, pràctiques: fins que no hi hagi un president de la Cambra aquesta no podrà prendre jurament als nous membres i començar el treball legislatiu, de comitès o en altres votacions.

El pes de l’ala radical

Els febles resultats en les eleccions del novembre, en què els republicans van aconseguir 222 escons pels 212 demòcrates (hi ha un escó vacant), deixaven a McCarthy poc marge per perdre vots aquest dimarts. Durant un mes ha estat negociant, els últims dies i hores de manera frenètica. I ha acabat fent importants concessions a l’ala de l’extrema dreta, incloent-hi canviar les regles perquè només cinc congressistes puguin iniciar una moció de censura contra el lideratge o ampliar la seva presència en els comitès. Fins i tot així, els ultres volen més, incloent poder iniciar el procés contra l’‘speaker’ si el planteja un únic congressista, i McCarthy no ha aconseguit la seva majoria.

En la primera votació també apareixien els noms del candidat demòcrata Hakeem Jeffries (que ha aconseguit 212 vots, insuficients però més que McCarthy), així com el del congressista republicà Andy Biggs, que tot i que no tenia cap opció podia restar vots crucials a McCarthy. Altres republicans han sumat vots de protesta contra ell donant el seu vot a altres candidats sense opcions. I tot ha posat sota els focus les tensions intestines entre els conservadors.

Aquestes es van començar a radicalitzar des de l’aparició del Tea Party després de la victòria de Barack Obama i la formació del Freedom Caucus, que el 2015 ja va aconseguir treure John Boehner del lideratge de la Cambra i substituir-lo per Paul Ryan (frustrant el primer intent de McCarthy d’arribar al càrrec). I són divisions que el trumpisme ha consolidat dins la formació, en què s’ha augmentat el pes de l’extremisme i ha arrelat l’enfrontament dins l’aparell més tradicional (tot i que durant els anys de presidència de Trump aquest aparell es va entregar al seu lideratge, una cosa que també va fer McCarthy com a líder de la minoria republicana a la Cambra).

Ànims escalfats

En una tensa reunió al matí a porta tancada abans de la votació els ànims s’han escalfat, exposant la tensió. Hi ha hagut crits, estirabots i fins i tot amenaces, segons han revelat persones amb coneixement de la trobada. I quan McCarthy ha dit «m’he guanyat el càrrec» s’ha arribat a sentir com a resposta d’algun o alguna congressista republicà radical: «Collonades».

McCarthy ha promès no desistir en el seu afany i continuar sotmetent la seva nominació a votació, recordant que té el rècord de discurs més llarg a la Cambra i està disposat a tenir també el de més votacions (fins ara marcat al 1855, quan en van fer falta 133 en dos mesos).  A més, ha qüestionat «uns quants individus que volen alguna cosa per a ells mateixos» i els ha acusat de posar els seus interessos personals per davant dels del partit i el país.

És la mateixa idea que han remarcat alguns dels molts aliats que té dins el seu grup, que han qüestionat obertament els col·legues que han impedit l’elecció. El congressista Dan Crenshaw, per exemple, ha acusat els més ultres d’«estar buscant clarament notorietat sobre els principis». «Si ets un narcisista i creus que la teva opinió és molt més important que la de tots els altres seguiràs i trencaràs l’equip per al benefici dels demòcrates», ha dit. Mike Rogers, un altre congressista conservador d’Alabama, ha suggerit en la reunió del matí abans de la votació treure les seves assignacions en comitès als que s’han oposat a McCarthy. I Kat Cammack, una altra aliada del candidat a ‘speaker’, ha denunciat el «radical 2%» de la formació.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

Els demòcrates, mentrestant, han optat bàsicament per acomodar-se en un segon pla per deixar que el caos i la disfuncionalitat dels republicans quedin exposats per si mateixos. I al presentar el seu nominat per al lideratge, el congressista novaiorquès Jeffries, que dona el relleu a Nancy Pelosi al capdavant del partit a la Cambra baixa i té el suport unànime de la formació, el missatge de contrast que ha deixat el congressista Pete Aguilar ha sigut clar: «Els demòcrates de la Cambra baixa estem units».

2024

El caos també ha exasperat la presidenta del Comitè Nacional Republicà, Ronna McDaniel, que en una aparició a Fox News ha denunciat que el que ha passat perjudica les seves perspectives de recuperar la Casa Blanca el 2024. «Hem d’arreglar aquesta presidència de la Cambra i tirar endavant si volem tenir èxit el 2024 com un partit unificat», ha declarat. «Això ara mateix exemplifica exactament el que els demòcrates volen veure del nostre partit».